La temperatura del mar bat rècords després de la calorada

BarcelonaBanyar-se pels volts de Sant Joan mai havia estat tan fàcil. El mar reacciona amb cert retard a les altes temperatures de l'aire, i tot i que al juny ja pugui fer calor i el sol cremi, habitualment banyar-se al mar encara fa posar la pell de gallina, sobretot al nord. Enguany, però, la barreja d'una primavera sense gaire vent i una seqüència llarga de dies molt càlids al juny ha fet pujar la temperatura fins i tot per sobre dels valors habituals de final d'estiu.

En l'última observació de la temperatura del mar feta aquest dimarts a 0,5 metres de profunditat a l'Estartit el termòmetre marcava 24,5º, un valor inèdit al mes de juny en més de 40 anys d'observacions. Només a les acaballes del juny del 2005 s'havien arribat a superar els 23,5º. La mitjana de la temperatura del mar a l'agost és de 22,8º, és a dir, que enguany per Sant Joan el mar estava més calent del que sol estar-ho fins i tot en un dia de ple estiu. La mitjana del juny ha quedat finlament en 22º, la més alta registrada en tots aquests anys, clarament per sobre dels 21º del 2003.

Per què l'Estartit?

Que a Catalunya hi hagi una sèrie tan llarga i tan continuada d'observacions de la temperatura del mar cal agrair-ho a la tasca de l'enginyer agrícola i apassionat de la meteorologia Josep Pascual, un observador de l'Estartit que per afició fa més de 40 anys va començar a fer mesures de la temperatura del mar a una milla de la costa i a diferents profunditats. La seva sèrie és tan rigorosa i continuada que el Servei Meteorològic de Catalunya la té com a referència de la temperatura del mar a Catalunya. Actualment la mesura de la temperatura de l'aigua es pot obtenir amb força precisió via satèl·lit, però les mesures que Josep Pascual continua duent a terme amb la seva barca un cop per setmana segueixen sent la referència més vàlida i comparable amb el passat que tenim.

Una altre aspecte impagable de la tasca de Josep Pascual és precisament l'observació, la mirada humana, l'habilitat d'estar pendent i percebre els canvis i alteracions. “Per ser juny aquests dies he observat que la salinitat de l'aigua és estranyament baixa”, ens explicava en una conversa telefònica fa pocs dies. Comentant-ho amb experts de l'Institut de Ciències del Mar, han arribat a la conclusió que la teoria més plausible sobre aquest fet és que el desgel ràpid d'aquestes últimes setmanes als Alps podria haver fet baixar molta aigua dolça pel Roine, i aquesta aigua s'hauria anat escampant pel Mediterrani i hauria fet baixar la salinitat fins i tot a la Costa Brava.