Espectacle astronòmic: dues superllunes i fins a cinc planetes visibles en l'inici de l'estiu

BarcelonaArriba l'estiu, el moment de l'any que més convida a gaudir del cel nocturn, i enguany hi ha diversos incentius per fixar-s'hi ja en aquests mesos de juny i de juliol. En primer lloc, arriben dues llunes plenes seguides que coincidiran amb el perigeu, és a dir, el punt cíclic en què la lluna i la Terra són més a prop. Això vol dir que tant la lluna plena de juny com la de juliol es veuran més grosses que de costum.

Aquest mes de juny la lluna plena es produirà el dimarts dia 14 cap a dos quarts de dotze de la nit, cosa que vol dir que la lluna més plena i completa serà la de dimarts a dimecres. Cal tenir en compte que dimarts a la tarda i vespre arribaran moltes bandes de núvols i això pot dificultar la visió del pleniluni. La lluna sortirà poc abans de les deu del vespre i es pondrà dimecres quan faltin deu minuts per a les set. De matinada abans que surti el sol segurament els núvols ja no seran tan espessos. La nit de dimecres a dijous la lluna seguirà sent gairebé plena, i en aquest cas el cel estarà més net de núvols. Dimecres la lluna sortirà, això sí, més tard, poc després de les onze de la nit.

La segona superlluna d'aquest any serà la del 13 de juliol i tècnicament serà, de fet, el pleniluni d'aquest any en què la Lluna i la Terra seran més a prop, és a dir, la lluna plena de l'any que es veurà més grossa. Entre la lluna plena i el perigeu d'aquest 14 de juny hi haurà onze hores de diferència, mentre que el 13 juliol la diferència serà de 9 hores. Una diferència imperceptible a ull nu.

El terme superlluna no és acadèmic i, de fet, és un terme que no va proposar un astrònom sinó un astròleg, Richard Nolle, i que mediàticament s'ha escampat com la pólvora en els últims anys. Entre una lluna plena en perigeu i una lluna plena en apogeu, just el moment oposat, la distància que ens separa del nostre satèl·lit arriba a variar fins a 50.000 quilòmetres, una xifra prou significativa si es té en compte que de mitjana la distància entre la Lluna i la Terra és de 385.000 quilòmetres. Això explica que quan hi ha una lluna plena en perigeu es pugui arribar a veure un 30% més grossa i fins a un 14% més brillant.

Cinc planetes a ull nu

Un altre punt d'interès de les pròximes setmanes se centrarà en les matinades, just abans que surti el sol, moment en el qual són visibles fins a 5 planetes a ull nu. Cal mirar entre l'est i el sud, de manera que de més baix a més alt a l'horitzó s'hi pot arribar a veure Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Els més brillants i més fàcils de veure són sobretot Venus i també Júpiter. Per veure Mercuri cal tenir molt bona visió de l'horitzó i Saturn i Mart són poc brillants i requereixen un cel ben fosc per poder-los identificar.

El millor moment per veure tots cinc planetes serà al voltant de Sant Joan, però, deixant de banda Mercuri, la resta són visibles ja aquests dies. A partir del cap de setmana i fins més enllà de Sant Joan la lluna s'interposarà entre la fila de planetes de matinada i afegirà encara més atractiu.