El Baix Penedès exigeix la millora de la seva mobilitat
La comarca ha multiplicat per dos la població en tres dècades però manté la mateixa xarxa de carreteres
El Vendrell“Al Baix Penedès tenim les mateixes carreteres que quan hi vivíem 40.000 habitants. Ara som més de 100.000”, afirma el primer tinent d’alcalde de Cunit i vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jaume Casañas. L’últim tram de carretera nova que es va fer en aquesta comarca data del 1998, amb el tram Sitges - el Vendrell de l’autopista Pau Casals, la C-32, i es tracta d’una via de pagament que, a més, és la més cara del mapa viari català. L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, té molt clar que el Baix Penedès és un territori que necessita millorar la seva xarxa viària amb un doble objectiu: cohesionar socialment la seva població i garantir el seu desenvolupament econòmic.
Tres grans carreteres travessen la comarca: la N-340, la C-31 i la C-51. Aquestes vies suporten grans volums de trànsit i presenten índexs de sinistralitat molt elevats. Per denunciar el cas concret de la C-31, el dissabte 29 de febrer s’ha convocat una manifestació que es preveu multitudinària i hi participaran els principals representants polítics de la comarca. Però també la xarxa de carreteres locals interiors suporta un gran volum de trànsit, a causa de les múltiples urbanitzacions que hi ha a la comarca. “Són urbanitzacions que es van crear fa unes dècades com a segona residència, però últimament molts dels seus habitatges s’han convertit en primera residència, encara que els seus habitants no estiguin empadronats. Aquest augment de població demana serveis, entre els quals la mobilitat per carretera”, explica l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.
El tram de la C-31 entre les poblacions de Calafell, Cunit, Cubelles i Vilanova i la Geltrú suporta un trànsit de 20.000 vehicles diaris en una via que, tot i ser oficialment interurbana, és a la pràctica urbana, amb molts semàfors i passos de vianants, i envoltada d’equipaments públics com escoles i instituts, centres de salut i també supermercats i grans superfícies comercials. La C-31 és l’única via gratuïta que uneix el Baix Penedès i el Garraf, i l’alternativa, l’autopista C-32, té un cost molt elevat. De Calafell a Sitges, el peatge costa 4 euros.
Titularitat municipal
Aquesta situació ha fet que l’Ajuntament de Cunit n’hagi demanat el traspàs de la titularitat i que es converteixi en via urbana per poder actuar-hi amb mesures per reduir els accidents amb ferits, que el 2018 van ser 8, 16 l’any passat i aquest 2020 ja se n’han registrat dos, amb dos dels ferits de caràcter greu. Però la Generalitat no accedeix a fer el traspàs adduint que la carretera no està desdoblada. El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Lorenzo, demana que “es tirin endavant les mesures a la C-31 per alentir el trànsit”, aprovades per Carreteres ja fa anys, com estrènyer els carrils i instal·lar-hi una mitjana, a més d’un carril bici, i combinar-ho amb més il·luminació als passos de vianants. El projecte de la Generalitat, que contempla aquestes mesures, ha arribat recentment a l’Ajuntament de Cunit i ara hi ha 15 dies per presentar-hi al·legacions. Després, un cop resoltes, ja es podrà licitar el projecte.
Per la seva banda, el primer tinent d’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, considera que una mesura que podria millorar la mobilitat a la C-31 seria la que ja s’aplica en altres zones del país: la gratuïtat per als usuaris habituals d’un tram d’autopista si l’anada i tornada es fa en menys de 24 hores. Casañas explica que el Pla Territorial del Penedès preveu un desdoblament de la C-31 paral·lela a l’autopista, però ho veu inviable perquè no hi ha espai a causa de l’alta densitat d’habitatges de la zona i les expropiacions que s’haurien de fer, i aposta per l’alternativa de la gratuïtat de la C-32 per als usuaris habituals.
L’últim gran estudi sobre mobilitat a la comarca és del 2006 i calculava en uns 180.000 els desplaçaments interurbans en un dia feiner: un 60% eren interns i un 25% amb les comarques del Garraf, Tarragonès i Barcelonès. Les xifres van baixar amb la crisi econòmica, però s’han recuperat els últims anys. De les autopistes C-32 i AP-7 hi ha dades més recents: al tram Vilanova i la Geltrú - Altafulla el 2017 hi havia uns 16.000 usuaris diaris. I a la carretera N-340 entre el 2010 i el 2018 es van registrar 116 persones mortes entre Vilafranca i Peníscola.
La N-340 encara travessa l’Arboç
Precisament la N-340 va veure com ara fa un any hi deixaven de passar un gran nombre de camions, obligats a circular per l’AP-7. De gener a setembre de l’any passat la sinistralitat al tram Vilafranca-Altafulla es va reduir un 63%. A la carretera N-340 hi trobem una reivindicació històrica: que deixi de passar pel mig de l’Arboç, l’únic municipi del Camp de Tarragona amb aquesta circumstància, amb les molèsties que ocasiona als seus habitants.
El Pla Territorial del Penedès preveu que la N-340 es desdobli i passi paral·lela a l’AVE, per fora del nucli urbà de l’Arboç i la Gornal (Alt Penedès). Ja hi ha un avantprojecte i l’estudi informatiu hauria de començar aviat. La proposta del pla territorial penedesenc va més enllà i preveu que la N-340 tingui dos carrils per sentit des de la rotonda de la Móra (Tarragona) fins a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, veu bé aquesta proposta: “La N-340 s’ha convertit en un carrer, un gran coll d’ampolla del país”. Martínez reclama “un canvi de xip” al Govern: “Ha de deixar de considerar el Baix Penedès una zona de pas i veure’l com una zona on viu molta gent, que es desplaça cada dia a Barcelona i a Tarragona, en cotxe o tren”. I recorda que el Baix Penedès és de les poques comarques catalanes que guanyen població i que ja voreja els 105.000 habitants.
Un quart carril a l’AP-7
L’altra infraestructura que veuen necessària a la comarca és el quart carril de l’AP-7, ja que aquesta via deixarà de ser de pagament l’any vinent un cop s’acabi la concessió, i s’hi incrementarà el trànsit. De fet, d’ençà que els vehicles pesants no poden circular per la N-340 ja s’ha notat un increment important. El president del Consell Comarcal i alcalde de l’Arboç, Joan Sans, també considera necessari que es creïn dues sortides més a l’AP-7, que ja estan projectades per Foment, a Banyeres del Penedès i al Vendrell per poder completar la ronda al voltant de la capital comarcal.
Millores en els trens
L’altra gran demanda del Baix Penedès és la millora de les connexions ferroviàries, tant per anar a Barcelona com cap al sud. Des del Consell Comarcal del Baix Penedès, el vicepresident primer, Jaume Casañas, proposa potenciar l’estació del centre del Vendrell, connectant-la millor amb Vilafranca, des d’on en mitja hora s’arriba a Barcelona. Així no caldria haver d’anar fins a Sant Vicenç de Calders. Actualment per l’estació vendrellenca només hi passen trens cap a la capital catalana cada hora, i es vol arribar a cada mitja hora. El vicepresident comarcal aposta com a solució per allargar la línia entre Tarragona i l’Arboç fins a Vilafranca i allà poder fer transbordament. D’aquesta actuació se’n beneficiarien municipis com l’Arboç.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, coincideix que cal augmentar freqüències a la línia que uneix la comarca amb Barcelona i cap al sud, i que no s’aprofita prou que la ciutat té dues estacions de tren -Sant Vicenç de Calders i el Vendrell centre-. La primera és un nus important a nivell de país. Casañas també creu que caldria recuperar la línia Reus - Roda de Berà, abandonada des dels anys 80, per acostar el Baix Penedès a l’estació de l’AVE de Camp de Tarragona, ja que el traçat passa molt a prop de la Secuita-Perafort. “Ens permetria tenir un traçat circular Tarragona-Reus-Roda-Sant Vicenç de Calders”, afirma Casañas, que també veu imprescindible el baixador de l’AVE a Vilafranca del Penedès, amb l’horitzó a mitjà termini dels regionals d’alta velocitat que vol impulsar la Generalitat de Catalunya un cop liberalitzades les vies de l’AVE.
El 5 de novembre la filla de Jennifer Sánchez va ser atropellada al pas de vianants de la carretera C-31 que hi ha just davant de l’Ajuntament de Cunit quan anava a agafar la moto. El cotxe la va atropellar i la va fer saltar quatre o cinc metres. Afortunadament les ferides no van ser greus. Va ser llavors quan la Jennifer es va començar a moure, va parlar amb altres veïns i va crear un grup a Facebook per mobilitzar-se amb l’objectiu d’obtenir millores en la seguretat d’una via amb 20.000 vehicles diaris. “Estem cansats dels accidents que hi ha des de fa temps. És una via interurbana però actua com una via urbana. Cal que els cotxes no vagin tan ràpid, falta il·luminació, un carril bici, més mesures de seguretat...”, afirma Sánchez.
Just un mes després de l’atropellament de la filla de la Jennifer, va tenir lloc un altre sinistre en el mateix punt. La víctima, que sortia a les set del matí de la residència de la tercera edat on treballa, va patir ferides més greus. De fet, al tancament d’aquesta edició continuava ingressada. Fa unes setmanes un altre noi va ser atropellat davant de l’institut i el 7 de febrer una dona va patir fractures en un braç i una cama en un altre atropellament.
Tot plegat ha augmentat la indignació entre els cunitencs i finalment s’ha convocat una manifestació per dissabte de la setmana que ve, 29 de febrer, per reclamar que s’apliquin més mesures de seguretat a la C-31, tal com recull el projecte de la Generalitat redactat ja fa dos anys. La mobilització començarà a les onze del matí al límit entre Calafell i Cunit i anirà recorrent la C-31 en marxa lenta fins a la plaça de l’Ajuntament de Cunit. Hi participaran representants polítics i membres de plataformes veïnals de municipis pròxims, com Segur de Calafell i Cubelles.