Fa uns dies sopava amb una amiga i sense pensar-ho massa vam acompanyar l’àpat amb una bona ampolla de vi. Vam coincidir a demanar un Penedès, ja que som d’aquí i n’hi ha de molt bons. Les dues havíem de tornar a casa conduint i el sopar i la conversa se’ns van allargar prou per agafar el cotxe de manera segura. L’endemà saltava la notícia que el govern està estudiant rebaixar la taxa d’alcohol als conductors per reduir la sinistralitat a la carretera. Deia la notícia que a Catalunya, en els primers cinc mesos de l'any, l'alcohol va estar involucrat en 1.405 accidents sense víctimes mortals i afegeix que en l'última dècada s'han detectat una trentena de positius cada dia.
Conduir sota els efectes de l’alcohol és una barbaritat. Un s’ha de conèixer i ser responsable si ha begut, per la seva pròpia vida i per la de la resta. Socialment, el consum d’alcohol està acceptat i potser és aquí on rau el problema. En un context de celebració es dona per descomptat que hi haurà alcohol; si no, quina mena de festa seria? El "per una copeta no passa res" ens evoca a fer-ne dues i diàriament estem envoltats de publicitat i sèries en què les begudes alcohòliques són la normalitat. No dic que l’alcohol s’hagi d’abolir, perquè això no passarà i hi ha una indústria molt potent al darrere, però cal prendre consciència que és una droga, acceptada però droga, i accessible per a tothom. Potser endurir la llei és una bona manera de reduir-ne el consum. I, si no, mireu què ha passat amb el tabac.
