L'elecció del nou president enverina el govern de Merkel
El partit d'Angela Merkel tem que la desconfiança en la coalició de govern sigui irreversible. Els socis liberals han forçat la tria de Joachim Gauck com a president sense debatre la tria amb la cancellera.
BERLÍNEl portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, es va afanyar ahir a remarcar que no feia falta preocupar-se "gens ni mica"sobre la continuïtat de la coalició que formen la Unió Democratacristiana (CDU) i els seus germans bavaresos (CSU) amb el Partit Liberal (FDP). Però diversos pesos pesants del partit de Merkel no s'han estat de denunciar en les últimes hores la maniobra que han dut a terme els seus socis governamentals a l'hora d'apostar per l'exdissident de la RDA Joachim Gauck com a nou president del país en substitució de Christian Wulff, que va dimitir divendres enmig d'un escàndol de tràfic d'influències.
"Això és com una entrada en falta", "un cop de martell molt fort", "un comportament sense classe", "un clar desafiament", van pronunciar diverses fonts de la cúpula de la CDU/CSU per referir-se a la desmarcada de l'FDP, que, abans de sotmetre's a consulta amb la cancellera, va tirar pel dret en avançar que el seu candidat per al càrrec de cap d'estat era el mateix que el de l'oposició: Gauck. Justament l'home que tant l'FDP com la CDU/CSU van desconsiderar el 2010 per afavorir la presidència de Wulff. "A la vida tal faràs, tal trobaràs", va advertir als liberals el diputat democratacristià Wolfgang Bosbach.
A un any i mig de les pròximes eleccions legislatives, a la CDU/ CSU creix la por que els liberals puguin mantenir, en el seu futur rol a la coalició, la mateixa línia desafiadora mostrada amb la tria de Gauck. És, amb tot, un candidat que ha estat difícil d'acceptar pels conservadors, perquè el seu nomenament equival a reconèixer obertament que la seva aposta per Wulff va ser errònia. Els democratacristians esperaven més comprensió per part de l'FDP, però els liberals, després de sentir-se molt bandejats durant la legislatura -no s'ha dut a terme cap dels seus projectes més reivindicats i ni de bon tros la seva pretesa baixada d'impostos-, han preferit apuntar-se aquesta perillosa victòria.
Aliats enfonsats als sondejos
Merkel ha hagut de donar insòlitament el seu braç a tòrcer davant uns companys de viatge enfonsats a les enquestes (no arriben al 5% necessari per tenir representació parlamentària), que no han dubtat a portar al límit la convivència conservadora com a mesura desesperada per recuperar vots. El pròxim 18 de març Gauck serà nomenat oficialment per l'Assemblea Federal nou president d'Alemanya, però abans-d'ahir a la nit els partits governamentals i els principals de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) i Els Verds, van convenir ja la seva elecció.
Tot el que s'ha precipitat després de la renúncia de Wulff evidencia que la coalició de govern alemany s'està dissolent a poc a poc i que, tot plegat, requereix la millor versió de la Merkel estratega. L'aliança governamental pràcticament s'hauria trencat en una cerca comuna de candidat a president, però ni tan sols es va produir un debat real i això demostra més clarament que mai fins a quin punt els importa poc a la CDU/CSU i l'FDP la seva coalició.
De retruc queda palès que les dues forces governamentals, amb la vista projectada en les eleccions del 2013, estan buscant nous companys de coalició. El Partit Liberal ha volgut demostrar a qualsevol preu la seva independència de la CDU de Merkel. Així es vol conservar davant l'imminent enfonsament de l'FDP. Es diria que els liberals no han optat només pel nou president, Gauck, sinó per un dissentiment amb la cancellera, i ho han fet notori de manera conscient.
El candidat de l'oposició
La cancellera tenia raons clares per estar en contra de Gauck, tot i que és una persona més aviat conservadora i, com ella, també procedeix de l'Est i està fortament vinculada a la religió protestant. No obstant, Gauck era ja el 2010 el candidat de l'SPD i Els Verds, que ara tenen un argument fàcil per criticar-la.
A Merkel no li queda cap altre remei que redreçar el rumb reivindicant el seu sentit comú. Així va actuar també per justificar la sortida de l'energia nuclear.