Per què hi ha tantes postes de sol rogenques últimament?
La bona visibilitat i el pas de sistemes frontals exciten les albades i els capvespres
BarcelonaAquest dimecres hi ha hagut un altre capvespre de càmeres i Instagram. Qui ha tingut una mica de perspectiva del cel ha pogut veure una posta de sol rogenca meravellosa, potser una de les millors de les últimes setmanes, i això que darrerament se n'han succeït unes quantes. Aquest matí mateix també la sortida del sol ha generat colors atractius al cel en alguns indrets. Per què hi ha tantes albades i postes de sol rogenques darrerament?
Comencem pel principi: per què el cel es torna vermellós al vespre i a l'albada? El color del cel el causa l'atmosfera. Si no hi hagués atmosfera veuríem el cel negre, com si fóssim a l'espai exterior. El sol seria només un disc. Quan la llum del sol arriba a l'atmosfera, rebota amb les partícules que la conformen, i d'aquesta interacció la que en surt més ben parada és la llum que nosaltres veiem de color blau. Per això el cel és blau. A l'alba i al capvespre la llum del sol entra molt més esbiaixadament, i això fa que travessi més gruix d'atmosfera, cosa que afavoreix que els colors vermellosos comencin a difondre's fins i tot millor que els blaus.
Dit això, sovint el factor decisiu perquè hi hagi una albada o una posta de sol màgiques és la presència de núvols alts. Han de ser alts i prims perquè la seva funció és fer de mirall de la llum rogenca i rebotar-la cap a nosaltres. Si fossin núvols baixos o espessos farien malament aquesta funció.
Si a la tardor i a l'hivern hi ha més núvols d'aquest tipus és perquè els sistemes frontals que habitualment circulen pel nord i centre d'Europa ens passen més a prop en aquesta època. Sovint el que en rebem són només les cues, fils de núvols alts que no tapen el cel del tot però que són molt interessants per a fer aquesta funció de miralls de la llum vermellosa. Els últims dies hem tingut el pas d'uns quants fronts d'aquest estil. Els núvols prims poden ser una cua de front o també poden ser la part davantera d'un front més actiu. Per això diu la dita: "Cel rogent, pluja o vent". Sovint els núvols prims són el preludi d'un front que pot arribar a deixar pluja o que pot activar vents com la tramuntana i el mestral, o totes dues coses.
Potser heu sentit a dir que quan hi ha contaminació o una invasió de pols del Sàhara això afavoreix postes de sol rogenques, però això no és cert. Una atmosfera amb més contaminació i més partícules a les parts baixes no ajuda a difondre millor els colors vermellosos. De fet, és millor que l'atmosfera sigui clara, cosa que sol passar més també a la tardor i a l'hivern, quan el vent és més habitual i dispersa les partícules. Avui, per exemple, la bona visibilitat i la nitidesa de l'atmosfera han permès fins i tot que l'observador Alfons Puertas captés un cop més el perfil de Mallorca des del Tibidabo.