La ficció de l'art
Em meravella pensar que els artistes ja no són humils, ni bohemis i que, com Abel Azcona, provoquen a la justícia més que acceptada, encotillada i venerada per la majoria. Tinc la sort de viure dins del Konvent, per on passen moltes maneres d’interpretar la vida, l’art, l’amor, pensament, botifarres i pèsols negres del Prepirineu.
En una conversa amb artistes consagrats, un d’ells censurat al festival de l’horror d’Arco, coincideixen quan es parla de la polèmica, les galeries i representants t’omplen les orelles de la perillositat monetària de tacar-te la imatge. Entenc llavors que la cultura és fer monuments per Ikea i que hi ha camins inescrutables per on mai hi saltaran les cabres.
M'hi trobo també amb comissaris, directors de centres d'art XXL, etc... quan es parla de descontextualitzar l’estructura museística o sacsejar la cultura. Peus de plom i pilotes fora. Però la lliçó de les subvencions i precarietat sí que queda assumida.
Com a nota brillant estan sortint noves fórmules de cultura, que anoteu, seran les que acabaran explicant coses. ‘No Callarem’ va omplir a vessar la presó de la Model. El festival itinerant Ús Barcelona hi va tornar fa pocs dies. Vic ho prova amb la Clota, Manresa a la Casa Fornells Uró, Espai Tònic a la Bisbal i així podem enumerar propostes que no són bolets.
Col·lectius dels quals parlaré aviat, s'agrupen, viuen en comunitat i troben noves fórmules, com Sociedad 0, Taller la Roda o el nou convent de Pontós. La contemporaneïtat i la joventut no està demanant pas, explotarà per si sol. Una proposta que em toca molt de prop és el col·lectiu d'artistes que durant dues setmanes ompliran d'art un preciós antic teatre de la població berguedana de Casserres. Amb la finalitat de reactivar espais en desús, com el Kursaal de Casserres, però també mostrar la feina d'artistes joves que viuen fora dels circuits relacionats amb la gran ciutat i recaptar diners per pagar-se els bitllets d'avió per apropar les seves creacions a Art Basel (Miami). La institució en diria d'això internacionalització i personalment en dic visió de futur per quan s'hagi esgotat el petroli.