Jugar, cosa seriosa

Jugar, cosa seriosa

Els videojocs són una activitat recreativa però també poden ser una eina educativa, terapèutica, d’investigació científica o encara de moltes altres menes més. Els serious games o jocs seriosos són propostes de naturalesa lúdica dissenyades amb una finalitat principal que va més enllà de l'entreteniment.

Ens atrauen els videojocs perquè són entretinguts, però què fa que esmercem esforços en vèncer caps de final de fase pràcticament invencibles, superar nivells d'allò més difícil, dissenyats per posar a prova les nostres capacitats psicomotores, la nostra coordinació i la nostra paciència? En general, juguem perquè ens agraden els reptes i perquè per bé que no obtenim premis físics per la nostra dedicació, sentim que un bon videojoc ens recompensa d'alguna manera per perdre-hi el temps mirant d'avançar i aconseguir finalment un objectiu determinat per molt que sigui virtual.

El principi dels jocs seriosos -que no són un gènere de videojocs sinó una categoria que pot incloure jocs de diferent gènere- és aprofitar aquesta sensació de sentir-se recompensat per aconseguir que els videojugadors es dediquin amb cos i ànima, fins i tot sense ser-ne del tot conscients, a assolir fites reals, com ara aprendre a tocar un instrument o assimilar una lliçó d'història, o bé a resoldre problemes reals, com ara esbrinar de quina manera es plega una proteïna o contribuir a millorar la seguretat alimentària.

Tot i que hi ha una gran diversitat de jocs seriosos i tot i que és previsible que en els propers temps encara n'apareguin noves tipologies, podem dividir-los en dos grans grups, Advergames o jocs publicitaris (que tenen una finalitat principalment publicitària, promocional o propagandística) i Edutainment o jocs educatius (que estan dissenyats amb l'objectiu d'ensenyar quelcom al videojugador, de transmetre-li algun tipus de coneixements o que contribueixen al desenvolupament cognitiu o a l'exercici i perfeccionament de determinades habilitats).

Amnesty The Game és un videojoc creat per donar suport a Amnistia Internacional en la seva lluita per abolir la pena de mort als països on encara és vigent. Darfur is Dying és un joc web que intenta conscienciar gent d'arreu del món de la situació actual a aquesta regió oblidada del Sudan occidental posant el videojugador en un camp de refugiats. La possible utilitat dels videojocs com a eina de suport terapèutic la demostren jocs com Island, que ajuda metges de l'hospital de Bellvitge a tractar pacients amb trastorns alimentaris. Una eina educativa especialitzada de gran utilitat és X-Plane, un simulador de vol que permet als futurs pilots d'acumular hores d'exercici pràctic virtual sense risc.

D'exemples de videojocs emprats en recerca científica en podríem citar uns quants, però FoldIt resulta paradigmàtic: es tracta d'un projecte que es basa en el pensament distribuït i que consisteix a resoldre trencaclosques en forma de proteïna -cosa que pot ajudar a curar el càncer o prevenir l’Alzheimer. El plegament de proteïnes és, de fet, un dels problemes computacionals més difícils en biologia; per jugar i contribuir a FoldIt no cal saber ser biòleg però tenir nocions sobre biologia pot ajudar a entendre'n el funcionament. Curiosament, el pensament distribuït -que es basa en els principis de la computació distribuïda però pren cervells humans com a motor per comptes de basar-se en computadores- s'ha demostrat gràcies a aquest videojoc tant o més eficaç que aquest model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors en xarxa actuant com un superordinador.

Els múltiples exemples de jocs seriosos que podríem citar i els molts jocs seriosos nous que actualment es desenvolupen serveixen per posar de manifest que una activitat percebuda socialment fins fa poc de forma trivial pot ser útil per a la societat i per als qui s'hi entreguen. Per conèixer millor els jocs seriosos entrevistarem properament Oscar Garcia Pañella, doctorat en Realitat Virtual, director del Màster Universitari en Creació, Disseny i Enginyeria Multimèdia del centre universitari La Salle i director de Recerca i d'Estudis de Postgraduat a l'Escola Universitària ERAM de Girona.

stats