Cabra del Camp o el Japó nostrat
No parlarem de japonisme, o potser sí, tampoc ho sé del cert en escriure de Cabra del Camp. Aquest és un terme que es refereix a la influència de l’art japonès en l’art occidental. Una cèlebre exposició, comissariada per Ricard Bru, en feia gala a la programació d’un centre d’art barceloní. Sobretot de l’impacte artístic en els corrents de finals del segle XIX i principis del XX.
Però a casa nostra les coses segueixen un altre ritme i, sovint, motivació. La popularització del manga i l’anime, del Mazinger Z –primer en paper i més tard en sèrie de televisió– del nipó Go Nagai a escala global, va ser detectada per un empresari del totxo i destinada, la seva imatge, a la promoció d’una nova urbanització.
La urbanització és el Mas del Plata de Cabra del Camp –s’hi accedeix des de la carretera C-37– i l’empresari del totxo va ser el promotor propietari de Fontscaldetes SA. Una combinació que anava acompanyada d’una potent, molt potent, campanya de màrqueting formada per anuncis de ràdio i presència en mitjans locals i nacionals, a banda de la publicació de material gràfic vinculant la imatge del robot amb la promoció cabrenca.
Però l’element clau de la promoció, l’escultura de Mazinger Z, va esdevenir un repte no només per a la promoció sinó també per a la construcció d’un element d’aquestes característiques. Els escollits, tot i que segurament no hi havia gaire per escollir, van ser l’empresa Fibrester del Vendrell. Un article del company Jordi Salvat en aquest mateix diari, del 20/12/2017, narrava les heroïcitats i aventures del conjunt de treballadors que van participar en aquesta colossal tasca.
El resultat, d’un treball ràpid i accelerat, va ser una imatge del popular robot de 10 metres d’alçada realitzat sobre una base de formigó, acer i fibra de vidre. Sense un accés formal a l’interior, certament en un primer moment s’hi va plantejar la possibilitat de construir una escala interior, cosa que van refusar els constructors a causa de la falta d’espai dins l’estructura. L’operació es va desenvolupar al llarg de l’estiu del 1978. La construcció del Mas del Plata no s’entén sense el Mazinger Z, però tampoc la seva restauració, valorització i popularització entre cercles d’amants o apassionats –friquis– de l’anime i el manga.
La creació d’una associació d’amics de l’element, la ressenya en mitjans i l’aparició per televisió o documentals internacionals ha provocat que l’esplanada on s’aixeca el colós s’hagi arranjat i dignificat, i la figura s’hagi restaurat, tot i que alguns experts assenyalen que no s’ha respectat el cromatisme original. Un element que també mereix ser descobert, si encara algú no el coneix!
