Podrien realment els decorats d’un videojoc convertir-se en un element clau en la reconstrucció de Notre-Dame?

BarcelonaPoques hores després del desgraciat incendi de Notre-Dame, el passat dilluns 15 d'abril, el nom d’una artista digital quebequesa va ressonar amb força entre els afeccionats als videojocs. Es tracta de Caroline Miousse, que va dedicar dos anys de feina a reproduir amb gran fidelitat la catedral parisenca al videojoc d'Ubisoft Assassin's Creed Unity. A Twitter, especialment, però també en pàgines d’alguns mitjans especialitzats en tecnologia i entreteniment electrònic, s’apuntava que ara el seu treball podria tenir gran vàlua en la restauració. A hores d’ara sabem que el foc va ensorrar l'agulla del temple, va malmetre tres quartes parts del seu sostre i va estar a punt de causar desperfectes encara molt majors.

Per molt que es disposi de fotografies, individualment, les imatges bidimensionals no aclareixen volum ni relacions de proporció entre elements, si no és que parlem d'elements en un mateix pla. Per això un pas preliminar necessari per a una reconstrucció arquitectònica real pot ser una reconstrucció arquitectònica virtual. Això explica que la reconstrucció tridimensional per mitjà de fotogrametria s'usi des de molt abans que la tecnologia làser no permetés l'escaneig terrestre en 3D. Rarament es disposa d'imatges 3D escanejades reals d'un edifici o d'un monument esfondrat, però les reconstruccions digitals i els models tridimensionals virtuals detallats ja han estat inestimables en restauracions com les dels centres històrics afectats pel terratrèmol de l'Aquila el 6 d'abril del 2009.

Miousse compta amb un currículum espectacular, en què destaquen, entre d’altres, títols com Far Cry: Primal, Watch_Dogs 2, Prince of Persia, a més d'unes quantes entregues més d'Assassin's Creed, a banda de Unity. Durant el temps en què es va ocupar de la reproducció d'aquest monument gòtic Patrimoni de la Humanitat, va col·laborar colze a colze amb un historiador. El seu nom ja va sonar el 2014 perquè la seva reproducció de Notre-Dame va merèixer elogis en el moment del llançament del joc, principalment gràcies a un reportatge de France TV que es fixava en la seva tasca. Amb tot, aventurar que el seu treball pugui acabar resultant cabdal per restituir l’esplendor de la cèlebre catedral és poc menys que agosarat.

Que el model provingui d'un videojoc és quelcom merament anecdòtic, però explica el ressorgiment del nom d’aquesta artista 3D principalment en la premsa del sector, així com l’entusiasme en fòrums d’afeccionats –i també, per què no dir-ho, que ara en parli jo des d’aquestes línies. És cert que gràcies a la tasca de Miousse, podem dir que existeix un model tridimensional detallat de l'edifici i del seu interior, i potser això podria ser d'ajut en la seva restauració... però també és cert que hi ha aspectes que aquests mitjans han passat per alt i que expliquen que, probablement, l’entusiasme de tots plegats amb l’obra de Miousse ha sobredimensionat el pes que pugui acabar tenint en la reconstrucció. Perquè, en quina mesura és prou acurat i realista el seu model?

Sabem que, d’una banda, bona part de l'art del monument arquitectònic, incloent-hi els vitralls, està protegit per la llei de propietat intel·lectual, així que Ubisoft no en podia fer ús; Miousse va haver d'oferir la seva pròpia interpretació d'aquestes peces. En aquest sentit, més que d’un model que sigui una versió exacta del referent real, estem parlant d’una recreació artística, en què l’artista, doncs, va haver de prendre’s llicències. I, d’altra banda, la fotografia continua essent essencial en treballs d’aquesta mena... com ho fou per a Caroline Miousse en el seu moment: i és que només després d'executar la seva tasca i amb posterioritat al llançament del joc, va tenir finalment l'oportunitat de visitar per primer cop a la seva vida París i poder veure 'in situ' Notre Dame. Una altra de les llibertats que, si no m'erro, Miousse podria haver-se pres, per exemple, és l'agulla vuitcentista de l'arquitecte i restaurador Eugène Viollet-le-Duc, que es va instal·lar entre 1844 i 1864 i que, per tant, no hauria d'aparèixer en un videojoc que comença al segle XIV i acaba a principis del XVIII però que, com es pot comprovar a la captura de l'encapçalament, corona el temple virtual.

La Notre-Dame de Miousse, doncs, és l’equivalent digital d’una escenografia teatral i, probablement, per tant, caldrà generar nous models tridimensionals, més acurats, més realistes, fruit de la mesura directa i de la translació precisa de les dades del monument per poder-ne fer ús en els treballs de restauració. Si tot això ha servit per a res, però, és perquè es parli d’Assassin’s Creed, una excel·lent campanya de publicitat gratuïtat per a Ubisoft; l’editora francesa no ho ha desaprofitat i ha reblat el clau obsequiant els afeccionats als videojocs que encara no havien tingut ocasió de jugar a Assassin’s Creed Unity i tothom que ho vulgui amb una còpia digital del joc, que es podrà descarregar gratuïtament només entre els dies 17 i 25 d'abril de 2019.

Cal reconèixer que tot plegat també ha servit, i això cal celebrar-ho, perquè posem en valor el mèrit d’uns actors, professionals especialitzats en l’àmbit del desenvolupament de videojocs, de qui rarament parlem i en qui ni tan sols els mitjans del sector solem centrar prou el focus.