Bon Nadal, adults!

EN UN ATAC d’esperit nadalenc, a casa hem decidit muntar l’arbre de Nadal coronat amb una estrella ben brillant i boles de colors que lliguen amb els tons del menjador, ha arribat la tiona i el balcó està il·luminat amb llumets. Ja veurem quan arribi la factura. Amb la família ja estem organitzant els àpats: què menjarem, quants serem i sobretot on ho farem. El dia vint-i-cinc m’he ofert per celebrar-lo a casa. Fins aquí tot seria normal si no fos perquè m’he adonat que ja soc adulta. Fa un any no li trobava cap gràcia a decorar el pis de lloguer on vivia, bàsicament perquè la meitat de dies, durant les festes, sempre era fora de casa. Ara, però, he notat unes ganes d’olorar Nadal només passar la porta de la que s’ha convertit en la meva residència definitiva.

Soc adulta. He entrat en aquesta etapa de la vida en què has de prendre cada dia una pila de decisions importantíssimes i no errar-la perquè seria un fracàs, en què cada dos per tres revises els comptes corrents i res es deixa a l’atzar perquè no fa responsable. En què prefereixes anar fent un raconet per si mai hi ha algun imprevist perquè viure al dia et neguiteja. Una etapa en què fas llistes per recordar què cal comprar i en què valores més ser a casa que sortir de festa. Probablement aquesta és una realitat entre milions i tampoc acaba de ser ben bé la meva, però si us hi heu sentit una mica identificats, benvinguts al món adult. L’any que ve no sé què passarà, però amb la previsió que caracteritza els adults, i per anar fent raconet, ja he decidit que muntarem el pessebre, que el bany de realitat d’arribar a aquesta etapa m’ha vingut un pèl tard i el pressupost nadalenc, que no tenia previst, ja me l’he gastat amb l’arbre. Bon Nadal i feliç 2023.