Entrevista a Òscar García Pañella, Director Acadèmic d'ENTI-UB, amb motiu del Gamelab 2018

BarcelonaÒscar García Pañella és especialista en gamificació, multimèdia, transmèdia, narració audiovisual, Jocs Seriosos, Director de Programes, Investigador, Professor, Desenvolupador, Productor i Consultor. Dirigeix ENTI-UB, l'Escola de Noves Tecnologies Interactives, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Les presentacions finals dels alumnes del centre han tingut lloc just al mateix temps en què ahir se celebrava el lliurament dels XI Premios Nacionales de la Industria del Videojuego a Gamelab, on havíem de coincidir amb ell. No va poder ser. Però ens interessava de conversar-hi amb motiu de la celebració del congrés a la capital catalana, perquè ens ajudés a valorar l’esdeveniment des de la seva posició privilegiada d’especialista, de videojugador però sobretot de formador i de professional del sector, i ha tingut la bondat de dedicar-nos avui uns minuts per donar resposta a les nostres preguntes.

El Gamelab es presenta com el congrés més important del sector a escala europea, i està clar que és un privilegi poder escoltar ponents del perfil que congrega... però des de la teva perspectiva, com a formador i professional del sector, què és el que el fa rellevant entre d'altres congressos internacionals?

El Gamelab és rellevant, primer, per solera, pels anys que fa que se celebra. Va ser el primer. Hi ha, doncs, la necessària celebració pel manteniment de la trobada. Segonament, és rellevant pel seu rigor, també: és l’únic espai –i aquí faig referència a qualsevol espai que se m’acut en què tinguin lloc esdeveniments sobre els videojocs, al nostre voltant i més enllà– en què hi ha ponents i desenvolupadors de tant de pes i tan a prop dels assistents al congrés. És a dir que la concentració de talent per metre quadrat és brutal, i a tocar. A més, es tracta d’un espai de talent sènior en contacte amb talent júnior. I això és extraordinari. Te n’has d’anar a San Francisco, a la Game Developers Conference, o a la Gamescom de Colònia i sí, hi trobaràs també molts pesos pesants. Però que sigui tan fàcil de parlar amb aquesta gent, aquest nivell d’accés... això, pel que jo sé, no es dóna enlloc més. És una conferència de nínxol, sí, no és massiva, no és per a gran públic ni per al públic familiar, però amb aquest punt acadèmic, amb aquest perfil –que resulta que és el meu–... En això és un esdeveniment realment únic. Altres targets potser no s’hi veuen atrets... però això és que el fa tan interessant. I que sigui a Barcelona. No és per dir-ho, però el marc és impagable, i això ho perceben els convidats.

Quines són les oportunitats que representa per als estudis de desenvolupament i els actors de la indústria del país?

Crec que els dóna visibilitat. Sobretot gràcies als premis de l’Academia Española de las Artes y las Ciencias Interactivas. Un dels nostres projectes era finalista al Premi Universitat, que no vam guanyar. Però la simple nominació ja significa que el projecte és excel·lent. Vaig ser fa uns anys a la CMU, la Carnegie Mellon University, que agombola l’ETC, que és l’acrònim d’Entertainment Technology Center. A ENTI-UB intentem replicar quelcom que fan allà: una festa en què es mostren projectes... i hi ha gent de la indústria veient-los. El Gamelab facilita això, i per a nosaltres és impagable, suposa la connexió màxima. Poder estar tan connectats a la indústria dóna el màxim sentit a una universitat, trobo. El tema de networking és important, però també poder veure altres projectes. Saber què es cou. Hi ha una cerca de perfils especialitzats i connexió amb gent molt potent i això contribueix no només a destacar un o altre projecte sinó a dignificar la tasca d’aquest ecosistema, de l’ecosistema sencer, que així esdevé real, es retroalimenta i s’interconnecta.

Per a què més creus que hauria de servir el Gamelab, més enllà de tot això que comentes, de donar veu als gurus del món de l’oci electrònic i de conèixer la visió d’actors amb projecció del sector?

Podria servir per a dues coses addicionals, trobo: per començar, és important que es dediqui a jugar amb l’administració pública, cal posar en valor un pla director estratègic a cinc, deu anys vista, de la ciutat i de la regió, per marcar línies, per sumar millor, cocrear més, ja tenim tants estudis i universitats especialitzats, amb aquesta powerforce, SocialPoint, King... això podria contribuir a mantenir en forma i donar un massatge a l’esdeveniment. En definitiva, a connectar actors i actrius. L’altre factor és pedagògic, per dignificar el videojoc, el seu paper en l’aprenentatge de competències, en com pot ajudar a triar la millor feina. Tots sabem que l’abús és dolent, encara que sigui tòpic, però també hi ha aspectes positius vinculats al seu ús i consum que convé subratllar. Hi ha un tercer vector, que convé seguir potenciant: el sector femení entra menys en la tecnologia. I això té repercussions en el tema narratiu, estètic, etcètera. Enguany el Gamelab ha ajudat a visibilitzar la tasca de les dones al sector, però cal anar més enllà.

Com a director acadèmic d’ENTI-UB, què és el que més recomanes als teus estudiants del congrés?

Tenim el problema que els nostres estudiants són joves i que s’ho pensen bastant abans de llançar-se a adquirir entrades per a un congrés perquè econòmicament els sembla car i no ho veuen com una inversió en el seu futur. Des d’ENTI-UB intentem posar remei a això: recomano que hi vagin, que es barregin amb els congressistes i ponents, que siguin éssers socials, perquè ara potser no hi pensen o encara ho veuen lluny, però molts projectes sorgiran a partir de la interrelació amb altres actors. Els patrocinem, si cal, perquè els costa de llançar-s’hi i són molts joves. Encara no volen vendre videojocs sinó fer-los. Però mirem de fer-los entendre que és una necessitat si no ho veuen clar, aquí és on des d’ENTI-UB treballem per potenciar aquest networking des del principi. L’entrada no és tan cara. Hem demanat que hi haguessin més tallers, això sí. Se’ls està posant una gran oportunitat a l’abast. I paga molt la pena.

A banda de la valoració que en puguis fer com a especialista, què trobes que aporta al gran públic l’existència d’un congrés professional?

Algunes de les notícies que publiqueu i que surten als mitjans, realment arriben als pares. La gent s’assabenta de què passa, sap que durant uns dies la ciutat es pinta d’un color diferent i parla de videojocs. Alguna cosa queda. Potser és anecdòtic, però vaja. Cal celebrar-ho.

Personalment, què és el que t’ha interessat més de la present edició, encara en marxa, i com voldries que evolucionés el congrés en properes convocatòries?

A mi m’agrada molt que GameBCN com a incubadora tingui un espai al congrés i es vegi la contribució com a ecosistema, que les universitats siguin al costat dels indies. Que les unis, per entendre’ns. Veure l’administració al darrere de tot plegat és molt important. I hi ha ponents brutals. Pensa que vaig tenir oportunitat de donar el Premi Llegenda a Dave Jones, pare de Lemmings o de Grand Theft Auto algú a qui admiro... així que aquest va ser el meu moment groupie estel·lar.

Barcelona és un veritable clúster dels videojocs, un sector que no deixa de créixer al nostre país –suposa la major taxa d’ocupació dins d’aquest àmbit industrial a Espanya– i genera prop de la meitat de la facturació estatal del sector. Com a persona que sent el pols de la indústria, com avalues la seva salut i quina és la projecció de futur que fas?

Faig una projecció espectacularment bona: ara i aquí mateix estem per sobre del miler de persones que estan estudiant videojocs. I no tots es dedicaran a crear videojocs, faran gamificació, edugames, advertgames, health games, etcètera. A més, molta gent vol venir a Barcelona. I estem preparant un camp de Serious Gaming que serà espectacular. Quan la gent s’adoni que és tan important treballar, jo què sé, a un banc, a una gran oficina, com fer apps gamificades per a un mitjà, una empresa, el que sigui... haurem guanyat molt. Aquesta formació especialitzada aconsegueix lligar contingut productiu i digital. Hi ha feina per a tot el món i de sobres, i en tants àmbits.

Hi ha res que hagi passat per alt que trobes que paga la pena de destacar del Gamelab 2018?

T’ho lligo amb la pedagogia d’abans: és molt important vincular universitaris i no universitaris. Gent que fa FP superior, que es paga amb molt d’esforç una educació superior i que és allà, ensenyant coses, i que això ho sàpiga la ciutat i el país. I això té a veure amb treballs nous, amb ser optimistes i eliminar barreres d’atur. Em sembla que aquesta és una aportació gens menyspreable que el sector està fent i farà a l’economia i al futur del país.