A-21, A-22, A-23… A-27?
Montblanc i Lleida segueixen sent més lluny del que cal avui en dia
FA UNS DIES LLEGIA al setmanari El Vallenc una bona notícia per a les nostres comarques: “Foment continuarà amb l’A-27”. S’hi deia que al gener s’espera iniciar la perforació del túnel del coll de Lilla i començar la construcció d’un viaducte que permeti “unir Lilla fins a l’altura de Prenafeta, per dos carrils en cada sentit de la marxa, i enllaçar també amb l’autopista AP-2 [sic]”.
Un excel·lent anunci que començarem a celebrar quan vegem treballar homes i màquines (les paraules són boniques, però les gallines ponen ous, diu amb saviesa ancestral un proverbi africà), i l’acabarem de celebrar amb la inauguració.
El cas, però, és que els pressupostos de Foment del 2016 no preveuen aquesta inversió i que per als del 2017 el més calent és a l’aigüera. L’anomenada A-27 és una infraestructura molt esperada (fa 31 anys, quan amb la meva esposa vam decidir viure a la Masó, ja es parlava del projecte). Ara em considero afortunat de poder fer-la servir cada dia en el meu trajecte d’anar i tornar de la feina.
Però, en l’altre sentit, Montblanc i Lleida segueixen sent més lluny del que cal avui en dia. La notícia, que ben bé podria ser fruit de l’estat permanent de campanya electoral, m’ha fet recordar la realitat que em va impressionar, una vegada més, aquest estiu fent el turista amb cotxe per Espanya.
Ens vam passejar pel nord d’Aragó i Navarra, seguint bàsicament el trajecte de la nostra estimada N-240 (Tarragona - Sant Sebastià). Després d’accedir-hi des de Lleida, amb l’autovia a Osca (A-22), vam gaudir còmodament de paratges magnífics al voltant de l’embassament d’Esa (A-21), pel congost d’Isuela o per l’impressionant Alto de Monrepós (A-23), amb uns túnels i viaductes que et porten a una alçada inversemblant de 1.200m (el segon pas més car d’Espanya, després del de Despeñaperros).
L’A-23, o autovia Mudéjar, té la seva pròpia història i potser sentit, però l’A-21 i l’A-22, juntament amb l’A-27, ¿per què són projectes diferents, si segueixen el mateix trajecte que la N-240? Amb aquesta nova configuració, a més de fragmentar els projectes i fer-los allargar discrecionalment, s’està aconseguint definir un nou encreuament d’eixos (el que configuren A-21, A-22 i A-23), des del qual l’A-27 i les nostres comarques es veuen, i són, més perifèriques.
