De primera mà: Huawei P20 Pro, una càmera per governar-les a totes

BarcelonaNo hi ha dubte que aquest any podria anomenar-se “L’any de l’osca”. L’osca (notch en anglès), que va presentar inicialment l’Essential Phone d’Andy Rubin (l’inventor d’Android), i que va popularitzar a finals de l’any passat Apple, amb l’iPhone X, ha arribat per quedar-se. De fet, té tot el sentit que, en un moment en què se cerca minimitzar el màxim possible els marcs, i oferir en forma de pantalla la màxima superfície possible d’un telèfon mòbil, es busqui minimitzar al màxim possible l’espai que ocupen els components físics frontals d’un telèfon, com són la càmera i l’altaveu per les trucades (sí, es veu que els telèfons intel·ligents serveixen per fer trucades...).

L’osca que presenta Huawei és bastant més petita i discreta que les de la seva competència, i fins i tot la podem camuflar mitjançant el software, que pot crear, si així ho volem, una barra de color negre al seu voltant que simula (amb molts bons resultats) el clàssic marc superior d’un telèfon intel·ligent.

Si seguim amb el frontal del dispositiu, trobem una altra decisió de disseny que a alguns (entre els quals m’incloc) agradarà molt, i a altres menys: el lector d’empremtes dactilars està al davant. Com ja he comentat diverses vegades, és un tema purament de preferència personal, hi ha qui el prefereix al davant, i hi ha qui el prefereix al darrere, amb tot el que comporten ambdues decisions. En aquest cas, Huawei ha fet el lector de forma el·líptica, perquè ocupi el menor espai possible al marc inferior de l’aparell i, com sempre amb l’empresa xinesa, el seu funcionament és excepcionalment ràpid i fiable. Òbviament, si el lector anés al darrere, el marc podria ser encara més estret, o sigui que tenir-lo aquí comporta pagar un peatge. El P20 Pro ho pal·lia una mica permetent fer servir el lector d’empremtes com a botó hàptic multi ús, i estalvia així l’espai que ocuparien els habituals botons d’Android a la part inferior de la pantalla (enrere, home i apps recents). Tocar breument el lector equival a anar enrere, tocar-lo més fermament equival a home, i lliscar el dit cap a qualsevol dels costats equival a les apps recents. Després de dues setmanes estic tan acostumat a aquesta forma d’interactuar amb el telèfon que, quan agafo algun altre, ho trobo a faltar. D’aquesta manera, l’espai ocupat pel lector es compensa amb l’espai estalviat pels botons. Tot un encert per part de Huawei. Afegir que també podem configurar el telèfon perquè desbloquegi el terminal mitjançant el reconeixement facial, i funciona molt bé. Fa servir la càmera frontal i la seva fiabilitat és molt alta, fins i tot en condicions de poca llum.

El P20 Pro té una pantalla OLED de 6,1 polzades, de ràtio 18,5:9 i 2.240 x 1.080 píxels (~408ppp). Seguim amb la tendència de Huawei (i altres marques) de quedar-se en una resolució FullHD que, com també he comentat diverses vegades, és més que suficient per a una pantalla d’aquestes dimensions. Fins que la realitat virtual no s’enlairi definitivament (si és que algun dia ho fa), les pantalles de més resolució no són realment necessàries, i per contra tenen un consum d’energia més elevat. La pantalla és de molt bona qualitat, i els negres són perfectes. Té dos perfils de color diferents, a escollir: el normal, que ofereix uns colors naturals, i el vívid, que intensifica una mica els tons per fer-ho més cridaner. També es pot ajustar la temperatura del color, i es pot adaptar a les condicions de llum ambientals de forma automàtica, si volem. Tot això queda a gust del consumidor.

Les mides del P20 Pro són 73,9 x 155 x 7,8 mm, i pesa 180 g. És molt prim (tot i que la protuberància de la càmera posterior és important), i té un pes molt semblant als seus competidors. La carcassa del terminal és d’alumini, i tant la part posterior com l’anterior són de vidre. Tot i que Huawei afirma que porten un recobriment oleofòbic (i segur que és cert), és inevitable que les nostres empremtes dactilars vagin quedant marcades per tot arreu, tot i que no destaquen massa si no t’hi fixes bé. El telèfon arribarà a casa nostra en tres colors: Negre, Blau i un degradat que han anomenat Twilight. A la presentació de París el color que atreia més a la gent era el Twilight, segurament per ser la novetat, però a mi personalment m’agrada més el negre. Va a gustos, òbviament, ja que tots tres queden molt bé i entren de seguida per la vista.

La duració de la bateria del P20 Pro és senzillament sensacional. Tindreu per un parell de dies d’ús normal, i per un i mig ben bé en ús intensiu. Us repto a què aconseguiu quedar-vos sense bateria en un sol dia, jo ho he intentat i no hi ha manera d’esgotar-la tota, per més ús intensiu que en facis. El sistema de càrrega de Huawei SuperCharge permet, a més a més, carregar la bateria del telèfon en molt poca estona. Tot plegat, l’autonomia és un dels punts forts d’aquest telèfon. El connector és USB Type-C, i Huawei ha eliminat el connector d’auriculars (tot i que a la capsa inclou un adaptador per fer servir el port USB com a connector d’àudio). El P20 Pro inclou certificació IP67 contra la pols i l’aigua (es pot submergir fins a 1 metre durant 30 minuts), i tots els aparells són DualSIM (es poden fer servir dues targetes SIM alhora).

Els budells d’aquest P20 Pro són els mateixos que els del Mate 10 Pro de la mateixa Huawei. Un processador HiSilicon Kirin 970 + NPU, i una GPU Mali G72MP12, acompanyats en aquest cas de 6GB de memòria RAM, 128GB d’emmagatzematge intern (no ampliable) i altaveus estèreo. Tot i no estar al mateix nivell que els seus competidors directes en potència bruta, el fet d’haver de gestionar una pantalla amb menys resolució alleugereix bastant aquesta diferència de potència. De fet, potser no és el telèfon més potent del mercat, però és un dels capdavanters, o sigui que no us heu de preocupar per aquest tema. El Huawei P20 Pro té potència més que suficient per ara i pels anys vinents. Pel que fa al sistema operatiu, arriba amb Android Oreo 8.1, amb la capa de personalització EMUI 8.1 de la mateixa Huawei. Tot i que EMUI ha fet grans esforços i avanços en els darrers anys, i ja no és aquella capa tan estranya que se’ns feia llavors, encara conserva el seu ADN. Ens trobem així una capa que s’allunya bastant de la versió stock d’Android, però que, per altra banda, ens ofereix molta capacitat de personalització. Si t’agrada EMUI, estaràs encantat, i si no t’agrada, al final t’hi acabaràs acostumant, ja que en el fons no és tan gran el canvi com pot semblar d’entrada. De la mateixa manera que dic que no em sembla la millor capa de personalització d’Android, també us dic que no és, ni de lluny, la pitjor, tampoc.

Arribem finalment a la càmera, la joia de la corona d’aquest terminal. Les càmeres de Huawei han estat molt bones d’ençà que es van associar amb Leica, però la càmera del P20 Pro porta tot a un altre nivell. La configuració de la càmera Vario-Summilux, dissenyada per Leica, compta amb tres lents: una lent de 40 megapíxels f/1.8 RGB, una lent monocromàtica de 20 megapíxels f/1.6, i una lent teleobjectiu f/2.4 de 8 megapíxels amb zoom òptic de 3x. Les càmeres estan alineades verticalment, amb l’RGB i el teleobjectiu agrupats, i la lent monocromàtica situada just a sota. La lent teleobjectiu dóna el zoom òptic 3x, que de per si és superior al que ofereixen els altres telèfons intel·ligents. Huawei ha utilitzat una combinació de programari AI (intel·ligència artificial) i el zoom òptic per donar fins a 5x amb el que anomenen zoom híbrid. No s’ha de confondre amb el zoom digital (que també en té, fins a 10x), que és el que trobareu a la majoria d'altres càmeres. Bàsicament, el zoom híbrid utilitza una combinació de zoom òptic i AI per aconseguir un zoom de 5x amb una mínima (realment mínima) pèrdua de detall. A continuació un exemple:

Huawei també ha millorat les característiques d'AI que vam veure per primera vegada en el Mate 10 Pro. La majoria d'aquestes tenen com a objectiu fer la càmera més intel·ligent i fàcil d'utilitzar. Per exemple, si es fa una foto de retrat d'algú, la càmera ho reconeixerà i canviarà automàticament al mode Retrat. El mateix passa si detecta Menjar, Gossos, Gats, Plantes, Grups, Nocturn, Focs Artificials, Neu, i així fins a 19 categories diferents. La càmera detecta quina foto estem fent, ens ho diu, i ajusta tots els paràmetres a aquest tipus de fotografia per aconseguir el millor resultat possible. L'AI també pot ajudar-vos amb la composició de la foto, per exemple, si esteu prenent una foto de grup, quan el reconegui us proporcionarà una finestra d'enquadrament en què hauríeu d'intentar encabir a tothom. La càmera frontal, la de selfies, també és molt bona, i captura imatges de molta qualitat, gràcies als seus 24mpx i a la tecnologia que ara comentarem de capturar fotografies en entorns de poca llum, que sembla funcionar (en menor grau) també en aquesta càmera frontal.

I malgrat totes aquestes característiques, on realment la càmera dóna el do de pit és quan es fa fosc. En termes generals, es necessita un trípode per fer qualsevol tipus de fotografia d'exposició prolongada, però el P20 Pro incorpora un nou mode que imita una exposició de fins a 6 segons de duració, usant l'AI per combinar múltiples fotos. Bàsicament, podem fer a mà alçada una foto de fins a 6 segons d’exposició sense que surti moguda, cosa impensable sense un trípode. Amb això aconsegueix captar una quantitat de llum que no imagines abans de provar-ho, i permet fer fotografies de molta qualitat en condicions de molt poca llum. La intel·ligència artificial de l’aparell s’ocupa de reconèixer tot el que apareix a la fotografia, fer la composició sense que quedi borrosa, i no permetre efectes estranys de les coses que s’hagin mogut per l’enquadrament durant aquests segons (com per exemple gent caminant). S’ha de veure en persona per apreciar el resultat que aconsegueix aquesta càmera en aquestes condicions tan adverses, i per això Huawei, a la presentació de París, va delimitar unes zones que estaven gairebé a les fosques perquè els assistents ho poguéssim comprovar personalment.

Si sou experts en fotografia, i esteu interessats en una anàlisi exhaustiva i professional d’aquesta càmera, a DxOMark la podeu trobar.

També incorpora funcions de vídeo avançades, però no hi ha res tan diferencial com el mode nocturn de les fotografies. Podem enregistrar vídeos a una resolució de 4K, però sense estabilització d’imatge. Podem enregistrar vídeo ultra lent a una velocitat de 960 fps, reduint la velocitat en 30x, però només a una resolució de 720p. Els millors resultats els aconseguireu enregistrant a 1080p a 30 fps, ja que aquí l'estabilització d’imatge funciona de forma excel·lent.

El preu del Huawei P20 Pro, lliure, és de 899 €, un preu alt però sensiblement per sota dels seus dos màxims competidors, i es col·loca així, segurament, com la millor opció en relació qualitat-preu del segment més top de la gamma de flagships. Des de fa pocs dies ja està disponible a casa nostra.