Impressores 3D: Imprimiu-vos el vostre arsenal a casa

Cada cop que hi ha un avenç tecnològic de gran magnitud sorgeix la pregunta... i quines conseqüències pot tenir? Tot el que se'n pot fer és bo? La humanitat, la tecnologia i l'economia avança gràcies a la velocitat de fabricació dels seus productes. És això, per exemple, el que va aportar la revolució industrial, velocitat de fabricació, però amb els seus punts foscos -contaminació i explotació dels treballadors. Alhora que avançava la potència de la maquinària augmentava la producció, però també les necessitats energètiques, així que l'energia nuclear es veia com la solució al problema... però d'aquí va sortir la bomba atòmica i la radioactivitat en massa, i Nagasaki, Hiroshima i l'accident de Txernòbil van deixar clar quin era el revers tenebrós de l'avanç tecnològic. Com a societat n’hauríem d'haver après.

Ara ens enfrontem al gran dilema de les impressores 3D: sortirà a compte? farem res malament? Evidentment, les impressores 3D tenen la seva part positiva, velocitat de fabricació i producció més barata, tot és bo sobre el paper. No només es poden fabricar objectes senzills, com els clàssics xiulets que surten arreu com a mostra del potencial de la tecnologia, sinó també reproducció de vehicles a escala 1:3, guitarres, flautes, escultures, pròtesis per a gent que ha perdut una extremitat... Per dir-ho d'alguna forma, és clarament el futur, tens una impressora 3D a casa, et descarregues el disseny d'un got i d'un plat, o te'l fas tu mateix, i al cap d'una estona ja tens la coberteria sencera, els productors de les impressores guanyaran milions, els de gots i plats segurament s'enfonsaran, i és només un exemple, això podria passar amb la resta de sectors que es vegin afectats per aquest procés.

L’afectació econòmica que patiran les empreses que actualment fabriquen productes senzills és important, però és allà on ens porta sempre l'evolució tecnològica, i la supervivència de tot sector dependrà de la seva capacitat d'adaptació als mitjans disponibles. Així, tot i que l’impacte econòmic és important, no és l’aspecte més preocupant de l’eclosió d’aquesta nova tecnologia, ni tampoc el més fosc.

Immediatament després de la creació i presentació de les impressores 3D, algú va pensar en com aprofitar-les per fabricar armes a gran escala. En aquest sentit hi ha un nom important, Defense Distributed. DefDis, com s'anomenen ells mateixos, és una organització nascuda a Texas però amb membres d'arreu del món i sense ànim de lucre, que té com a filosofia bàsica la de defensar i globalitzar la "llibertat civil d'accedir a les armes, tal com mana la Constitució dels Estats Units d'Amèrica, facilitant l'accés a la informació i els coneixements relacionats amb la creació d'armes amb les impressores 3D, i publicar i distribuir, sense cost per al públic, aquests coneixements per interès general".

Per tal d'assolir els seus objectius, DefDis va obrir un projecte a la pàgina de micromecenatge Indiegogo per demanar finançament i poder dissenyar una primera arma imprimible. Al cap de tres setmanes d'haver obert el projecte, Indiegogo va cancel·lar-lo sense avís previ, però DefDis ja havia cridat l'atenció dels usuaris i va començar la recollida de finançament a través de la seva pàgina web. L'agost d'enguany ja en farà un any, de tot això. Fa un parell de mesos, el 5 de maig del 2013, DefDis va aconseguir fabricar i disparar la seva primera arma, i va publicar-ne els arxius a través de la seva pròpia pàgina de distribució, DefCad, juntament amb els plànols de construcció de components provinents de l'empresa MakerBot, com silenciadors o munició per a diferents armes, però quatre dies més tard, el Departament d'Estat dels EUA va sol·licitar a Defensa que fes retirar els arxius de la pàgina de DefDis.

MakerBot, que a més a més de crear Impressores 3D, en controla el 22% del mercat, es dediquen més a la impressió de joguines i altres productes que a la fabricació de components d'armes, i després de l'última matança escolar als EUA, a l'escola Sandy Hook, el desembre del 2012, MakerBot va retirar els plànols de les seves impressions i DefDis els va penjar com una part més de la seva aportació a l'armament imprès.

Tot i la retirada dels arxius de la pàgina principal de DefDis i de la retirada del mercat de les armes de MakerBot, com tot el que es penja a Internet, encara ara es pot descarregar fàcilment d'altres indrets, i és evident que presenta un perill i pot comportar un canvi radical en les formes d'entendre la seguretat i la legalitat de l’ús, la possessió i l’eventual fabricació d’armes. D'alguna manera, això pot fer que les lleis sobre el control d'armes dels EUA s'apliquin a qualsevol indret de món, ja que és impossible de controlar què imprimeix cadascú a casa seva, és impossible controlar que qualsevol persona tingui un arsenal a casa seva, i és impossible de controlar no hi hagi qui entri amb armes d’aquesta mena a qualsevol indret, ja que són indetectables per als detectors de metall, i com que els seus plànols poden transmetre's digitalment, també poden ser de ràpida proliferació.

Fins a quin punt la proliferació d'armes a escala mundial podria afectar la vida diària? És just que països que no hem triat aquest camí haguem de conviure amb la presència potencial de tantes armes al nostre entorn? Es pot frenar d'alguna forma la creació d'armes impreses? En un futur, hi haurà cap forma d'impedir que un grup de delinqüents tingui tantes armes com vulgui sense cap tipus de control? Com es poden controlar armes indetectables? Realment, el cas de Defense Distributed ha sigut el primer d'una sèrie de projectes amb la mateixa ideologia al darrere, així que podem estar davant d'un procés que no només transformi la nostra societat pels seus beneficis, sinó també pels seus perjudicis.