La tipuana: l'arbre que omple de confeti vegetal els carrers de pobles i ciutats costaneres

BarcelonaAlgunes de les espècies que conformen els arbres i els jardins urbans, sobretot en el cas dels pobles i ciutats pròximes a la costa, floreixen ara, amb l'arribada de la calor més intensa.

Una de les raons d'aquesta floració rau en el fet que sovint es tracta d'espècies foranes, procedents d'altres regions del planeta amb clima subtropical, tot i que també n'hi ha d'autòctones que ho fan aquests dies, com ara el baladre ('Nerium oleander'). El baladre és un arbust mediterrani, emprat habitualment com a ornamental i a les mitjanes de les autopistes, que viu de manera natural a prop de rambles i cursos d'aigua. A Catalunya només n'hi ha a l'extrem sud, però és habitual en zones més meridionals, com ara al País Valencià o les Pitiüses.

Un dels arbres farcits de flors i que criden molt l'atenció aquests dies en algunes ciutats i viles del litoral és la tipuana ('Tipuana tipu'). Aquest és l'arbre que tenyeix les voreres i l'asfalt amb les seves flors grogoses. Les flors cauen de l'arbre amb celeritat i creen veritables catifes florals, de confeti vegetal. Aquesta espècie, habitual en diverses localitats, s'ha fet cada cop més familiar entre els barcelonins, ja que actualment és una de les més plantades pels carrers i jardins de la ciutat. A Barcelona d'aquest arbre n'hi ha al voltant de 12.000 peus.

La tipuana és un arbre que té l'origen geogràfic a l'Amèrica del Sud, en països com ara el Brasil o l'Argentina. És un arbre abundant, per exemple, a la ciutat de Buenos Aires, on n'hi ha exemplars monumentals. Es tracta d'una espècie de fulla caduca, tot i que no la perdi a l'hivern sinó a la primavera, un tret que comparteix amb altres espècies subtropicals.

Un altre arbre forà que ha florit recentment, però que encara manté les flors aquests dies, és la xicranda ('Jacaranda mimosifolia'). Es tracta d'un arbre nadiu també de l'Amèrica del Sud (Brasil), que es planta com a espècie exòtica a les localitats de litoral català. Les glaçades de l'interior n'impedeixen la seva presència terra endins.

A banda de baladres, tipuanes i xicrandes, aquests dies també veiem en plena floració la buguenvíl·lea, una planta enfiladissa procedent del continent americà i que s'utilitza molt en jardineria en zones de clima mediterrani.