Vacances pagades

Des de fa segles Catalunya i Espanya viuen en dues realitats paral·leles, totalment contràries i impossible de solucionar ni d’arribar a cap entesa. L’estat espanyol ha demostrat tenir força per fotre una bona garrotada, mentre des d’aquí sempre hem pensat que només son ells els que no saben fer bé les coses.

Els polítics catalans no tenen bona entesa, no son hàbils i el conjunt és descafeïnat. El nucli dur ja forma part de beceroles i el poble ha viscut a remolc. Actualment ens ha aportat unes fissures socials incurables, que amb l’ajuda de l’estat espanyol, ha fet perdre tot ordre i convicció. Polítics tous amb vacances pagades a Cadaqués, línia editorial nul·la, sense guió a seguir ni discurs que convenci.

La condemna als activistes Jordi Sanchez i Jordi Cuixart, és un crim directe, un tret a la cultura i l'assassinat del poble. Una demostració cínica i terrible pel món sencer en contra la llibertat d’expressió. Son els i les artistes censurades, la veu que volen fer callar, però la que té més força i la més incontrolable per part de cap govern.

Posicionar-se des d'un espai cultural no recau en un #josoc o la piulada pamfletejant un manifest. Insereix en la contundència i implicació diària, el suport a les artistes callades i al contingut educatiu obert i ampli, que s'arrisqui, que no prohibeixi com fan els nostres alcaldes i governs, que es manifesti, s'obri al carrer i a les noves propostes sense por i a un nou món també polític, capaç de mostrar més que les escoles i universitats.

Els veïns i veïnes, espais culturals, associacions i qui calgui, han de sublevar-se, avui i cada dia, per defensar els nostres drets, tot i ser capaços d’entendre que la realitat té molts matisos i si es vol arribar a port, cal que tinguem una mica més de mànigues amples i evidentment treballar cada dia pel poble, cultura, artistes, tradicions i tot el que faci falta.