Josep A. Duran i Lleida: "Si aconseguim el pacte fiscal, podrem parlar de participar al govern"

Josep Antoni Duran i Lleida ha estat escollit per tercera vegada cap de llista de CiU a les eleccions espanyoles. Aquesta vegada la federació nacionalista està en plena onada electoral en alça, però Duran es mostra prudent. Els nacionalistes governen les principals institucions catalanes, la Generalitat, l'Ajuntament i les quatre diputacions. Per postres, CiU pot guanyar per primera vegada el PSC en unes eleccions generals, segons les enquestes que té el Govern, però Duran s'ha disfressat de Pep Guardiola i adverteix que no solament el partit no està guanyat sinó que a més serà difícil. Si el partit és difícil, el postpartit pot ser-ho més, si hi ha majoria absoluta del PP, perquè impediria aconseguir, com reconeix el mateix candidat, el pacte fiscal i tancaria les portes a la participació decisiva de CiU a la política espanyola. Però diuen que a la tercera va la vençuda i en aquesta ocasió Duran sembla disposat a jugar fort.

Avançar la designació del candidat és donar per fet que hi haurà eleccions anticipades?

No hi té res a veure. El que sí que volem projectar és la idea que CiU està preparada per afrontar les eleccions en qualsevol moment. Fa temps que defensem que s'han d'acabar de fer les reformes econòmiques que calen i convocar eleccions anticipades immediatament.

Si és així, perquè segueixen donant suport a Zapatero al Congrés?

Només donem suport a Zapatero quan estem d'acord amb les reformes i són coherents amb el nostre programa. Aquesta setmana hem donat suport a la reforma de pensions. Cada cop hi ha menys naixements i per tant menys persones s'incorporen al mercat de treball per pagar les quotes que sustenten les pensions. I cada cop hi ha més gent gran. La reforma que s'ha aprovat beneficia tothom. CiU ha de ser coherent i si el govern s'acosta a les nostres posicions, com ha estat el cas, hi hem de votar a favor.

A favor d'allargar la jubilació als 67 anys.

Però d'una manera flexible i progressiva i no immediata com diu el govern. A més, anul·la una ordre ministerial que impedia als professionals liberals fer compatible la seva professió amb el cobrament de la pensió als 65 anys. Hem millorat les pensions de viduïtat, les pensions d'orfandat, dels autònoms per nombre de fills i hem aconseguit que el temps perdut durant la mili o la prestació social substitutòria i el temps dels becaris en període de formació computi a la seguretat social.

Quines reformes queden per fer que justifiquin no convocar eleccions anticipades?

Pactar la negociació col·lectiva, les polítiques actives i veure els resultats del sector financer. Si es vol, tot això es pot fer en un mes i mig. Però tinc la convicció que el govern socialista, des que Rubalcaba és candidat, no vol fer reformes per no fer enfadar els sindicats i perdre vots per l'esquerra. Si no ha de fer reformes, Zapatero ha de convocar eleccions com més aviat millor, al novembre o abans i tot.

Quan arribi el moment, confia que CiU mantindrà l'onada electoral de les eleccions catalanes i de les municipals?

Estic convençut que CiU obtindrà un bon resultat, però vull recordar que les eleccions generals no han estat mai favorables per a nosaltres, perquè la bipolarització espanyola PSOE-PP es trasllada a Catalunya i això ens perjudica, perquè ens dificulta fer arribar el nostre missatge. I tampoc acabo de compartir la tesi del sorpasso , encara que algunes enquestes augurin una victòria de CiU per damunt del PSC per primera vegada.

Va de Josep Guardiola?

Toco de peus a terra.

El moment actual no li recorda el suport de CiU al PSOE agònic de Felipe González?

No. Són molt diferents. Amb González hi havia un comprimís exprés de suport que amb Zapatero no tenim. Fa tres exercicis pressupostaris que no donem suport a Zapatero. En canvi, amb González sí. Va ser la pitjor època del PSOE , que estava afeblit per nombrosos casos de corrupció. Ara en canvi, el PSOE té una majoria alternativa amb IU, ERC, Nafarroa Bai, ICV i BNG que González no tenia.

Aquest suport a Zapatero ha tingut correspondència amb un resultat de la Bilateral d'aquesta setmana satisfactori per a CiU?

La reunió tocava fer-la després de dos anys, però no ha estat plenament satisfactòria. Ho hauria estat si ens haguessin pagat el fons de competitivitat o hi hagués hagut el traspàs de les beques. Però també és cert que el resultat va ser més bo del que ens esperàvem.

Abans de fer-la van rebaixar les expectatives i així van poder vendre bé acords com el del Prat.

L'òptim hauria estat que ens haguessin traspassat l'aeroport, AENA hagués desaparegut i haguéssim pogut adjudicar-lo a una empresa amb majoria de capital català. Però un cop AENA privatitza els aeroports, això ja no és possible i el que s'ha aconseguit és que Catalunya tingui la majoria en el consell rector de la societat de vigilància, que vol dir el control de tota l'activitat aeroportuària.

El PSOE podria cedir el fons de competitivitat abans de les generals per intentar recuperar vot?

No ho crec. És un problema de dèficit públic. L'Estat evita incrementar el seu dèficit públic a costa de no corregir el dèficit català. Madrid usa un argument legal correcte: l'acord de finançament del tripartit no obliga l'Estat a pagar una bestreta per a aquest any. Té potestat per fer-ho, però no hi està obligat. És com tenir un as a la màniga. Moralment no té sentit que ho fes amb governs anteriors de la Generalitat i en el moment que arriba CiU deixi de fer-ho, quan tenim un problema de dèficit generat per aquest govern anterior del qual els socialistes eren els principals responsables.

Zapatero ha gestionat malament la crisi. Té cap garantia que Rajoy ho faci millor?

Si ha de ser pel que ha dit i no ha fet en els últims anys, no n'estic gens convençut. Encara més: amb l'actitud poc constructiva que té li passarà com al primer ministre britànic, David Cameron, o com al nou president de Portugal, Pedro P. Coelho, que s'oposaven a les reformes quan eren a l'oposició i després, quan han arribat al govern, les han hagut d'aplicar igualment i a un preu molt més elevat.

Malgrat que la cimera de l'Eurogrup de dijous passat va servir per salvar els mobles, tampoc Europa sembla que trobi el camí de sortida de la crisi.

Europa té un problema greu: té una política monetària comuna però no té una política econòmica comuna. I això es deu al fet que Europa té un topall amb els estats, que són els responsables que la UE no se'n surti. L'única solució que té Europa és que els estats cedeixin sobirania. Si no ho fan, Europa no té futur.

El president de la Generalitat, Artur Mas va oferir divendres un acord estable al PP a canvi del pacte fiscal.

Jo ho diria d'una altra manera. Després d'aquestes eleccions, CiU no pot continuar fent el que ha fet a la política espanyola fins ara. Si arribem a un pacte amb qui governi per reduir el dèficit fiscal, hem de poder parlar de participar en el govern de l'Estat, cosa que jo he vist sempre com un fet positiu, com és sabut. L'objectiu que tenim és, però, aconseguir el pacte fiscal i després decidir quin grau d'integració en la política espanyola volem i si podem entrar o no al govern.

Si el PP treu majoria absoluta veu viable aconseguir el pacte fiscal?

No.

Què farà CiU aleshores?

Hem d'intentar que no hi hagi majoria absoluta ni del PP ni del PSOE, tot i que aquest darrer cas és improbable. Però totes dues són dolentes per a Catalunya. Que hi hagi majoria absoluta depèn en bona part dels electors catalans, que si saben que no és bona per al país, no votin ni el PSC ni el PP.

Una part de l'electorat de CiU s'ha sobiranitzat. Com s'ho farà per retenir aquest vot?

Si per sobiranista s'entén tenir la màxima capacitat de decidir, jo ho comparteixo. Com a militant d'Unió, defenso la confederació i això vol dir que Catalunya disposi del màxim de sobirania possible i la comparteixi amb una Espanya plurinacional. Qualsevol català sobiranista ha de tenir molt clar que moltes de les coses que afecten Catalunya es defensen a Madrid i l'única força política que té prou pes i capacitat d'incidència per fer-ho és CiU. Hi ha diputats catalans a Madrid que no exerceixen i després n'hi ha deu més amb grup propi, que són els de CiU i són els que compten.

És la tercera vegada que és presenta. També és l'última?

El futur no està mai escrit. En tot cas, visc amb molta intensitat el present.

S'imagina el futur fent política europea?

No. Ja la conec, ja sé el què és i no penso tornar-hi.