Com afronta la vinya l’emergència climàtica?

Vilabella / Vimbodí I PobletLa tarda del 16 de setembre Oriol Pérez de Tudela veremava els seus últims ceps de cartoixà vermell, a la partida dels Escaus, situada al terme de Vilabella però a pocs centenars de metres de Bràfim, a tocar del riu Gaià. Juntament amb el raïm que havia collit en altres trossos de vinya de la localitat de l’Alt Camp, li servirà per produir 600 o 700 ampolles del vi Escabeces, que agafa el nom d’una altra partida d’aquesta varietat autòctona de raïm del Gaià mitjà. Són vinyes velles, d’uns 70 o 80 anys, que permeten donar-li un caràcter especial al vi, però que també aguanten molt bé l’excés de pluja o la sequera d’una temporada com la 2022.

Pérez de Tudela admet que una sequera com la d’aquest estiu li farà baixar la producció de cartoixà vermell, perquè les plantes estan més estressades hídricament. Per característiques d’aquesta varietat, ha pogut esperar més a veremar que amb el macabeu, que es podreix més ràpid quan madura massa. L’ha hagut de collir deu o dotze dies abans del que és habitual.

En la seva tesi doctoral, l’enòleg i investigador de la URV Toni Sánchez-Ortiz ha analitzat les dues varietats de raïm majoritàries al Priorat, la garnatxa i la carinyena, i ha estudiat la seva vulnerabilitat en un escenari d’estrès hídric i canvi climàtic i com el seu comportament afecta la qualitat del vi. Sánchez-Ortiz considera que l’estiu d’enguany, amb quatre onades de calor, marcarà un punt d’inflexió en la gestió de la vinya per arribar a una producció eficient per al viticultor i per trobar la manera de continuar amb el cultiu de la vinya algunes dècades més. “Si hi ha menys producció el cultiu de la vinya esdevindrà inviable i s’acabarà substituint per d’altres”, afirma aquest organyenc que des del 2003 cultiva vinyes i elabora vins al Priorat. Parla del Priorat com a exemple de producció de vins d’alta qualitat en uns terrenys semiàrids, una situació que ens trobarem més en les pròximes dècades en altres DO.

Les vinyes velles, més resistents

Pérez de Tudela és conscient que el canvi climàtic afecta el cultiu de la vinya però que ho fa de manera molt diferent en vinyes joves que velles com les seves. En una finca amb ceps joves, una sequera com la d’enguany pot fer baixar la producció d’un 30% a un 50% en el pitjor dels casos, i un cicle més curt també pot afectar el grau alcohòlic. “Les vinyes velles produeixen menys raïm, però són més resistents en relació a unes vinyes joves molt potents, amb molt de vigor, però poc regulars”, afirma.

I és aquí cap on va la DO Tarragona –a la qual pertanyen les vinyes de Pérez de Tudela, que, a més, és responsable de comunicació de la DO–, seguint el model que denominacions veïnes com Priorat, Montsant o Terra Alta ja van emprendre fa unes dècades. Aquesta és la manera d’adaptar-se millor a uns estius secs que cada cop es repeteixen més i provoquen descensos de producció molt acusats en vinyes joves, que són les que estan destinades a ser base per al cava i el raïm de les quals les grans productores cada cop paguen més barat. En els últims anys, el quilo de raïm ha passat de 45 cèntims a 23 o 22.

Per a Pérez de Tudela, l’antídot contra el canvi climàtic són els vins de qualitat a partir de vinyes velles, que es veuen poc afectades pels fenòmens que provoca, situacions climàtiques extremes com anys molt secs i anys molt plujosos. “Apostem per la viticultura de precisió i ara per ara el canvi climàtic no ens afecta. Hem de veure com afrontem aquest escurçament del cicle”, assenyala.

Recuperant varietats ancestrals

El celler Torres també té un projecte de varietat ancestral, que va començar a mitjans dels anys 80, “tot i que en aquell moment la motivació era més aviat filantròpica, és a dir, recuperar el patrimoni que havia existit a Catalunya abans de l’arribada de la fil·loxera”, segons explica Miquel Torres Maczassek, actual director general de la companyia i fill de l’impulsor d’aquesta iniciativa. “Vam anar trobant varietats perdudes i ens vam adonar que algunes, a més d’un gran potencial enològic, tenien la capacitat de resistir bé les altes temperatures i la sequera i maduraven lentament, és a dir, que es podien adaptar molt bé al canvi climàtic”, apunta Torres.

Per tant, des de fa anys, la cinquena generació –la seva germana, com a cap d’innovació del celler, i ell mateix– es va estar focalitzant en recuperar aquelles varietats antigues que els poden ajudar de cara al futur. Grans Muralles –que es produeix a tocar del monestir de Poblet– va ser el primer vi que va incorporar varietats ancestrals, concretament la garró i la querol, però ara ja tenen altres vins amb varietats recuperades com Clos Ancestral, de la DO Penedès (que incorpora la moneu), i els experimentals de Forcada i Pirene, petites produccions destinades a l’alta restauració.

“En els últims 40 anys hem estat testimonis d’un augment d’1,6 ºC en la temperatura mitjana a Catalunya, i això és moltíssim. Ja és pràcticament segur que no es podrà complir l’Acord de París de limitar a 1,5 o 2 graus l’augment de temperatures a finals de segle, i això pot acabar afectant la qualitat dels vins. De ben segur, modificarà el mapa de les DO i les varietats més indicades per a cada indret”, afirma per la seva banda Torres, que admet: “Ara com ara encara podem mantenir aquesta qualitat del raïm modificant algunes tècniques vitícoles per aconseguir endarrerir la maduració, però a mesura que les temperatures augmentin haurem de recórrer a altres solucions com plantar varietats més resistents o plantar vinyes a més altitud si volem mantenir la qualitat dels nostres vins”.

Satèl·lits i bases de dades

Sánchez-Ortiz aposta per dotar d’eines el productor, com “el butlletí de la sequera”, que l’IRTA –amb qui col·labora com a investigador postdoctoral– ja ha assajat aquest any al Penedès, seguint la línia de butlletins sobre el risc de plagues que envien les ADV als cellers de manera setmanal. Sánchez-Ortiz identifica la “variabilitat amb els esdeveniments meteorològics extrems i un alt estrès tèrmic com l’escenari que planteja l’emergència climàtica en les pròximes dècades i el repte que caldrà afrontar”. Considera molt important l’ús de l’última tecnologia, a partir dels satèl·lits, i el treball a partir de les bases de dades, recollint les característiques del sòl, de la planta i el clima. “L’ús de totes aquestes eines ens permetrà reaccionar a temps. Cada DO s’ha de gestionar de manera diferent i cal un canvi de mentalitat: la qualitat per davant de la quantitat”, conclou l’enòleg.