"Aquí sota, a 16 metres, hi ha aigua"

PontilsAls que no creiem en déus ni en esperits se'ns fa difícil d'empassar que uns senyors amb una branca a la mà siguin capaços de trobar aigua sota terra. Per contra, són moltes les persones del meu entorn que m'asseguren que han vist treballar els saurins i que no fallen mai. "Jo no he vist mai ningú fer un pou sense que abans hagi vingut un saurí a assenyalar on hi ha aigua", m'explicava dissabte mateix un amic constructor del poble. On em podran resoldre aquests dubtes és al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, al terme municipal de Pontils, a la Conca de Barberà. Aquest diumenge s'hi celebra una trobada de saurins amb una conferència del divulgador Mariano Bueno, tot un referent de l'agricultura sostenible, i també un taller pràctic impartit per saurins per aprendre a fer anar la branqueta.

A les nou del matí, la boira encara es resisteix que s'aixequi el dia i dalt del santuari fa un fred considerable. Per sort, l'associació d'Amics de Sant Magí de la Brufaganya ja tenen les brases a punt i preparen l'esmorzar: peus de porc, escalivada, trinxat, llonganissa, fruits secs i codony. Unes cinquanta persones han vingut atretes pel poder de trobar aigua, però sobre les taules, de moment, només hi ha porrons plens de vi. "Han vingut uns 25 saurins", m'explica Rosa M. Canela, l'organitzadora d'aquesta trobada i l'autora del llibre Bruixots de l'aigua, que va editar l'any 2010 la Generalitat de Catalunya i que es pot llegir en obert. Poc després comença, dins del santuari, la conferència de Bueno. "Avui en dia hi ha prou coneixements científics per explicar l'art saurí", assegura, i no para d'insistir: "No és res esotèric, és ciència".

En una explicació plena de referències i d'exemples clarificadors, Bueno prova de fer entendre per què algunes persones poden detectar aigua i es basa en la neurociència: "Pel nostre cos circulen electrons i generen un camp magnètic. Això és ciència. Una altra cosa és la capacitat de cadascú de percebre-ho", diu. "Els ocells migratoris, els dofins i també les persones usem el magnetisme de la terra com a patró per al nostre moviment", diu. Els saurins, ben entrenats, són capaços de descodificar aquestes forces invisibles.

Els peus de porc i el vi se m'estan posant del revés. Surto un moment del santuari. Mentre comprovo com el sol s'ha imposat a la boira, em trobo dos dels saurins. Es diuen Pau i Arnau Expósito, són germans i han vingut des de l'Ametlla del Vallès. L'Arnau és el petit. Té 24 anys. Em fa una demostració. Agafa un petit pèndol i comença a caminar. El pèndol fa moviments suaus, circulars, fins que, de cop i volta, sembla embogir. L'Arnau encara es mou una mica més i s'atura. Va posant sobre el punt escollit monedes de llautó: una, dues, tres i torna a treure el pèndol. "Aquí sota, a 16 metres, hi ha aigua", diu. Carai. Els dos germans m'expliquen que tenen una empresa per trobar aigua i fer pous i que, en dos anys i mig, no han fallat mai. "És que no sé per què, però jo sé que aquí sota, a 16 metres, hi ha aigua", diu l'Arnau. Els clients també han d'estar molt segurs perquè construir un pou, segons m'expliquen, pot costar 10.000 euros i jugar-se-la a partir d'un pèndol i unes monedes no deu ser fàcil. Els dos germans em reconeixen que des que troben l'aigua fins que es fa el pou i es confirma el que havien pronosticat ho passen fatal: "A vegades ni dormim", diu el Pau.

El taller posterior és força divertit: gent descalça amb pèndols i varetes intentant trobar aigua pel bosc. Tot i que alguns semblen tenir fusta, el mateix Bueno reconeix la complexitat de la prova perquè "és molt fàcil l'autoengany". Té raó. Ningú farà un forat allà per comprovar si hi ha aigua. Això sí, el que segur que no enganya són els 10.000 euros. Suposo que si la gent els paga...