Retard en els pagaments

BARCELONA.Les necessitats de tresoreria han entrat en un punt crític, agreujat per l'incompliment, per part de l'Estat, de pagaments vitals per a Catalunya, com els 759 milions de la disposició addicional tercera. El Govern es defensa assegurant que, en un context econòmic normal, els esforços de contenció del dèficit haurien estat suficients per garantir el finançament als mercats, però a Europa les aixetes del crèdit també estan tancades. Ha començat el compte enrere per evitar l'escenari més temut: la incapacitat per complir puntualment amb els pagaments al desembre.

1. Quin és el retrat actual de la tresoreria catalana?La situació és crítica i el dèficit es dispara al 3%

La situació de les finances de la Generalitat és, a hores d'ara, molt crítica. El mes de desembre ja és propens a patir tensions de tresoreria, sobretot perquè s'han de fer pagaments a proveïdors i també s'ha de fer front a les nòmines amb paga doble dels treballadors públics, una despesa que ronda els 800 milions d'euros. Però l'impagament de l'Estat de 759 milions d'euros que estaven previstos en els pressupostos suposa un cop encara més difícil d'encaixar per a l'economia catalana. A més, si bé el Govern d'Artur Mas havia fixat el seu objectiu de dèficit en el 2,6% del PIB per a aquest any, l'impagament el dispara fins a gairebé el 3% en un moment en què els bancs estan tancant els seus exercicis i no estan en disposició de donar crèdit.

2. Què pot passar ara?Hi ha risc de retards a l'hora de pagar proveïdors i funcionaris

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va fer saltar ahir l'alarma en demanar "comprensió i confiança" als ciutadans davant els problemes derivats de l'incompliment del govern espanyol. Homs va obrir la porta a ajornar pagaments a proveïdors i posposar la paga de Nadal a funcionaris. Fonts del Govern van matisar que si en una setmana no troben finançament caldrà estudiar la via de retardar pagaments.

3. Qui són els afectats pels problemes de liquiditat?Els proveïdors poden patir més els incompliments dels terminis

La Generalitat s'inclina per carregar sobre les empreses proveïdores els efectes dels retards més que no pas alterar el pagament de nòmines als treballadors i alimentar les tensions que ja han esclatat amb les retallades -tant salarials com de condicions laborals- a la funció pública.

4. Conseqüències en la taula Govern-funcionarisEls agents socials s'indignen i critiquen la falta de previsió

Els agents socials van rebre les paraules d'Homs com un nou desafiament i van acusar l'executiu d'actuar amb falta de previsió i de rigor. La portaveu de CCOO, Dolors Llobet, va defensar que la Generalitat podia haver-se estalviat mesures com la supressió de l'impost de successions si tenia dubtes sobre l'arribada de recursos.

5. En quin punt està la negociació dels sindicats?

El Govern vol reduir jornada a interins per evitar acomiadaments

La Generalitat proposa ara reduccions de jornada forçoses per a interins a canvi de deixar de banda l'amenaça d'acomiadaments "per raons pressupostàries", segons van explicar fonts de Governació a l'ARA. Es deixaria fora de la reducció de jornada els interins de sanitat, educació i serveis socials. Els sindicats recelen de l'oferiment advertint que cal un compromís total del Govern per no retallar plantilla per altres vies, com ara convocant concursos de trasllats de funcionaris sense cobrir les vacants. La responsable de funció pública de CCOO, Josefina Pujol, va exigir de nou més detalls sobre la retallada salarial real que preveu aplicar el Govern a cada treballador.

6. Quina resposta preparen els treballadors?Els agents socials confien en grans mobilitzacions avui

Els sindicats han convocat avui manifestacions a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa per expressar el malestar. Confien més en els efectes de les mobilitzacions si triomfen que en un pacte que veuen remot.

7. Quins diners troba a faltar el Govern?

L'Estat incompleix amb l'Estatut i el fons de competitivitat

Els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut se sumen als 1.450 milions que el Govern encara espera del fons de competitivitat. Els dos pagaments quedaran pendents per a l'any que ve, tot i que en el cas del segon, el límit legal per abonar-lo és el 2013.

8. El Govern té base legal per denunciar l'Estat?La xifra es va pactar en comissió bilateral, que té rang legal

L'Estatut estableix que la inversió pública de l'Estat ha de ser equivalent al pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat, que és del 18,5%. Si un any no es compleix, l'Estat ha d'abonar la diferència a Catalunya l'any següent. Si passen dos anys i no s'ha efectuat el pagament, la quantitat a deure ja no està vinculada a una inversió concreta, sinó que són diners de lliure disposició. En base a aquest acord i tenint en compte que els 759 milions corresponen al 2008, el Govern podria destinar aquests recursos a eixugar dèficit, com era la seva intenció. Més enllà de l'Estatut, aquesta quantitat va ser acordada en una comissió bilateral mixta de Catalunya amb l'Estat el 19 de juliol, i les comissions sí que tenen rang legal.

9. Què en diuen el govern sortint i l'entrant?El PSOE reitera que no ha de pagar i el PP ho vol estudiar

El govern socialista sortint va reiterar que, tal com va dir dilluns la ministra d'Economia en funcions, Elena Salgado, el fet que els diners constin als pressupostos del 2011 no determina una obligació legal de pagament. Sosté que ja no pot resoldre el pagament i passa la responsabilitat al futur govern de Mariano Rajoy. El líder del PP, però, va admetre ahir a Josep Antoni Duran i Lleida que no coneixia l'incompliment, i va declinar posicionar-se fins que no estudiï a fons la situació.

10. Quin és l'últim pedaç de Salgado al problema?S'avançarà la partida anual en concepte d'endarreriments

Salgado ha anunciat que l'Estat avançarà una setmana (fins al 22 o 23 de desembre) el pagament d'endarreriments a compte d'ingressos a les comunitats autònomes. A Catalunya li toquen uns 1.000 milions, que poden servir per eixugar dèficit i afrontar pagaments.