Contra rellotge per a un acord global pel clima

Representants de 200 països es troben a la ciutat sud-africana de Durban, des d'avui i durant dues setmanes, amb l'objectiu d'aconseguir un nou document que substitueixi l'actual Protocol de Kyoto, que té els dies comptats i que estableix una reducció global del 5,2% de les emissions respecte de les del 1990 i reparteix quotes per països. Les expectatives no són bones. Molts governs no volen estar obligats pels compromisos que marqui la comunitat internacional i prefereixen elaborar les seves pròpies agendes. A més, el món d'avui és molt diferent del que hi havia el 1992, quan es va posar en marxa el procés a Rio, i els països rics demanen que es revisi la situació de les economies emergents, que llavors van quedar exemptes de quotes. És el cas de la Xina, que avui és el país que contamina més, amb un 22% d'emissions anuals. De fet, les economies emergents són responsables de dos terços de les emissions. Davant la situació, ja n'hi ha que parlen de la possibilitat d'arribar a un acord descafeïnat i temen que rebaixi els objectius del Protocol de Kyoto. "Seria un miracle arribar a un nou Protocol de Kyoto", explicava Achim Steiner, director executiu del programa de l'ONU pel medi ambient. Ahir el papa Benet XVI feia una crida als països rics perquè arribin a acords i el premi Nobel de la pau Desmond Tutu reclamava "justícia climàtica".

No s'hi arriba a tempsEncara que hi hagués acord, seria difícil tenir un acord el 2012

Les decisions ja van tard. Perquè l'escalfament és un fet (la temperatura del planeta ja ha augmentat un grau). I perquè la burocràcia no permet, ni que en el millor dels casos hi hagués acord, arribar al 2012. "Si s'aprovés encara l'haurien de ratificar els governs, i anant molt ràpid s'arribarà al 2015", diu Josep Enric Llebot, secretari de medi ambient del departament de Territori i Sostenibilitat.

El Protocol de Kyoto es va acordar el 1997, però no va entrar en vigor fins al 2005 perquè havia de ser ratificat pels països responsables del 55% de les emissions. Rússia va ser l'últim país a firmar-lo. Els Estats Units mai l'han firmat i els països pobres, entre els quals es va incloure la Xina, no estaven subjectes a quotes d'emissions.

Des d'avui i fins divendres hi haurà sessions tècniques. La setmana vinent començarà la fase dura de les negociacions, en què ministres i caps d'estat hauran de posicionar-se i explicar quin és el full de ruta.

Bona part dels representants que van a Durban ja han viscut dues cimeres. Una, d'autèntic fracàs, la de Copenhaguen, a partir de la qual va quedar clar que bona part dels emissors -el Japó, el Canadà, Rússia, la Xina i els Estats Units- no volien un acord global, tot i que Europa sí que el reclama. L'any següent a Cancún es va arribar a uns primers acords, modestos, però, per alguns, més realistes. En definitiva, un marc d'acció basat en l'evidència científica i que serà el que servirà ara com a base per a les negociacions.

Evitar més escalfamentLes mesures haurien de frenar un augment de 2 graus

La temperatura del planeta ja ha augmentat un grau i no hi ha cap dubte que està relacionat amb la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que emetem. El més greu és que això ha estat passant durant les gairebé dues dècades del Protocol de Kyoto. Pocs han complert els seus compromisos i les emissions globals han augmentat un 40%. Si es continua així, els científics ja han dit que la temperatura augmentarà 2 graus o més. Per això, a Cancún es va acordar que les propostes han d'anar encaminades a evitar aquesta pujada.

Eines per als països pobresVolen més ajuts per a tecnologia neta i per no talar boscos

Un dels pocs temes que ja es van estipular a Copenhaguen va ser la creació d'un Fons Verd del Clima que aportés uns 100.000 milions de dòlars als països més pobres per al seu desenvolupament net. Aquests països volen que aquesta quantitat sigui més elevada per poder adaptar-se al canvi climàtic, ja que a alguns la pujada del nivell del mar o els desastres naturals els afecten especialment. També demanen recursos per no haver de talar boscos per tenir terreny per a cultiu. Els boscos absorbeixen gairebé una tercera part de les emissions de carboni.

Europa té els deures fetsLa UE ha reduït un 17% les seves emissions de carboni

Europa acceptaria quotes globals més altes que les actuals. No només ha complert el seu compromís de reduir-les un 8%, sinó que ho ha fet un 17% i ha legislat per arribar a més. Accepten que cada país faci el seu full de ruta, però que no ho deixin en paraules. No renovaran cap acord si els dos països que n'emeten més, la Xina i els Estats Units, no presenten el seu pla de reduccions per al 2015. Europa també vol que el protocol incorpori un sector fins ara exempt, l'aviació, responsable del 3% d'emissions. Es preveu que el 2030 serà del 15%.