Guerra bruta als Estats Units entre campanyes multimilionàries

WASHINGTON / BARCELONAL'escàndol polític Watergate, que va provocar la dimissió del president Richard Nixon el 1974, va posar fi a les famoses bosses de paper marró plenes de diners en les campanyes electorals. Aquestes donacions il·limitades anònimes o d'empreses que buscaven comprar favors es van prohibir per millorar la transparència de les eleccions als EUA.

Fa dos anys, una polèmica sentència del Tribunal Suprem va decidir que les companyies, els sindicats o els individus rics podien, altre cop, gastar quantitats il·limitades de diners en les eleccions. Això sí, aquestes aportacions han de ser canalitzades a través d'unes associacions anomenades super-PAC -les sigles en anglès per Comitès d'Acció Política-, que són tècnicament independents dels candidats i dels partits però recapten fons per fer campanya a favor d'ells.

Carolina del Sud, la cita decisiva?

Els super-PAC han transformat el panorama electoral del país. I les primàries republicanes han estat el seu conillet d'Índies, en tractar-se del primer escenari presidencial després de la sentència. Aquesta setmana, les revelacions sobre la situació econòmica personal de Mitt Romney han donat ales als atacs provinents d'un super-PAC d'afins a Gingrich, però també dels que donen suport a Perry -ja retirat de la cursa-, Santorum i Paul. I el màxim beneficiari n'ha estat Gingrich, que avui podria despenjar-se i plantar cara al favorit -les últimes enquestes el situen un punt per davant, segons Real Clear Politics.

"Aquest és el dia més dur per a Romney, ja que Newt Gingrich s'ho juga tot a Carolina del Sud", anticipa Bruce Cain, professor de ciència política a la Universitat de Berkeley i expert en política nord-americana i eleccions. Segons Cain, "si Romney guanya, serà molt difícil aturar-lo. Però si Gingrich aconsegueix atacar la seva aura d'invencibilitat, hi podria haver lluita fins a la recta final".

El camí previ a Carolina del Sud ha estat ple d'anuncis i atacs orquestrats per aquests comitès. El que els caracteritza és, d'una banda, la possibilitat que la quantitat de diners que recapten sigui il·limitada, per primer cop en la història. De l'altra, ara les corporacions i sindicats poden aportar diners de les seves arques, cosa prohibida fins ara. El problema rau en la poca transparència del sistema.

Kathy Kiely, experta en campanyes electorals a Sunlight Foundation, diu que "per primer cop des de l'escàndol del Watergate els ciutadans no sabran qui ni amb quants diners contribueix a les campanyes per influenciar el seu vot".

La decisió del Suprem ve d'una doctrina iniciada a finals dels anys 70 i que considera que donar diners directament al candidat pot dur a corrupció, mentre que gastar-los "independentment" en favor d'ell no ho fa. Aquesta independència, però, és "molt controvertida", diu Cain. "Els comitès els formen amics, aliats i antics empleats dels candidats. Tenim sospites clares que és molt fàcil que ho coordinin ells sense ser atrapats", afegeix.

Anuncis d'atac als rivals

Els super-PAC ja s'han gastat més de 20 milions d'euros en les primàries i han inundat les televisions d'Iowa, New Hampshire i Carolina del Sud amb anuncis de suport als seus candidats però, sobretot, d'atac als rivals. És un mètode amb "un gran efecte sobre les persones poc interessades en la política, especialment en primàries, en què la ideologia no varia gaire", sosté el politòleg.

Un dels avantatges del sistema de super-PAC és que "permet recaptar diners molt ràpidament: en lloc del mètode tradicional, les donacions individuals i en quantitats petites -que tan bé va funcionar per a Obama el 2008-, pots recaptar milions en una sola trucada a un multimilionari", explica el professor Bruce Cain.

I Obama? El president no és partidari dels super-PAC. Segons Cain, "preferiria controlar tot el missatge directament. Ha tingut molt èxit recaptant diners de la manera tradicional, però si els super-PAC republicans el vencen, haurà de prendre decisions difícils a la tardor".