L’any passat els actors nord-americans van protagonitzar, valgui l’analogia, una vaga que va durar més de cent dies per, entre altres coses, protegir-se de l’ús de la intel·ligència artificial atès que suposa una gran amenaça per als “actors humans”, que és com caldrà anomenar-los aviat per diferenciar-los de les seves rèpliques digitals. A casa nostra, uns dels primers del sector a queixar-se pel mateix van ser els dobladors, uns professionals que ja comencen a ser substituïts per veus artificials. Només es tracta d’un exemple de com la IA ens acabarà escombrant, perquè, a més, no es posa malalta, no fa vacances, no protesta per res.
Se suposava que tindríem robots per encarregar-se de les feines físiques com conduir camions, fer llits d’hotels o rentar els malalts dels hospitals. Tanmateix, ara resulta que moltes d’aquestes tasques seguim fent-les els humans i no sembla haver-hi gaire interès a crear els robots que se n’encarreguin. Entretant, escriure un llibre, interpretar Shakespeare o dibuixar els plànols per construir un edifici ja ho està fent la IA amb un cost mínim i més rapidesa i eficiència. La broma és que seguim molt lluny d’aquell imaginari dels llibres i les pel·lis futuristes on tenim tot d’androides que ens fan de criats perquè, segurament, encara són més cars i limitats que un humà. A veure si els criats acabarem sent nosaltres.
