La sanitat pública ha de ser més privada?
El fantasma de la privatització de la sanitat pública ha marcat el primer any de mandat de Boi Ruiz al departament de Salut. La necessitat de trobar solucions al dèficit del sistema sanitari en un context de contenció pressupostària i la procedència del conseller -era president de la patronal Unió Catalana d'Hospitals- han contribuït a alimentar la tesi que el canvi de model pivotaria en la col·laboració público-privada. La falta de concreció del conseller tampoc ha ajudat a desxifrar com es transformarà el sistema sanitari i quin paper hi jugarà el capital privat. "Nosaltres no podem privatitzar cap tipus de servei públic", va afirmar Ruiz dijous a Catalunya Ràdio. El conseller va matisar després que per privatitzar entenia "que la gent s'hagi de pagar el servei de la seva butxaca" i no que un equipament sigui públic o privat. Cada afirmació del conseller engreixa la nebulosa sobre els plans del Govern, tenint en compte que el titular de Salut veu amb bons ulls les aliances amb el sector privat i és un ferm defensor del copagament, encara que Artur Mas descartés la mesura en el seu discurs d'investidura.
L'aposta per un model mixt
El punt de partida de la reforma és la descentralització de l'ICS
El Govern continua suant per quadrar el pressupost de Salut -amb 896 milions menys- i ha reclamat un pacte d'estat per disposar de recursos addicionals. Paral·lelament, Ruiz aposta per dur a terme canvis estructurals en la sanitat catalana. Salut ha obert la porta a explorar fórmules de gestió mixta sota el paraigua públic. Són canvis que es volen introduir a l'Institut Català de la Salut (ICS), que es fragmentarà per fugir de l'actual model centralitzat. L'argument és que l'empresa sigui més eficient. Aquesta evolució està prevista en la llei de l'ICS, aprovada l'any 2007 amb un consens majoritari de totes les forces parlamentàries. "Sense transformar l'organització i descentralitzar l'ICS no hi ha reforma viable de la sanitat catalana", reflexiona Jaume Puig-Junoy, professor d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "L'ICS funcionarà millor descentralitzat, sempre que els hospitals puguin treballar en igualtat de condicions", puntualitza Vicente Ortún, degà de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials de la UPF.
Malgrat el desig d'avançar en l'autonomia de gestió, el conseller encara no ha precisat com s'organitzaran les societats filials de l'ICS. En l'actual model català hi ha exemples per explorar de col·laboració público-privada. Catalunya disposa d'un sistema sanitari mixt, del qual forma part la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP), que agrupa els hospitals concertats del territori, de titularitat privada -en mans de consorcis o fundacions- i receptors de fons públics. També hi ha l'exemple de les EBA, societats participades per metges que gestionen centres d'atenció primària finançats amb pressupostos públics, una fórmula aplaudida pels experts, perquè incentiva la implicació dels professionals. "La gestió dels hospitals concertats és aplicable a l'ICS", afirma el professor d'Esade Manel Peiró, que detalla que "el règim funcionarial és inadequat per al sector sanitari". Tanmateix, els canvis a l'ICS només representen una part de la transformació. El Govern ha de resoldre una equació més complexa: com garantirà l'excel·lència del sistema amb menys recursos.
Fer sostenible el sistema
Els experts aposten per eliminar del catàleg els serveis ineficients
"No podem fer més que els països més rics del món, i ara ho estem fent". La reflexió és de Vicente Ortún, que posa l'exemple del dispendi públic en medicaments. L'acadèmic de la UPF recorda que Espanya és el segon estat del món que consumeix més medicaments i que el tercer problema mèdic que ha d'atendre el sistema és la reacció dels pacients als fàrmacs, motivat en molts casos per un mal ús. Ortún aporta solucions: "En la part clínica, hem de treure greix a la nostra sanitat, suprimir el 20% d'intervencions que són poc eficients, com molts electrocardiogrames que no tenen sentit. En la part política, s'ha de millorar la gestió, i això passa per no duplicar serveis al territori. No tothom ha de fer trasplantaments". Anna García-Altés, economista de la salut, recorda que el model de proximitat no és viable i advoca per depurar el catàleg de serveis perquè els recursos són limitats. "S'ha creat una cistella de prestacions infinita, que ha anat incorporant fàrmacs i vacunes, i no tenim diners per pagar-la", diu García-Altés. Aposta per eliminar tot el que no és efectiu, des dels tractaments antibiòtics innecessaris que ofereix l'atenció primària fins a les revisions mèdiques sistemàtiques. "Tenim una idea de barra lliure del nostre sistema sanitari", comenta Peiró. El professor d'Esade especifica que els ciutadans de l'Estat són els que van més al metge d'Europa, entre quatre i cinc vegades més que els suecs.
Els analistes entenen que el model no és sostenible, perquè la despesa sanitària s'ha disparat i els ingressos públics han caigut: "Hem augmentat un 40% els recursos reals per persona entre el 2002 i el 2009, i hem proporcionat al ciutadà qualsevol tractament al marge de l'evidència científica sobre la seva eficàcia i al preu que sigui", detalla Puig-Junoy, un dels set experts en economia i serveis sanitaris de l'Estat que han firmat un document en el qual demanen aplicar mesures "inajornables", com deixar de finançar prestacions, medicaments i serveis que tinguin un valor clínic escàs. El document també defensa redirigir el sistema sanitari cap a l'atenció als pacients crònics. Anna García-Altés aposta per materialitzar aquesta transició: "L'actual sistema està molt enfocat cap a la gran especialització mèdica i l'alta tecnologia, que és necessària en un nombre petit de casos. La gran majoria de malalts necessiten atenció continuada i requereixen molt baixa tecnologia, i cures que podran atendre's a l'atenció primària". Precisament, el pla de salut que prepara Boi Ruiz -amb les línies mestres que aplicarà Salut en el futur immediat- tindrà, entre altres pilars, l'aposta per l'atenció a la cronicitat i la reorganització de les grans estructures hospitalàries.
Dirigits al copagament
En el futur, el pacient haurà de ser coresponsable del cost del servei
Puig-Junoy insisteix en la necessitat de diferenciar entre dret universal i gratuïtat: "La situació fiscal posterior al 2007 fa inviable el ritme de creixement dels recursos sanitaris de l'última dècada. En aquest context, fer coresponsables del cost d'alguns serveis els usuaris serà una mesura no només eficient sinó, fins i tot, equitativa, si es dissenya de manera adequada". "No pot ser que faci tants anys que parlem sobre el copagament i encara no hàgim fet res", exposa Peiró, que coordina les activitats d'Esade al sector sanitari. "La clau és fer les coses de manera creïble i els professionals han de participar-hi abans que ningú", sentencia Ortún.
