Terror amb The Conjuring House
Estic decidit a parlar-vos d'un videojoc de terror basat en una pel·lícula: The Conjuring. Per estrany que sembli, no tots els videojocs basats en el setè art surten tots fets un desastre, en tenim exemples com l'últim de Mad Max o un Harry Potter mig amagat a Wii. Certament, poden ser difícils de trobar. En aquesta ocasió The Conjuring House és digne de mencionar perquè les pel·lícules de la sèrie, que ja en són cinc, es poden considerar bones referències dins el gènere del terror, i potser per això l'oferta de Rym Games és més agosarada encara. Poden fer un producte al nivell de les pel·lícules?
XAVIER MUNTADA SAMÀ | Barcelona
El videojoc pren exemple d'altres fites del gènere pel que fa als videojocs actuals, com poden ser Resident Evil 7 i Outlast, però lluny de ser la crítica esperada i sovint argumentada a la comunitat de fans del gènere, la captació d'idees de productes d'èxit sol sumar més que restar.
A l'aventura, si es pot definir un malson com a tal, hi trobem grans moments de persecució amb moments també d'ensurts sobtats propis d'un altre subgènere del terror, una barreja que s'ha establert com a fonament essencial del mal anomenat gènere d'ensurts. Mal anomenat perquè ja no es tracta d'espantar el jugador, sinó de crear l'atmosfera idònia perquè ni el mateix jugador vulgui jugar però alhora necessiti fer-ho per saber què hi ha més enllà. En aquest cas, The Conjuring House crea una gran atmosfera a la clàssica mansió històrica, amb un rerefons d'assassinats a causa de ritus satànics i morts en estranyes circumstàncies, i una il·luminació que tendeix als blaus, mentre l'entorn ja no fa referència al luxe sinó a la putrefacció i la deixadesa, però una plena de detalls.
Un dels elements destacables també és el disseny del mapa, et perds fàcilment, no reconeixes cap espai, tot és ple de portes i tot està interconnectat, amb l'afegit que un gran nombre de portes s'obren amb una clau associada a l'horòscop i també hi ha caixes amb la seva pròpia clau per augmentar encara més la sensació que estem perduts i, alhora, crear la necessitat d'explorar i perdre'ns. Arriba cert moment, no gaire lluny de l'inici, que anem on anem tenim la possibilitat de trobar-nos amb l'esperit que habita la casa, una dona fantasmagòrica que té certa tendència a emprenyar-se. No tinc massa clar que l'aspecte de l'esperit sigui terrorífic, però sens dubte els seus moviments ho són. Quan ens persegueix i gira a una cantonada, ens la podem trobar allà, als nostres morros altre cop, sense saber on fugir perquè tot és igual i el més fàcil és perdre'ns, com ha de ser! Per sort, hi ha habitacions minúscules que són considerades zona segura on l'esperit no pot entrar, si és que tenim temps de tancar la porta darrere nostre sense que ens atrapi la mort instantània.
Cada cop s'apropa més Tot Sants, i el consell que puc fer per aquests dies que venen és que us ajunteu uns quants amics a la mateixa habitació, uns natxos amb salsa, algun refresc i la bestiesa de tancar-vos a la mansió dels conjurs, o que en gaudiu en solitari i les llums apagades. L'experiència ho val.
Doneu-li un cop d'ull a la primera part del videojoc.