Les onades de calor: un titular sovint més mediàtic que no pas rigorós

BarcelonaUna de les conseqüències de l'escalfament global del planeta que més directament patim últimament els éssers humans són els períodes prolongats amb temperatures extremadament altes durant l'estació càlida de l'any. Una realitat amb la qual, malgrat que no ens agradi, comencem a conviure cada vegada més.

Estius excepcionalment calorosos com van ser els dels anys 2003 i 2015 o, fins i tot, com està sent el d'aquest mateix any en alguns indrets, són mostres inequívoques que el clima del nostre planeta canvia a marxes forçades. Sense anar gaire lluny, aquest mes de juny va ser el segon més càlid a Catalunya després del del 2003 i el quart més calorós a escala planetària des que hi ha registres. També en el recompte anual hi ha registres que parlen per si sols: el 2016 va ser l'any més càlid a tot el planeta en 137 anys, i va ser, per tercer cop consecutiu, rècord amb dades de temperatura global de la superfície terrestre i emissions de gasos d'efecte hivernacle, entre d'altres.

Segons Marc Prohom, doctor en geografia i cap de l'àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, el terme 'onada de calor' s'atribueix de manera simple a un període prolongat amb una calor excessiva. Ara bé, els límits per fixar el llindar a partir del qual una temperatura es considera excessiva o la longitud temporal del període sota aquestes condicions, no estan definits de manera universal. La mateixa Organització Meteorològica Mundial (OMM) estableix unes "recomanacions" per fer-ne el càlcul, però no dictamina una metodologia única ('Guidelines for the definition and monitoring of extreme weather and climate events'). Per exemple, alguns índexs es basen en llindars termomètrics fixos, com ara cinc dies seguits amb una temperatura màxima per damunt dels 35 ºC o tres dies per damunt dels 40 ºC. D'altres, una mica més complexos, proposen el criteri de cinc dies consecutius amb una temperatura màxima que excedeixi el percentil estadístic del 90%. Finalment, d'altres combinen temperatura amb humitat, inclouen aspectes lligats a l'extensió territorial del fenomen o utilitzen també la temperatura mínima per calcular l'índex.

La dificultat de trobar un indicador universal d'onada de calor està en el fet que el clima difereix enormement d'un punt a un altre, i el que per a un indret és un valor extrem, per a un altre no ho és. Un exemple pròxim: si a Catalunya es definís el llindar fix de temperatura màxima de 30 ºC per acotar-la, podria ser vàlid per als àmbits costaners, però seria poc adequat per a la Depressió Central, on aquest valor se supera molt sovint. Prohom diu que, a fi de resoldre aquest problema, el Servei Meteorològic de Catalunya ha optat per un criteri més aplicat i pràctic que relaciona la temperatura excessiva amb les conseqüències que té sobre la salut. Mitjançant l'encreuament del nombre de defuncions i els períodes de calor elevada, es va poder determinar que si durant tres dies consecutius se superava el percentil 98, és a dir, el valor estadístic que deixa per sobre el 2% de les temperatures màximes diàries més altes, el nombre de defuncions es disparava. Amb aquest criteri, s'han pogut determinar valors termomètrics per a cada municipi. Per exemple, si se seleccionen les quatre capitals de demarcació, el llindar que dispara l'activació de les alertes d'onada de calor en el seu grau més alt a les ciutats de Tarragona i Barcelona és de 33,5 ºC durant tres dies seguits, però és de 36,5 ºC a Girona i de 37,8 ºC a la ciutat de Lleida. Amb aquestes circumstàncies, només Girona i Lleida haurien patit 'oficialment' un episodi d'onada de calor aquest mes de juny.

Així doncs, la pregunta inicial de si és possible definir de manera única el concepte 'onada de calor' té una resposta rotunda: no. És per això que cal ser curosos amb el llenguatge que utilitzem quan parlem d'aquest concepte i no caure en l'error d'utilitzar-lo amb una finalitat més mediàtica que no pas rigorosa. El que és evident, però, és que, sigui com sigui, ens haurem d'anar acostumant a veure aquest titular als mitjans perquè la previsió no ens fa ser optimistes, sinó tot el contrari: les onades de calor seran cada vegada més freqüents i s'intensificaran durant l'estiu a casa nostra.