Gargotejant: Ryu vs. Ken (work in progress)
Tot i que en obrir el blog vaig pensar que de tant en tant hi penjaria algun dibuix, la veritat és que només ho he fet molt rarament. Sempre gargotejo i a tot arreu m'acompanyen l'estoig i el bloc d'apunts, però darrerament -si no és que he de lliurar les meves il·lustracions perquè me les encarreguen- no acostumo a donar als meus treballs un acabat ni molt menys professional o que em faci sentir còmode mostrant-los en públic i ni se m'acut de pensar que m'agradaria donar-los un lloc a "Fita assolida!". Però de vegades m'inspiren alguns temes que encaixarien bé dins una bitàcola relacionada amb els videojocs, així que hi pujaré de tant en tant alguna imatge. Fins i tot si, com passa avui, no es tracta d'il·lustracions enllestides.
Ryu i Ken són dos dels personatges centrals d'Street Fighter, una popular sèrie de jocs de lluita de l'editora japonesa Capcom, prou coneguda arreu del món per part no només del públic afeccionat sinó també del gran públic. Han aparegut plegats a tots els lliuraments de la saga, també en múltiples crossovers de la franquícia amb altres famoses sèries de jocs de lluita. Tots dos són deixebles del mateix mestre, Gouken, i són considerats practicants de la disciplina karateka shotokan. Per bé que comparteixen bona part de les seves tècniques, els seus estils de lluita tenen també algunes diferències.
Ryu és un jove japonès orfe d'origen humil, seriós, lluitador d'ansatsuken, un art marcial imaginari, barreja de judo i karate. Es tracta del personatge més icònic de la franquícia, és un artista marcial arquetípic, centrat en superar les seves capacitats físiques i mentals i vèncer qualsevol contrincant. Ken Masters és el gran amic i alhora rival de Ryu, hereu d'una família adinerada dels Estats Units, la seva tècnica també té la seva arrel en el karate; comparteix la dèria del seu company per entrenar-se; també té l'objectiu de mesurar les seves forces amb tants oponents com sigui possible i derrotar-los tots, però és molt més de la broma i bastant menys ortodox.
Street Fighter, en les seves múltiples encarnacions, és probablement un dels jocs de lluita que més he jugat, suposo que com molts altres devots dels gènere. Crec que és una sèrie fantàstica perquè té un sistema de control accessible però alhora complex, és fàcil d'aprendre'n l'abecé però resulta molt i molt difícil d'arribar a dominar-lo. Els cops de no pocs dels personatges resulten difícils d'executar fins i tot per a videojugadors experimentats, cosa que fa que gairebé tots els fanàtics d'Street Fighter triïn un lluitador (o un parell o tres), mirin de memoritzar-ne tot el repertori d'atacs i s'hi especialitzin. Confesso que sempre he tingut debilitat pels shotokans (Ryu, Ken, Dan, Sakura i Sean, "shotoclons" en diuen alguns, perquè es controlen de forma molt similar). Akuma i Gouken són del mateix grup però es comporten de manera força diferent i ja se m'escapen. A banda de la capacitat de cadascú de reproduir les diferents combinacions de botons i direccions associades a cada personatge, la clau del joc és el temps: hem de saber desplaçar la palanca de control en el moment oportú per esquivar o sincronitzar perfectament un moviment amb l'embat de l'oponent per contrarestar-lo.
I si voleu fer un cop d'ull al dibuix que tinc a mitges feu clic a la imatge de sota. Ja dic que encara no està acabat i hi ha uns quants aspectes per polir, si hi penso l'aniré actualitzant a mesura que l'enllesteixi i procuraré afegir nous dibuixos quan em vagi bé.