Barcelona fa costat a les víctimes: “Volem la pau i no la indiferència”

BarcelonaSense parlaments polítics, amb les víctimes i les seves famílies a primera fila. Així va fer memòria Barcelona dels atemptats que fa un any van acabar amb la vida de 16 persones i van deixar 150 ferits. El caos que va esclatar aquella tarda es convertia ahir en homenatge: a les víctimes, i també als treballadors dels serveis d’emergències i dels cossos policials que van haver de gestionar l’horror en les primeres hores i dies. I la solidaritat amb les persones que van perdre la vida va tornar a omplir la Rambla de flors.

“Volem la pau i no la indiferència”, va exigir la periodista Gemma Nierga en l’acte central del dia. Va reclamar atenció de l’administració per als familiars de les víctimes, que en els últims dies han declarat haver-se sentit molt sols en el dol. Des de la plaça Catalunya –la mateixa que l’endemà dels atemptats va omplir-se del crit espontani de “No tinc por”–, Nierga va dibuixar una Barcelona de profundes conviccions pacifistes i va demanar a la ciutadania que no deixi de banda l’empatia amb les víctimes. Ho va fer citant l’escriptor anglès John Donne, i a continuació vuit joves van recitar un poema d’aquest autor en els vuit idiomes de les persones que van morir a Barcelona i Cambrils. “La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per tu”, deia l’escrit.

L’homenatge es va basar en el silenci, tot i que també es van sentir de manera minoritària consignes polítiques i crits contra Nierga per parlar en català. Centenars de persones, moltes vestides de blanc, van escoltar respectuosament la interpretació que els estudiants i professors voluntaris de les escoles municipals de música i el Conservatori de Barcelona van fer d’'El cant dels ocells' i altres cançons pacifistes. La seva actuació havia de substituir les paraules, ja que bona part dels parents de les víctimes són estrangers.

Els familiars van ocupar les cadires de la primera fila davant de l’escenari, i les autoritats van col·locar-se dretes darrere seu, cedint-los el protagonisme. Allunyats de bona part de la concurrència, van poder compartir el seu dolor sense gairebé sentir les consignes promonàrquiques que, des de la perifèria de la plaça, van cridar algunes persones que havien assistit a l’acte embolcallades amb banderes d’Espanya –i alguna de Tabàrnia–. No es van sentir crits contra Felip VI, però els Mossos d’Esquadra havien prohibit a alguns ciutadans entrar al recinte de la plaça amb pancartes contra la monarquia.

Una ofrena floral a la Rambla

El matí va ser dur per als supervivents dels atemptats i els familiars de les víctimes mortals. No tots van assistir als actes: alguns van preferir quedar-se a casa, ja que no estaven d’acord amb la presència de representants polítics a l’homenatge. De fet, la plaça Catalunya, escenari de l’acte oficial, només es va omplir a mitges.

El moment més emotiu del dia va tenir lloc abans de l’acte central, quan familiars de les persones que van perdre la vida als atemptats van desplaçar-se fins al mosaic de Joan Miró de la Rambla. Va ser aquí on la furgoneta que conduïa Younes Abouyaaqoub va frenar després de l’atropellament en què van morir 14 persones –la quinzena víctima és el jove que va morir apunyalat per Younes a la Zona Universitària, i la setzena és la dona que va perdre la vida a Cambrils.

Un cop allà, compungits però confortats pel llarg aplaudiment que els ciutadans que eren al seu voltant van improvisar, els familiars van poder fer l’ofrena floral.

Després de la seva marxa, que havia anat precedida per una representació dels cossos policials i els serveis sanitaris i d’emergències i que van tancar representants institucionals, va arribar el torn dels barcelonins. Així, desenes de persones van acudir al mosaic per deixar-hi flors en record de les víctimes, imitant el que milers de ciutadans havien fet l’any passat, l’endemà dels atemptats. Una acció per al record, però també per tornar a reivindicar, una vegada més, que Barcelona continua lluitant contra la por.

Tensió per la presència del rei

Les autoritats havien dissenyat un acte per donar tot el protagonisme a les víctimes. Tot i així, no van poder evitar la confrontació, encara que les proporcions de les manifestacions d’ahir van ser menors en comparació amb la forta xiulada que el monarca va rebre en la manifestació de rebuig al terrorisme de l’any passat.

A banda de les desenes de persones que van assistir a l’homenatge a donar suport al rei, també hi va haver concentracions antimonàrquiques. Durant la matinada, diversos activistes havien penjat dues grans pancartes contra Felip VI, una a la plaça Catalunya i l’altra al carrer Hospital –al costat del mosaic de Miró–. A més, desenes de persones convocades pels CDR van recórrer la Rambla en una marxa silenciosa de rebuig al rei.

Tot i que la majoria dels partits van evitar valorar aquestes actuacions, entenent que calia posar el focus en les víctimes, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va criticar les protestes contra Felip VI, i el president del PP, Pablo Casado, va dir que les pancartes s’haurien d’haver retirat. Més tard, la Delegació del govern espanyol a Catalunya va qüestionar la decisió dels Mossos de no retirar el cartell de plaça Catalunya.

Al seu torn, el president de la Generalitat, Quim Torra, va evitar entrar en la polèmica en el discurs institucional que va fer des del Palau de la Generalitat. “La democràcia sempre doblega el terror i la barbàrie”, va dir el president, que es va limitar a recordar Joaquim Forn, “injustament empresonat”, que era conseller d’Interior en el moment dels atemptats. La seva dona, Laura Masvidal, va ocupar el lloc de Forn en els homenatges.