Joan Carles I va simpatitzar amb el 23-F

BERLÍNEn condicions normals, i des de fa 30 anys, el 23 de febrer és un bon dia per al rei Joan Carles. Acostuma a escoltar els elogis més grans per la fermesa mostrada per desbaratar el cop d'estat del tinent coronel Antonio Tejero al Congrés el 23-F del 1981. Un dia com aquell, el monarca "va créixer davant del seu poble", perquè tot i que tenia la legitimitat jurídica i dinàstica per ser cap d'estat, la "legitimitat social" i l'"acceptació generalitzada" se les va guanyar aquell vespre "en posar-se al costat del poble i no dels revoltats", el lloava Landelino Lavilla, el president del Congrés durant aquella tarda de la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. Aquell dia Joan Carles I va fer per la democràcia i la monarquia "més que tots els seus avantpassats junts", va elogiar Lavilla el 23 de febrer, quan es commemoraven 30 anys del tejerazo .

El rei podria tornar a inflar el pit orgullós aquest 23-F, però res roda amb l'harmonia i serenitat habituals a la casa reial des d'aquest hivern. Obligat a repudiar el seu gendre Iñaki Urdangarin per l'escàndol financer que ha protagonitzat i pel qual se l'ha acabat imputant, i empès, de retruc, a explicar grosso modo com gasta els seus 8,4 milions anuals d'atribució directa, Joan Carles afronta ara una altra informació que l'obligarà a defensar-se.

Cable diplomàtic desclassificat

El front s'ha obert a l'estranger. Un document històric que ahir va fer públic el setmanari Der Spiegel revela "la sorprenent simpatia del rei pels colpistes del 1981". Si bé altres filtracions -com les de Wikileaks- mai van enfosquir la figura de Joan Carles, ara un tèlex de l'ambaixador alemany a Espanya el 1981, Lothar Lahn, desclassificat recentment pel ministeri alemany d'Exteriors, posa ombra en el seu comportament en un moment clau de la Transició.

Lahn documenta que el vespre del 26 de març del 1981 va ser rebut a la Zarzuela per Joan Carles i que per la conversa privada va tenir la impressió que el monarca tenia un concepte molt positiu de l'intent de cop d'estat. El rei "no va mostrar ni repugnància ni indignació contra els actors, sinó més aviat comprensió, si no simpatia", va informar Lahn al tèlex número 524 cap a Bonn, llavors capital de la RFA. Llavors el canceller alemany era el socialdemòcrata Helmut Schmidt.

Crítiques a Suárez

Joan Carles "quasi va disculpar", cita l'ambaixador, els colpistes, que "només pretenien allò a què tots aspiràvem, concretament el restabliment de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". Segons els fragments desclassificats, Lahn va informar que el rei hauria subratllat que la responsabilitat última de l'intent de cop d'estat no hauria estat dels assaltants sinó del llavors president del govern, Adolfo Suárez, de qui denuncia que "menysprea els militars". Joan Carles hauria recomanat sovint i en va a Suárez "acceptar la proposició dels militars fins que poguessin actuar pel seu compte".

Influir en el tribunal

A més, informa el setmanari, el monarca hauria intentat influir en el govern i el tribunal militar perquè "als colpistes no els passés gaire cosa, ja que volien el millor".

Der Spiegel es pregunta si Joan Carles I va ser secretament un reaccionari educat per Francisco Franco. I recull unes declaracions del catedràtic d'història moderna espanyola de la Universitat de Saragossa Julián Casanova, que qualifica d'"extraordinàriament important" desclassificar un material que fins ara era inèdit. Les actes processals sobre aquest dia decisiu de la democràcia espanyola continuen ocultes i fins ara no s'havia donat una confirmació tan clara que el llavors jove rei "no era el mateix demòcrata que és avui", subratlla Casanova.

Joan Carles va manifestar el 23 de febrer del 2011 que "ja se sap tota la veritat" sobre el que va passar. Així, redueix tota la resta a invents.