Tarda i vespre de tempestes a moltes comarques. Però, com i per què es formen?

BarcelonaPer bé que les tempestes poden aparèixer al llarg de tot l'any a causa del pas d'un front fred actiu, és durant l'època càlida que són especialment freqüents i que sovint tenen un origen diferent. Aquest és el cas de les tempestes que aquests dies descarreguen a partir del migdia a molts sectors del país. Es formen bàsicament a causa del gradient tèrmic vertical, és a dir, de fortes diferències de temperatura. La intensa calor que tenim arran de terra contrasta, i molt, amb les temperatures més baixes que hi ha en altura. Aquest aire fred és el responsable de la inestabilitat atmosfèrica.

A la primavera i a l'estiu la radiació solar és molt alta. El sol escalfa el terra des de bon matí, i de retruc el sòl escalfa l'aire que té al damunt. Aquest aire més calent, menys dens, tendeix a elevar-se. A mesura que avança el matí i que va pujant la temperatura ambiental es van generant forts corrents d'aire ascendents. El vapor d'aigua que conté aquest aire que s'eleva, arriba a un nivell a partir del qual es veu obligat a condensar-se. És llavors quan es fan visibles els primers nuvolets, sovint a mig matí i curiosament damunt de les muntanyes. Les carenes i els turons solen tenir un efecte "palanca" que afavoreix i accelera el procés d'ascens i de formació de nuvolades.

Si les condicions en altura són les adequades, es a dir, si hi ha prou aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera, el núvol (un cúmul) anirà evolucionant i s'acabarà convertint en un cumulonimbus, el núvol de tempesta per excel·lència, el cim del qual pot arribar fins a una altura de 8 o 10 quilòmetres.

Quan el núvol arriba a la maduresa, tot i que encara es mantenen els corrents d'aire ascendents dins seu, alguns es comencen a debilitar i ja no poden sostenir les gotetes d'aigua o els cristalls de gel de l'interior. És en aquest moment quan les gotes comencen a precipitar i s'inicien els primers xàfecs intensos, de pluja o calamarsa, combinats amb fortes ratxes de vent i turbulències causades pel descens d'aquest aire des del núvol cap a terra. Això ho notem també en superfície en forma d'un brusc descens de la temperatura i de cops de vent sobtats que anuncien l'arribada de la pluja. La distribució de càrregues elèctriques dins del núvol és la responsable, d'altra banda, de l'aparat elèctric associat als núvols de tempesta.

A mesura que el núvol descarrega pluja, o calamarsa i pedra, si no es va autoregenerant i es formen nous nuclis, acabarà debilitant-se a poc a poc. A l'interior del núvol arribarà un moment en el qual acabaran predominant els corrents d'aire descendents. Continuarà plovent, però ho farà de forma cada cop més dèbil, alhora que el núvol de tempesta s'anirà desfent i transformant en altres tipus de núvols, com els alts i mitjans, que podran acabar viatjant molts quilòmetres lluny d'allà on s'ha gestat el ruixat. Aquests són precisament els núvols que aquests darrers dies s'han vist arribar al litoral a darrera hora de la tarda procedents del Pirineu.

Els núvols de tempesta tornen a ser notícia aquesta tarda. De moment les més actives han descarregat entre el Berguedà, Osona, la Garrotxa i punts del Pla de Girona i de la Costa Brava i han anat acompanyats de calamarsa i pedra en algunes localitats. Aquest vespre i part de la nit vinent també arribaran a molts indrets de la costa central.

A www.ara.cat/meteo hi trobareu la previsió per al vostre municipi. A www.ara.cat/meteo Recordeu que podeu compartir dades i fotografies a través de la Méteo SocialMéteo Social