'¡Ay, hija, de todo hace cuarenta años!'

Que diu la Bibiana Fernández que quan es troben amb el Pedro Almodóvar acostumen a dir “¡Ay, hija, de todo hace ya cuarenta años!”. I no es refereix a l’expressió franquista aquella de la pau. El 1980, qui escriu això vestia cada dia igual i treballava al despatx del coronel de la caserna de l’avinguda Catalunya. No, tranquils, que no us parlaré de la mili, només era un pròleg. 

Per circumstàncies de la vida, em trobo en un mercat d’Aguilar de Campoo, demanant en una parada qui és l’últim per comprar tomàquets. Obro els ulls com un votant d’ERC veient marxar l’Hanníbal i l’Amical Barça, i miro al meu voltant. Un home parla pel mòbil en català, cosa poc vista a Palència. M’hi apropo quan penja i li pregunto d’on és. Em diu que fa més de quaranta anys que va sortir de Catalunya per viure en aquelles terres. "Jo vivia per Sant Joan Despí". El poso a prova: “A prop de TV3, doncs...”. “No sé on està aquesta televisió, quan vaig marxar no existia”. Cert.

Hem estat parlant d’aquells anys, d’un Jordi Pujol amb pèl i peles, i li dic que ara els presidents de la Generalitat viuen a l’estranger. “Ah, com en Tarradellas”. Li confesso que jo, un emigrant arribat feia pocs anys a Catalunya, vaig votar Pujol el 1980. Ell confessa que també. Amb dinou anys saps de política el mateix que un chihuahua, però li veia alguna cosa al Felipe González que no m’agradava. Ara ja sé el que és. I vosaltres.

Tornem a l’any que aquell senyor de Palència va marxar de Catalunya i jo feia la mili. Em diu que té clar el que passarà al Parlament després de les últimes votacions: “El mateix que ja va passar el 1980, no?” No sé de què em parla, vaja, que no ho recordo. “Doncs, que els catorze diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya van investir el candidat de Convergència com a president de la Generalitat”. El de la Ferrussola va ser president gràcies als vots d’ERC? No foti! “Exacte, ara passarà el mateix, no?”. No sabia si deixar aquell home amb la seva il·lusió, mentir o dir aquella frase de l’Almodóvar: “Ai, fill, d’això fa més de quaranta anys”.