Els escaladors no són els únics que posen en risc el medi natural. De fet, des de la pandèmia s'han disparat les ganes de gaudir de la natura: cada cop s'organitzen més curses per la muntanya, siguin a peu o en bicicleta totterreny. En alguns casos, com passava amb l'escalada, ja es pactava d'alguna manera amb els organitzadors quina era la millor època per fer un cursa, però l'objectiu és també regular aquestes activitats. El departament d'Acció Climàtica ja té preparades unes guies de treball i també s'aplicarà un calendari per protegir el bosc en els moments de la cria, que solen ser entre l'hivern i la primavera.
El boom de l’escalada amenaça la fauna i la flora del país
El Govern limitarà les muntanyes accessibles per protegir els nius de les aus
TarragonaEn qualsevol moment, un escalador, armat amb una màquina perforadora, pot clavar ancoratges a les roques de qualsevol muntanya per obrir una nova via. Si els agents rurals no ho detecten i retiren els ancoratges, els aprofitaran altres escaladors i darrere seu en vindran més. Catalunya, per la varietat de les seves roques, sembla que s'ha convertit en un lloc idíl·lic per a la pràctica d'aquest esport, i atreu professionals d'arreu del món. "És impossible saber quantes vies hi ha obertes a tot Catalunya", reconeix el vicepresident de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Joan Huertos. Aquest boom preocupa molt els conservacionistes i les autoritats perquè posa en risc la flora i la fauna del país. És possible que dalt d'aquell cim que els escaladors intenten pujar hi hagi el niu d'una au protegida i que la presència humana condemni les cries que esperen que els seus pares els portin menjar.
Un dels exemples més clars i preocupants és el de l’àguila cuabarrada, una espècie protegida des de fa 50 anys que, malgrat tot, no ha aconseguit ni tan sols mantenir la seva població. És un animal discret, que viu a prop dels humans però que no vol ser vist. Fa nius en zones tranquil·les, on ningú no els podia molestar fins que als humans els ha agafat la dèria de pujar una muntanya rere altra. "A Siurana s'han obert massa vies. Teníem dues parelles de cuabarrades controlades i ja només en queda una", lamenta Antoni Borau, l'encarregat de fer el seguiment d'aquesta au per part de l'Institut per la Conservació dels Rapinyaires (ICRA), una associació que orienta el departament d'Acció Climàtica. A la vall de Montblanc, segons Borau, hi ha una zona on hi havia àguiles des de fa 50 anys i que també han marxat. La preocupació és màxima. "L'evolució de l'escalada ha estat molt ràpida. És una problemàtica que hem de tractar de manera urgent", avisa.
La solució no serà urgent, però almenys està a la vista. El desembre del 2022 es va posar en marxa una prova pilot al Parc Natural del Montgrí que totes les parts (des dels escaladors federats fins a l'administració) valoren positivament. Aquella regulació va obligar a retirar les vies que podien afectar la flora i la fauna i també en va fer variar algunes. Per mantenir aquest ordre, prohibeix que se n'obri cap de nova sense una autorització expressa. També limita l'ús d'algunes vies a determinats mesos de l'any, per evitar la presència humana durant l'època de cria. Per a algunes espècies, com el falcó o el voltor, la presència de l'home és molesta i perjudicial, però en casos com l'àguila cuabarrada pot ser letal.
Si els escaladors desobeeixen aquesta normativa i posen en risc la flora i la fauna protegida poden haver d'afrontar sancions de fins a 3.000 euros, tot i que, per ara, la clau de l'èxit de la regulació del Montgrí no han estat les multes sinó la col·laboració amb els esportistes. La valoració d'aquesta regulació és tan positiva que el departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha decidit aplicar el mateix sistema a la resta de parcs naturals on també hi ha problemes per la pràctica de l'escalada. Segons explica a l'ARA el director general de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, Marc Vilahur, l'objectiu és aplicar totes aquestes regulacions en un termini de dos anys.
Menys formació i menys respecte
El risc pel medi natural ha arribat principalment per l'increment de persones que, de sobte, s'han aficionat a escalar muntanyes però també per la falta de respecte d'algunes. "Els escaladors que fa més anys que escalem som els primers interessats en la conservació i avisem quan trobem un niu, perquè ningú no hi torni a pujar. Però hi ha moltes persones que no provenen de centres excursionistes i que no tenen educació ambiental. Han passat del rocòdrom a tocar pedra", lamenta Huertos. Vilahur apunta que aquestes actituds irresponsables molt sovint "no són per manca de voluntat, sinó de coneixement". La zona de Prades i Margalef (Priorat) són els punts més conflictius i que ara mateix estan rebent més excursionistes.