Cuidem prou bé les nostres platges?

TarragonaDurant la primavera és cada vegada més habitual veure en algunes platges de la costa tarragonina camions i excavadores descarregant i distribuint sorra. Entre els mesos de març i maig d’aquest any, el govern espanyol ha invertit gairebé 1,4 milions d’euros en actuacions en diferents platges de Cunit, Calafell, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, l’Hospitalet de l’Infant i també de les Terres de l’Ebre. L’objectiu era reparar els danys del temporal del gener, i les actuacions consistien principalment a redistribuir i reposar la sorra, però també a reparar les esculleres desplaçades i arreglar els accessos de vianants, rampes i passarel·les. Amb aquestes actuacions es reposa el dèficit sedimentari a les platges on més ha incidit el temporal mitjançant la redistribució de la sorra, que s’ha erosionat en unes zones i s’ha dipositat en altres. Com a regla general, la sorra s’erosiona a llevant del tram de costa i es diposita a ponent.

Però algunes vegades no n’hi ha prou amb una reposició a l’any perquè una platja estigui en condicions per a una nova temporada turística. És el cas de la platja del Francàs, al Vendrell, que l’1 de juny iniciava la temporada oficial de platja de la capital del Baix Penedès sense sorra, amb el mar a només un metre de la guingueta que hi ha. Costes ja havia dipositat sorra al Francàs abans de Setmana Santa, però un temporal posterior va tornar a deixar-la sense. L’Ajuntament del Vendrell va fer arribar fa dies la petició a Costes per a la reposició de la sorra al Francàs i aquesta setmana passada es va treballar, en una actuació d’urgència, durant algunes nits.

De platja de còdols a sorra

Altafulla és un cas de necessitat de reposició de sorra gairebé anual des que als anys vuitanta es va transformar la platja de còdols del municipi en una de sorra. L’alcalde, Fèlix Alonso, explica que històricament Costes ha traslladat sorra de la platja de la Roca del Gaià -al terme de Tarragona- fins a la platja d’Altafulla amb l’objectiu de redistribuir la sorra i així pal·liar els efectes de les llevantades que periòdicament es produeixen. Alonso assenyala que actualment aquesta és l’única solució que hi ha per garantir que Altafulla tingui platja, ja que les alternatives que garanteixen tenir platja cada estiu són lentes -crear dunes que trigarien anys o alguna dècada a consolidar-se- o impossibles de dur a terme -tirar a terra els ports esportius pròxims-. Una altra mesura és portar sorra de la bocana del port de Torredembarra a la platja altafullenca, tal com es va fer l’octubre del 2015 i es repetirà periòdicament quan s’hagi acumulat sorra en aquest espai.

“Tenim una platja transformada per l’home, però molt maca. I no podem tirar enrere. Som un poble turístic”, afirma l’alcalde altafullenc, que reconeix que “la situació actual no és sostenible a llarg termini, i més tenint en compte el canvi climàtic”, que produirà un augment del nivell del mar en les pròximes dècades. Alonso aposta per una solució global a tota la costa tarragonina per afrontar el problema de la reposició de sorra a les platges i els danys als passejos marítims a causa dels temporals, que afecten també altres municipis. Diu que “aquesta solució serà complicada”, i que “cal un estudi sobre el comportament de les platges, que ara no hi és”.

Cap a un canvi radical de filosofia

El biòleg i ambientòleg Anton Aymemí, resident des de fa anys a Altafulla, considera que falta un diagnòstic de com funciona la platja i els efectes que provoca treure sorra de la platja de la Roca del Gaià: “Hi ha una falta de coneixement del sistema, de com es belluga la platja”. Aymemí considera que caldria valorar l’agressivitat de les operacions actuals de reposició de sorra a la platja d’Altafulla: “Com es tracta la platja? No es tracta com un ecosistema. Què diríem si es fes el mateix en un bosc, entrant els buldòzers i movent terra i fulles amunt i avall?” Aymemí és partidari de buscar alguna cosa diferent: “Busquem sempre la bandera blava. La platja Llarga de Tarragona no la té i és molt valorada per molta gent. Hem de buscar diferenciar-nos. Si fem sempre les mateixes coses obtindrem els mateixos resultats”.

Xisco Roig, doctor en geografia i en geologia, especialitzat en geomorfologia, afirma que la immensa majoria dels ajuntaments tracten les platges com si fossin un jardí o un pipicà, com un espai rígid, quan en realitat estem davant d’un dels sistemes més dinàmics que hi ha a la natura, amb processos eòlics, marítims i terrestres.

Roig aposta per “projectes agosarats” que facin recular l’urbanisme a les platges, desconstruir passejos marítims adaptant-los a les platges i treure els espigons que han alterat els equilibris de les platges. Tampoc s’haurien de netejar les platges amb màquines. “Soc conscient que són mesures que poden semblar molt dràstiques, però és perquè no s’entén com funcionen les platges. El concepte de platja s’ha prostituït. En un bosc no anem a retirar les fulles per quan vinguin els turistes. Com és que a les platges arrenquem la vegetació quan l’hauríem de cuidar i, en canvi, la considerem males herbes?”, es pregunta Roig, que recorda que a la platja de la Platera, a l’Estartit, ja han portat a terme un projecte d’eliminar una urbanització abandonada a tocar de la platja. I en molts llocs del món s’aposta per passarel·les de fusta en lloc de ciment.

Critica també la instal·lació de dutxes i l’obsessió per obtenir banderes blaves de la majoria d’ajuntaments per “màrqueting”. “Les platges no són un producte turístic sinó un sistema, i hem d’adequar la demanda al sistema”, afirma.