Una societat més cohesionada per prevenir la radicalització

Barcelona“Descriuen un canvi en l’actitud, sobretot per la seva manera de vestir, el seu tracte amb les dones i els seus hàbits en el temps d’oci”. Els que fan aquesta descripció són els familiars dels nou joves de Ripoll que, juntament amb l’imam Abdelbaki es-Satty, formaven la cèl·lula terrorista que fa un any va atemptar a Barcelona i Cambrils. Els familiars ho van relatar als Mossos d’Esquadra els dies després dels atacs del 17 i el 18 d’agost, però no consta que abans ho haguessin explicat a la policia.

“Les mares dels nois de Ripoll, si fa tres anys van observar una cosa que les preocupava, ¿formaven part de xarxes on podien anar i compartir les seves preocupacions? Ara el Consell Comarcal del Ripollès i l’Ajuntament de Ripoll estan treballant perquè això sigui així”, explica el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós. Ell mateix afegeix que si els familiars dels joves de la cèl·lula tenien dubtes sobre els seus canvis d’actitud vinculats amb la radicalització, “el primer lloc on haurien anat a preguntar no hauria sigut mai la policia, perquè potser estem parlant de canvis que es veuen molt abans d’estar en l’àmbit del delicte”. Per això Amorós defensa que “s’han de crear espais d’interacció on la gent participi”.

Aquesta és l’aposta del Govern en matèria de prevenció i integració un any després dels atemptats del 17-A. Sorgeix del pla de ciutadania i de les migracions aprovat el setembre de l’any passat, quan havia passat un mes dels atacs, que marca el full de ruta per als tres anys següents. “No és un protocol de detecció de terroristes; d’això en sap la policia. Intentem treballar l’àmbit de la prevenció”, assegura Amorós, que admet que els atemptats “van obligar a fer una relectura” del pla.

Amorós explica que l’últim any no s’ha pogut implantar el pla com es pretenia per la intervenció de la Generalitat amb el 155. “No s’ha pogut avançar en res que impliqués contractació externa”, concreta. Però, amb recursos propis, el Govern ha fet formació als treballadors públics de diverses comarques que es dediquen als serveis socials i l’acollida de la immigració. “Formem els professionals que estan en contacte amb els ciutadans perquè quan hi hagi dubtes es puguin traslladar o tinguin un lloc on trucar”, argumenta.

Sota els efectes del 155, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies també ha reordenat les ajudes a les entitats “per donar importància a l’àmbit educatiu i fomentar la comunitat escolar”. “Volem la gent connectada”, reitera Amorós, que subratlla que s’ha fet un programa per al reagrupament familiar perquè els joves que queden fora del sistema educatiu i les dones “participin en la societat o hi tinguin espais d’interacció”.

Una inversió cara que no ven

“Hem de crear moltes oportunitats de trobada amb tothom”, insisteix el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. “És poc concret? Ja, però ¿algú sap d’on sortirà la pròxima cèl·lula islàmica o el pròxim extremista violent? Pot sortir de qualsevol lloc i hem de fomentar tota la societat. No només per prevenir l’extremisme violent, sinó perquè serem una societat millor”, defensa.

La directora de l’àrea del món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Lurdes Vidal, assegura que si es vol prevenir la radicalització “s’ha de treballar l’àmbit social perquè la societat sigui resistent a tot tipus d’extremisme”. “S’ha de fer una societat més cohesionada en què no hi hagi segments de la població que no es comuniquin entre ells”, apunta. Vidal deixa clar que la prevenció “és cara i no ven; és una inversió social de cost elevat i amb efectes a llarg termini”.

Sobre el protocol dels Mossos de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització extremista, conegut per les sigles Proderae, que també ha arribat a les escoles, Vidal qüestiona que “en lloc d’invertir en un sistema educatiu ben dotat, s’està posant una responsabilitat als docents per a la qual no estan preparats”. “Els professors han de ser capaços d’enfrontar-se a una conversa difícil, però cada vegada tenen menys recursos i encara esperem que facin la feina de vigilància”, afegeix.

Vidal subratlla que els cossos de seguretat “han de fer la seva tasca”, però que “pot prevenir més un entrenador de futbol que un agent de policia” perquè en el primer cas “s’han establert unes relacions de confiança”. “No hem de tergiversar el paper social, l’hem de reforçar. I els que han de vigilar, que ho facin”, resumeix.

Narratives coherents

La directora de l’àrea del món àrab de l’IEMed comparteix que si les mares dels joves de Ripoll “van percebre alguna cosa que no els quadrava, on havien de recórrer?”. “Si truques als Mossos, estàs posant un estigma sobre el teu fill i el seu entorn”, assegura Vidal, que reclama “mecanismes intermedis per actuar davant les sospites”. També recorda que les narratives “han de ser coherents amb la realitat: quan es diu que tindràs igualtat d’oportunitats, que això sigui veritat, perquè la majoria de vegades no ho és”.

Vidal demana que a l’hora de planificar la prevenció es busquin “metodologies sòlides i dades empíriques per saber què ha funcionat”. Mentrestant, Amorós exposa la següent reflexió: “Si m’haguéssiu preguntat abans de l’agost de l’any passat si a Catalunya hi havia risc d’extremisme, hauria dit que sí. Si m’haguéssiu fet dir 10 municipis on això podia passar, no hauria sortit Ripoll. Com que treballem sobre una cosa difusa, la prevenció l’hem de fer amb tota la societat”.

Objectiu: avançar en la formació d’imams

La direcció general d’Afers Religiosos no ha volgut concedir una entrevista a l’ARA amb motiu del primer any dels atemptats del 17-A. La direcció, que ara depèn del departament de Justícia, només ha valorat per escrit les preguntes formulades. El setembre de l’any passat, després dels atacs terroristes, es va fer una reunió entre el Govern i les comunitats islàmiques per abordar els principals problemes. Es va acordar un pla de treball que, a causa del 155, va quedar “aturat”. Tot i això, la direcció ha assegurat que l’objectiu, a mig o llarg termini, “continua sent avançar en aspectes com la formació dels imams”. Sobre la possibilitat d’incorporar l’assignatura de religió islàmica a les escoles, s’ha valorat que “és un tema complex que cal abordar amb molta prudència i sense generar falses expectatives”. “No és previsible que hi hagi canvis a curt termini i requereix consensos amplis”, ha afegit l’actual direcció d’Afers Religiosos.