Tots tenim un Festival Metafísic al cor

La primera vegada que vaig passar per Ponts (La Noguera) suposo va ser per error. Crec que fent autoestop direcció la Vall d’Aran. Evidentment, sortint des de Berga, la volta és més gran que la de l’Albert Pla. La parella que ens va parar, molt macos de segur, ens va convidar a dinar un entrepà en un bar de gasolinera. M’imagino que semblàvem uns desgraciats, i a més feia molta calor. El Marc i jo ja teníem la banda de rock, per tant, érem precaris i no teníem ni carnet de conduir i menys cotxe, però era una bonica manera de conèixer el país i la gent, a l’estil actual del foraster pesat de TV3.

Com si no hagués passat el temps, tornarem a Ponts per honorar i gaudir del primer festival de Pop Metafísic que han muntat el col·lectiu de músics epicentre Guissona. El festival es converteix en una d’aquelles propostes que ens atrapa des del moment zero. Ho té tot per fer-nos camisetes d’amor romàntic i posar-nos ulleres de sol abans i després de sortir de casa.

No hem de convèncer ningú per anar al festival, ja té prou atractiu per si mateix. Metafísic són bandes que les seves cançons són més poètiques que narratives, que la força recau en el tarannà de la música i la seva aura. Per tant, la selecció és clara. Una tria que també es mou per la confiança i pel risc que té muntar un festival peculiar on el pes recau en l’entrada i l’aposta dels mateixos músics per explicar i mostrar nous formats.

El festival és autogestionat, sense marques, meticulosos amb el so, donant suports als músics i amb aforament reduït. Tindrà lloc a la peculiar Sala Green’s, que va quedar ancorada al passat i ja ens imaginem els llums de neó il·luminant els somriures i els glaçons amb regust de peix i nevera. I com a important: “Serà un festival itinerant que any rere any buscarà nous espais especials i en desús, apartats dels nuclis culturals habituals”. A partir d’aquí només falta que les bandes es mimetitzin amb les cortines de vellut.

És molt important que tinguem festivals com aquests. Són el nord i el sentit comú de la cultura, l’ADN de l’essència. De fet, no he anat mai al Primavera Sound ni al Sónar. No per orgull, la multitud m’atabala i la dignitat m’inspira més que les cues quan la música em perd el sentit. Si torno a néixer, organitzaré concerts per menys de vint persones, i de moment començaré per fer els caps grossos a Ponts.

PONTS - 16 març 2019

Marialluïsa

Germà Aire Germà Aire

Ferran Palau Ferran Palau

Núria Graham Núria Graham

El petit de cal eril El petit de cal eril

Dj Aïda Camprubí

Dj Ultra-Local Ultra-Local Records

Presentat per Martí Sales

Instagram Metafísic