Jové recorda que, precisament a Mont-roig del Camp, hi va haver al maig una operació policial dels Mossos d'Esquadra contra els integrants de l'empresa Antiokupa Tarraco, a qui el jutjat número 3 de Reus considera "organització criminal". Aquella operació va treure a la llum les pràctiques violentes i totalment fora de la llei que posava en pràctica aquesta empresa. Segons les investigacions, aquesta organització violenta havia actuat en més de 60 punts de Catalunya per fer fora okupes o inquilins. Els Mossos van detenir 16 persones i dues d'elles van entrar en presó preventiva. Un encara segueix a la presó. Segons l'ACN, el jutjat els investiga per delictes de lesions, violació de domicili, danys, coaccions, assetjament, robatori amb força, amenaces, delictes contra la integritat moral en l’exercici dels drets fonamentals i llibertat públiques, descobriment i revelació de secrets, falsificació de document públic, robatori amb violència i pertinença a organització criminal.
Acceptes els diners o truco a Desokupa: així són les pressions per fer fora una família vulnerable
Tot i que la llei obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social no sempre compleixen aquesta condició
Mont-roig del CampFins ara les ofertes havien estat de 3.000 euros, però a l'estiu van pujar fins a 10.000. La setmana passada encara van rebre un nou missatge de WhatsApp en el qual no es va posar cap xifra sobre la taula però que insistia que s'obrissin a negociar: "Si no tanquem un acord abans de tenir una nova data per al desnonament l'import de l'incentiu serà més baix", deia el missatge. Francesca Munté i les seves dues filles, de 28 i 31 anys, viuen en una casa ocupada a Mont-roig del Camp (Baix Camp) des de fa vuit anys, després que entreguessin la seva al banc per no poder fer front a la hipoteca. "Uns coneguts ens van dir que hi havia una casa buida, propietat d'un banc, i ens van fer el favor d'entrar-hi perquè la poguéssim ocupar", recorda la Francesca. El primer any se'l van passar dormint estirades davant de la porta, perquè tenien por que en qualsevol moment pogués entrar algú. Amb el temps van agafar certa confiança, però sempre han viscut amb la por que en qualsevol moment s'acabaria tot. "Tenim tota la roba en caixes per si ens venen a fer fora. Només tenim el més indispensable, la roba que fem servir, les olles... però no hem tret ni la foto dels avis", explica l'Agnès, una de les filles. "No ens agrada viure d'okupes. Ens amoïna molt", lamenta.
L'immoble és propietat del fons d'inversió Divarian i, segons la normativa, com que està considerat un gran tenidor (perquè té cinc o més immobles urbans) està obligat a oferir un lloguer social a la família que l'està ocupant abans d'intentar desnonar-los. Però aquesta oferta no s'ha produït. De fet, la Francesca i les seves filles ja van tenir un intent de desnonament que el jutge va aturar en considerar que eren una família "vulnerable" i, per tant, tenien dret a un lloguer social. Tot i tenir la llei de la seva banda, la família de la Francesca té pocs motius per ser optimista, perquè la manera d'actuar d'aquests fons d'inversió deixa molt a desitjar. Segons va informar l'Agència de Consum de la Generalitat de Catalunya al febrer, Divarian Propiedad és una de les dues empreses que més expedients acumulen, precisament, per no haver ofert un lloguer social abans d'iniciar el procés de desnonament. Però mentre l'oferta de lloguer social no arriba les pressions no s'aturen i, des de l'estiu, han pujat de to.
Trucar a Desokupa
A mitjans d'agost aquesta família va rebre l'estranya visita d'un polític andorrà, Marc González Soto, que és conseller de Serveis Comunals i Aparcaments al Comú d'Escaldes-Engordany. González Soto els va explicar que era el nou propietari i que ja havia pagat 10.000 euros per les arres a Solvia, una de les immobiliàries que venen aquest immoble propietat de Divarian. González Soto havia vist uns dies abans l'anunci de l'immoble a la pàgina web de Solvia, sota el títol "Especial inversors", i va decidir comprar-lo. La casa s'oferia (i encara s'ofereix avui) per només 100.300 euros. L'anunci, això sí, deixa clar que l'immoble "està okupat il·legalment" i que el venedor no es fa responsable ni de l'estat de conservació ni de "les discrepàncies entre la realitat física i la realitat registral i cadastral". Fins i tot recomana als compradors interessats "assessorament professional i legal abans de prendre la decisió de compra". Però González Soto, segons ha explicat a l'ARA, estava convençut que podria arribar a un acord amb les okupes. Segons la família, aquell dia les va visitar fins a tres vegades i els va oferir un acord econòmic. Els ocupants van dir que s'ho pensarien, però després es van negar a acceptar-lo: "El que nosaltres necessitem és un lloguer social", explica la mare de família.
L'endemà González Soto hi va tornar, però la mare no hi era. El polític andorrà va parlar amb l'Agnès, una de les filles, i li va demanar insistentment que deixés entrar el taxador per poder oficialitzar la compra, però ella, després de dubtar, s'hi va negar. Finalment, González Soto els va dir que com que era impossible arribar a un "acord amistós" trucaria a "una empresa de desocupacions" per fer- les fora. Davant d'aquesta amenaça, l'Agnès, aconsellada pel seu advocat d'ofici i pel Sindicat d'Habitatge de Reus, va interposar una denúncia als Mossos d'Esquadra.
González Soto, segons explica a l'ARA, va complir la seva promesa i va trucar a una empresa de desocupacions, però no la va acabar contractant. "Quan em van explicar els mètodes inhumans que apliquen vaig decidir no fer-ho", diu. De fet, segons assegura, desconeixia aquesta realitat perquè "a Andorra no hi ha okupacions".
Suport del Sindicat
Les pressions perquè les persones que viuen ocupant abandonin casa seva són habituals, segons explica Guillem Jové, portaveu del Sindicat d'Habitatge de Reus, però el que no és tan comú és que les dugui a terme algú que no és el propietari. "El més absurd és per què pren aquesta decisió d’anar a intimidar algú sense ser el propietari i, a més, dient que és conseller a Andorra", explica. "La família els va dir en persona i per telèfon que els deixés en pau i li vam escriure un correu per exigir-li que aturés aquesta conducta d’assetjament. Vam intentar fer de tallafoc i protegir la família. Hi ha gent que acaba cedint a aquestes amenaces i intimidacions", lamenta.
La mare de la família cobra una ajuda del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i va fent algunes feines esporàdiques. La filla gran està estudiant una carrera amb l'ajuda de les beques i la petita està cursant un cicle mitjà. Totes dues també treballen de tant en tant, però les feines que van tenint no els permeten assumir un lloguer. Han demanat també un pis de protecció oficial al Consell Comarcal del Baix Camp, però no han rebut resposta. Segons informen des d'aquesta institució, el Consell Comarcal no té cap pis en propietat ni tan sols una borsa d'habitatge. L'única solució que els ofereix, com en tots els casos de famílies en risc de vulnerabilitat, és pagar-los una pensió durant 15 dies un cop hagin estat desnonades.