Husni Abdel Wahed: "Els 193 estats membres de l'ONU acabaran reconeixent l’estat de Palestina"

Ambaixador de Palestina a Espanya

4 min
Husni Abdel Wahed, el primer ambaixador de Palestina a Espanya

TarragonaHusni Abdel Wahed (Jericó, 1960) era des del 2022 el representant de l'Autoritat Nacional Palestina a l'estat espanyol fins dimarts de la setmana passada, quan, després que el govern de Pedro Sánchez reconegués l'estat palestí, es va convertir en el primer ambaixador de Palestina a l'estat espanyol. Viu a Madrid, però aquest cap de setmana ha estat a Tarragona per celebrar un acte al Centre de les Cultures i la Solidaritat i ha aprofitat per entrevistar-se amb els alcaldes de Reus i de Tarragona. També ha trobat un moment perquè l'entrevisti el diari ARA.

Per què Espanya ha reconegut l'estat palestí?

— El president Sánchez va adduir tres raons: per coherència, per justícia i per la pau. Mentre hi ha una guerra d’extermini contra el nostre poble i Israel nega qualsevol solució que no sigui l’extermini del poble palestí, arriben aquests països [Espanya, Noruega i Irlanda] i encenen una espelma enmig de la foscor que mantindrà viva l’esperança de la solució política.

Quina és la solució política?

— La solució política que durant molt de temps s’ha presentat com la gran solució, la dels dos estats. Fins ara no tenia contingut, però ara aquests països li donen contingut i tradueixen el seu compromís amb la justícia i la pau en un reconeixement de l’estat de Palestina, condició plena i necessària per a la posterior implementació de la solució dels dos estats. Cal dir que aquesta solució dels dos estats és molt enganyosa perquè molts països només en reconeixen un i, si et compromets amb la solució dels dos estats, has de reconèixer els dos.

Ha dit que Israel "nega qualsevol solució que no sigui l’extermini del poble palestí", però ells defensen que si Hamàs entrega tots els ostatges acceptarien un alto el foc.

— Abans que hi hagués ostatges, quantes guerres d’extermini ha dut a terme Israel contra el nostre poble? Fa dues setmanes vam commemorar els 76 anys de la Nakba, que va significar la creació de l’estat d’Israel i l’expulsió del nostre poble del territori que va ocupar Israel l’any 1948. Així que fa 76 anys que el poble de Palestina està vivint un extermini. Amb ostatges o sense, Israel té un pla que està executant, i es va aprofitar d’un episodi molt trist per justificar tot això.

Espera que més països reconeguin també l’estat palestí?

— Hi ha alguns països que estan fent el procés i que han anunciat que estarien disposats a fer-ho, però que estan buscant el moment adequat. Jo confio que els 193 estats membres de l'ONU acabaran reconeixent l’estat de Palestina.

Inclosos els Estats Units?

— Sí. Fins i tot Israel en algun moment ho haurà de fer.

Vostès reclamen la frontera acordada el 1967. Quina frontera reconeixeria Israel?

— Hem d’anar una mica enrere. El 1947 l'ONU, de manera arbitrària i sense consultar el poble palestí, va aprovar la divisió de Palestina en dos estats: Israel i Palestina. El 55% de la Palestina històrica va ser per a Israel, el 44% per a l’estat de Palestina i l’1% amb l’estatus internacional. Això va ser el 1947. El 1948 Israel va ocupar el 78% de la Palestina històrica, és a dir, va ocupar un 23% més del que li havien destinat en la resolució de l'ONU. Voldria recordar-li que el setembre del 2023, quan Netanyahu va anar a l’assemblea general de les Nacions Unides, va mostrar un mapa d’Israel sobre el 100% de la Palestina històrica, amb la franja de Gaza i Cisjordània i Jerusalem oriental inclosos. Això és el que vol Israel. L’any 1988 l'Organització per l’Alliberament de Palestina, en la seva funció com a únic representant del poble palestí, va aprovar un estat dins de les fronteres de l’any 1967. I això és el que ens atorga la legalitat internacional i és el que reclamem.

Per què creu que la comunitat internacional ha permès que Israel no respectés aquell acord?

— Molt senzill. Perquè Israel és un projecte de les grans potències i elles el mantenen, el protegeixen i el blinden. Fins al punt que els Estats Units no permeten una condemna al Consell de Seguretat. Sempre hi ha el veto nord-americà. No només el blindatge polític, també el subministrament d’armes que maten palestins. Els Estats Units, juntament amb Alemanya i la Gran Bretanya, en són els grans responsables. L’armament amb el qual van bombardejar les tendes de campanya fa pocs dies era nord-americà. Per tant, els Estats Units està sent partícip d’aquest genocidi.

Creu que, quan Israel va aprofitar l’atac de Hamàs per iniciar una guerra contra Palestina, s’imaginava aquesta evolució del conflicte?

— Tothom sap com pot començar una guerra, però no com acaba. I aquest cas no és l’excepció. Els mandataris dels principals països no pensaven que això duraria vuit mesos, però això posa en evidència l’essència de l’Estat d’Israel i la seva política, que té com a objectiu aniquilar el poble palestí o, en el millor dels casos, una neteja ètnica, expulsar-los. A la franja de Gaza han destruït més del 80% del total de construccions: hospitals, escoles, universitats, plantes generadores d’electricitat, les esglésies... Hi ha un pla que està executant Israel. I passa el mateix a Cisjordània.

Como valora vostè la reacció de la comunitat internacional?

— Tot això ha trigat dècades i el poble Palestí ha sigut víctima de la inacció de la comunitat internacional que va imposar per la força la creació de l’estat d’Israel i no va fer res per l’establiment de l’estat de Palestina. Jo comparteixo unes paraules de Josep Borrell, que va dir que la comunitat internacional ha d’imposar una solució. L’estat d’Israel sempre ha actuat de manera impune i immune. Usa l’antisemitisme i l’Holocaust com dues armes potents, i pobre de qui critiqui l’estat d’Israel perquè automàticament treuen aquesta arma tan potent.

¿Com explica que en molt pocs anys l’extrema dreta internacional hagi passat de ser antisemita a defensar l’estat d’Israel amb totes les conseqüències?

— Si rasques una mica la pell, només una mica, l’antisemitisme encara hi és. L’extrema dreta és fonamentalista i excloent. No accepta l’altre, sigui qui sigui: musulmà, jueu, negre, blanc... No parlo només de l’extrema dreta europea. També la jueva, la musulmana... Tots són fonamentalistes. I no hi ha cap fonamentalisme bo.

stats