Reus, Tarragona i la URV
La periodicitat mensual d’aquesta columna i el fet de no saber descartar un dels temes d’actualitat transcendents per a la nostra regió fa que, en aquesta ocasió, la dediqui a dues qüestions ben diferents. Fa uns dies els alcaldes de Reus i Tarragona van signar un acord de posicionament conjunt sobre el desenvolupament d’infraestructures de comunicació. No cal insistir en el seu caràcter estratègic en qualsevol política de desenvolupament econòmic i social. El que és remarcable, mereix reconeixement i tindrà grans repercussions en el futur és que per primer cop les dues ciutats més grans de la nostra regió han arribat a acordar la seva posició en el desenvolupament futur de les nostres grans infraestructures, en una demostració de responsabilitat global en el desenvolupament comú, més enllà dels límits i interessos particulars del municipi respectiu. No tinguem dubtes: el seu posicionament tindrà efecte i ens mostra el camí de la governança regional, com a element clau per a la planificació i el desenvolupament Independentment del contingut concret de l’acord, cal felicitar els dos alcaldes.
D’altra banda, la infraestructura més gran de coneixement de la regió del coneixement que volem ser, la URV, celebrarà eleccions al rectorat el 15 de maig. Són unes eleccion en les quals participa únicament la comunitat universitària, però que afecten, inequívocament, tota la societat, sobretot pel que fa a la participació de la URV en l’estratègia de desenvolupament regional Com a societat no tenim vot en l’elecció, però sí molt d’interès. La URV, amb ben just un quart de segle, ha assolit elevats nivells de reconeixement, tant als sistemes universitaris català i espanyol com mundialment, per la qualitat i competència dels seus titulats i també per l’impacte de la seva investigació. Però, a més, constitueix un cas que la Unió Europea i l’OCDE fan servir d’exemple de com una universitat pot ser alhora investigadora i comprometre’s en el desenvolupament de la seva regió. Aquesta excel·lència en la dualitat hauria de ser irrenunciable, i com a ciutadans de la Catalunya Sud hem d’estar amatents a les propostes que en aquest sentit facin els possibles candidats a les pròximes eleccions.
