“L’Estat Islàmic encara té molta força”

BarcelonaPràcticament van anar porta per porta. Fa tres setmanes un grup de combatents de l’autoproclamat Estat Islàmic va irrompre en diverses localitats del sud de Síria, a la província d’Al-Suwayda. Per sorpresa. Alguns dels terroristes, carregats d’explosius i al crit d’“ Al·lahu-àkbar ” [Al·là és el més gran!], van immolar-se en zones tan concorregudes com enmig del mercat local. D’altres van dirigir-se als habitatges dels veïns i van massacrar tots els que obrien la porta. Almenys 127 civils van perdre-hi la vida, i diversos més van quedar ferits de gravetat.

Aquesta onada d’atacs, la més mortífera dels últims mesos, era una mostra més de la nova situació que viu el grup jihadista. Des que el 2017 el Daeix -l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic- va perdre bona part del seu territori sirià i iraquià, incloses les ciutats de Raqqa o Mossul, hi ha hagut un canvi i un gir, forçat, d’estratègia: sobre el terreny, ja no tenen tanta capacitat de confrontació directa ni de controlar poblacions, i ara actuen com una insurgència militar, que busca ser present arreu a través d’atacs terroristes puntuals i més difícils de controlar. Malgrat haver perdut força militar, la seva teranyina d’influència continua intacta.

Una ideologia global

“L’Estat Islàmic era una màquina brutal de dominació de territori i amb certa capacitat de governar. Sabien com fer-ho, i fins i tot van crear una xarxa administrativa en els llocs on s’establien”, apunta Gabriel Garroum, investigador del departament d’estudis de la guerra de la Universitat King’s College London. De fet, el 2014, quan Abu Bakr al-Baghdadi va buscar un lloc elevat de la mesquita d’Al-Nuri, a Mossul, per autonomenar-se califa i líder de l’Estat Islàmic, el missatge era clar: conquerir i governar cada cop més territori per crear un califat global i combatre els infidels. Arribaven als municipis, imposaven el seu model radical de vida, extorsionaven la població i confiscaven tot el que trobaven -des de tancs i armament, fins a pous de petroli-. “Ara això ja no existeix. Pràcticament no controlen cap zona però [aquest fet] no significa que no siguin perillosos, tot el contrari: ara es dilueixen entre la població local i són més difícils de detectar perquè, ben bé, no se sap on són”, argumenta Garroum.

Recentment, un informe de l’ONU explicava que és a l’est de Síria, a la vora de la frontera amb l’Iraq, on encara es poden localitzar algunes àrees dominades pel grup jihadista. Però la seva presència, camuflada, es multiplica al llarg d’aquests dos països. “Tot i que molts combatents i líders de l’EI han mort, es calcula que a Síria i l’Iraq hi ha entre 20.000 i 30.000 membres”, assegura el mateix document.

Però el fotògraf Ricard Garcia Vilanova, possiblement una de les persones que més vegades han trepitjat i informat des de les zones controlades pel Daeix, recorda que aquestes xifres són només una part. “No és només un grup terrorista, és una ideologia que ha sabut creuar fronteres i arribar a diversos llocs del món, entre els quals Europa”. Per aquest motiu, Garcia Vilanova augura que a l’EI encara li queda recorregut. “Es té la percepció que s’ha acabat, i no és així. Encara té molta força i crec que buscaran recuperar presència a través d’atacs més freqüents i més violents”, explica. De fet, el missatge del grup també ha hagut de variar. Des de fa uns anys, el Daeix ja no sol demanar als seus adeptes que viatgin al califat. Ara la crida és més fàcil de complir: exigeixen als seguidors que atemptin allà on es trobin i amb el que puguin. Bona part dels últims atemptats en sòl europeu són exemple d’aquest terrorisme low cost : persones que s’han radicalitzat i que han atacat de manera autònoma amb eines tan accessibles com un vehicle, o un ganivet.

El seu ideari ha atret grups d’arreu que s’han sumat a la nova marca jihadista. Ara compta amb filials en zones de Líbia -on van arribar a controlar la ciutat de Sirte, de més de 120.000 habitants-, l’Afganistan, Egipte o fins i tot a les Filipines. Garcia Vilanova avisa que part del seu futur mira cap a l’Àfrica. “La seva presència està augmentant a la zona del Sahel, en països com el Níger, Mali i Nigèria”.

Europa: l’amenaça dels retornats

Mentrestant, els serveis de seguretat no saben com controlar el possible retorn d’aquells europeus que, moguts pel clam jihadista, van viatjar a Síria i l’Iraq per lluitar a les files del Daeix. “Poden tornar i atacar aquí, és una situació delicada”, diu Garroum, que afegeix que significarà un repte.

A més, després que l’exèrcit sirià i l’iraquià, juntament amb la coalició internacional liderada pels Estats Units, recuperessin els territoris, desenes de milers de suposats combatents i simpatitzants de l’EI han sigut detinguts. La majoria continuen retinguts en presons i camps -sovint sota control dels kurds-. També les seves dones i els seus fills. El futur que els espera és incert.