Cap a una jardineria ecològica sense herbicides

Apartir de l’any que ve, en lloc d’aplicar productes químics als arbres de les vies públiques de Barcelona per evitar que hi proliferin les herbes espontànies -el que coneixem com a males herbes-, s’utilitzarà escorça de pi, de tal manera que es forma una espècie de coixí que impedeix que creixin les herbes i els arbustos no desitjats.

Com aquesta, són moltes les accions que canviaran en la gestió de la biodiversitat vegetal de Barcelona. Es tracta d’una aposta cap a un model de jardineria ecològica, sense utilitzar herbicides que afectin negativament el benestar de les plantes i els animals, així com la salut dels ciutadans.

Criteris més ecològics

Barcelona té una gran diversitat d’espais verds, de tipus i extensions ben diferents -el Parc de Frida Kahlo de la Vall d’Hebron, els Jardins de Joan Maragall de Montjuïc, el Turó Park de Sant Gervasi... i així una llarga llista-, a la qual s’ha de sumar l’arbrat de les vies públiques. Un paisatge de gran riquesa vegetal i animal que proporciona grans beneficis als habitants de la ciutat.

Però, com a qualsevol jardí particular, els espais requereixen tasques de jardineria i manteniment que ara, amb la decisió del govern municipal, seguiran uns criteris, a banda d’econòmics, més ecològics.

La mesura obliga a suprimir totalment a partir de l’any que ve l’ús del glifosat, l’herbicida químic que s’utilitza habitualment per controlar les herbes en escocells i zones de sauló.

De moment, des del mes d’abril s’ha deixat d’utilitzar en el manteniment del verd en 10 barris de la ciutat, tots de districtes diferents, per poder observar com actuen els vegetals en tipologies urbanes diverses. Els 10 barris són la Marina del Port, Pedralbes, Sant Gervasi - la Bonanova, Canyelles, Sant Antoni, Provençals del Poblenou, la Barceloneta, la Vila de Gràcia, la Vall d’Hebron, i el Congrés i els Indians. Durant aquesta prova s’està duent a terme un seguiment per saber com hi surten les herbes espontànies i quines necessitats de manteniment requereix cada cas.

Gestió de la biodiversitat

L’eradicació del glifosat suposa un canvi en la manera d’abordar la gestió de la biodiversitat vegetal que té la ciutat. Aquest canvi provocarà, en petita mesura, que en alguns punts de la ciutat el paisatge perdi el seu verd uniforme i prengui altres tonalitats. Però cal tenir en compte que les herbes espontànies són una millora per al medi ambient, ja que la reducció d’ús d’herbicides afavoreix l’increment de la biodiversitat.

Amb tot, això no significa que els serveis de jardineria es desentenguin de les tasques de manteniment per conservar el verd urbà, sinó que donaran preferència a mètodes biològics.

El glifosat és un herbicida que s’utilitza per matar herbes i arbustos, i té molta persistència al medi. Es tracta d’un producte que contamina els aqüífers i que intoxica els animals.

Per això, l’ús del glifosat provoca desequilibris ecològics que repercuteixen en la vida d’insectes autòctons i altres espècies, com ocells o petits mamífers, i que acaba posant en risc l’equilibri de tot l’ecosistema. A més, el glifosat té efectes nocius per a la salut humana, tot i que hi ha un debat obert entre experts per determinar els efectes reals que provoca.

La utilització d’alternatives ecològiques que substitueixin el glifosat representa una aposta per fomentar la biodiversitat vegetal i animal, i per avançar cap a un model ecològic i sostenible que s’emmarca en la lluita contra el canvi climàtic.

Alhora, aquesta acció planteja el repte de veure els beneficis que tenen els sistemes naturals per regular la diversitat vegetal que conviu a Barcelona, i així posar en valor alternatives ecològiques que mantinguin la biodiversitat que té la ciutat.

QUÈ REPRESENTA NO FER SERVIR EL GLIFOSAT?

Els productes químics no només s’utilitzen per matar herbes i arbustos, sinó que també se’n fan servir en altres tasques de jardineria, com ara en el control de plagues. Per això, des de fa uns anys, s’han començat a integrar mètodes alternatius ecològics per eliminar les plagues que fan malbé l’arbrat i les zones verdes de la ciutat.

Entre les alternatives que s’han anat incorporant en la gestió dels parcs i jardins de Barcelona hi ha, per exemple, la introducció de depredadors i paràsits naturals o l’aplicació de mitjans orgànics i naturals (piretrines, azadiractina, olis vegetals...).

L’objectiu és que la utilització d’aquestes alternatives ecològiques segueixi a l’alça en detriment dels productes químics tòxics, que malgrat tot encara són els més utilitzats avui dia.

EL CONTROL DE PLAGUES, UN EXEMPLE DE LA TRANSICIÓ CAP A UN MODEL ECOLÒGIC

Els productes químics no només s’utilitzen per matar herbes i arbustos, sinó que també se’n fan servir en altres tasques de jardineria, com ara en el control de plagues. Per això, des de fa uns anys, s’han començat a integrar mètodes alternatius ecològics per eliminar les plagues que fan malbé l’arbrat i les zones verdes de la ciutat.

Entre les alternatives que s’han anat incorporant en la gestió dels parcs i jardins de Barcelona hi ha, per exemple, la introducció de depredadors i paràsits naturals o l’aplicació de mitjans orgànics i naturals (piretrines, azadiractina, olis vegetals...).

L’objectiu és que la utilització d’aquestes alternatives ecològiques segueixi a l’alça en detriment dels productes químics tòxics, que malgrat tot encara són els més utilitzats avui dia.