La pols del Sàhara s'allunya de Catalunya per anar cap a... Islàndia

BarcelonaAquests dies de Setmana Santa la pluja de fang ha sigut una de les grans protagonistes a Catalunya. Una entrada de pols del Sàhara ha generat pluges o plugims que han deixat els cotxes i els balcons realment bruts. Avui la pols del desert s'ha començat a allunyar de Catalunya però curiosament no ho ha fet per tornar cap al sud, sinó per endinsar-se encara més en l'espai europeu, fins al punt que avui és probable que el cel es pugui arribar a veure d'un color més terrós en llocs d'Islàndia o de Groenlàndia, fins i tot al cercle polar àrtic.

En aquesta animació publicada pel servei meteorològic del Regne Unit es pot veure com s'ha mogut aquesta massa de pols del desert des de dissabte fins a la previsió d'avui. La potent borrasca que hi ha a l'Atlàntic és la que causa aquest corrent de vent de sud-oest que impulsa la pols del Sàhara cap a Islàndia i altres indrets del nord d'Europa.

Segons el model Skiron de la Universitat d'Atenes, avui la càrrega de pols que porta l'aire entre el Regne Unit i Islàndia pot arribar a ser de fins a 3 grams per metre quadrat, un volum poc habitual en latituds tan altes.

Un dels factors que causa aquests moviments d'aire i de pols de latituds tan baixes a llocs tan pròxims al pol són les ondulacions de l'anomenat corrent en jet, un corrent de vents que es produeix a uns 10 km d'altura. Avui, segons l'estimació d'aquest mapa del model GFS que hem extret del portal Meteociel, el corrent és sobretot marcat entre l'Amèrica del Nord i Europa, però té una ramificació més feble en sentit gairebé oposat que és el que afavoreix l'arribada de la pols del Sàhara a Islàndia.

Alguns estudis fan pensar que l'escalfament global del planeta afavorirà que les ondulacions d'aquest corrent com la d'avui siguin cada cop més habituals, cosa que pot fer més freqüents les aparicions de pols del Sàhara en latituds altes. De la mateixa manera, l'aire de l'Àrtic podria arribar amb més facilitat al sud d'Europa, cosa que ens porta a la paradoxa que, malgrat que en el futur hi hagi menys dies de fred al Mediterrani, hi podran augmentar les fredorades puntuals.