Arriba oficialment la tardor: què són l’equinocci i l’equilux i per què no coincideixen

BarcelonaJa tenim aquí la tardor, estació que aquest 2024 dona el tret de sortida oficial el diumenge 22 de setembre a les 14.44 h. És just en aquest moment quan es produeix l’equinocci de tardor, però, a diferència del que la majoria de la població creu, no és el dia en què tenim exactament les mateixes hores de dia que de nit.

De fet, la mateixa paraula genera molta confusió, ja que equinocci en llatí vol dir igualació amb la nit. Aquest fenomen, que també té lloc en l’inici de la primavera, es produeix quan els dos hemisferis del planeta s’equilibren i no estan inclinats, fet que provoca que el Sol se situï en el cel just al damunt de l’equador. Quan passa això, en aquesta franja de la Terra els objectes no generen ombres, ja que el Sol impacta directament en perpendicular. I a tot el món el dia i la nit tenen teòricament les mateixes hores, però no és exactament així.

El moment en què tenim justament dotze hores de llum i dotze de foscor s’anomena equilux. Però ¿com es produeix exactament aquest fenomen? Hi ha dos factors principals que s’han de tenir en compte. El primer és que el Sol no és un punt en el cel, sinó que és un disc, i es considera que la seva sortida o posta es produeixen quan el centre del disc solar apareix o s’amaga en l’horitzó respectivament. L’equinocci es mesura d'acord amb la posició del centre del Sol i, tenint en compte això, aquell dia sí que duren 12 hores clavades el dia i la nit. Però el problema és que, quan el centre de l’estrella es troba just a sota de la línia de l’horitzó, un tros del Sol segueix visible i il·luminant-nos durant uns minuts més.

El segon factor és la refracció atmosfèrica de la Terra, que provoca la desviació dels rajos solars i fa que encara veiem part del Sol quan ja s’ha amagat o quan encara no ha sortit. Per tant, el dia de l’equinocci hi ha una mica més de dotze hores de llum solar.

Tenint en compte aquests factors, el terme equilux sorgeix per indicar el dia en què hi ha exactament dotze hores tant de raigs solars com de foscor, independentment de la posició del centre del Sol. Tot i això, la diferència entre l’equinocci i l’equilux és tan sols d’uns minuts. Enguany, a Catalunya, la coincidència de factors que provocaran l’equilux de tardor tindrà lloc el 25 de setembre. A partir de llavors, tindrem més hores de nit que de dia.

A casa nostra l’equilux sempre es produeix uns dies abans de l’equinocci de primavera i uns dies després de l’equinocci de la tardor, quan els hemisferis comencen a inclinar-se de nou. Però aquest fenomen poc conegut es produeix en dies diferents en tot el planeta, segons la latitud en què ens trobem. Per exemple, a les illes Canàries, ubicades força més al sud, l’equilux de primavera té lloc un dia abans que a la península i el de tardor un dia després.

Els equinoccis donen el tret de sortida a les estacions d’entretemps, és a dir, la primavera i la tardor, segons l’hemisferi en què ens trobem. Després del 22 de setembre, la Terra es tornarà a inclinar a poc a poc i l’hemisferi nord anirà posant-se en contra del Sol amb el punt àlgid gairebé 90 dies després, el 21 de desembre, quan es produirà el solstici d'hivern amb l'inici de l'estació hivernal. En aquell precís moment, al pol Nord serà de nit tot el dia.

Fenòmens astronòmics de la tardor

Més enllà de l’equinocci i de l’equilux, aquest any la tardor ens porta unes quantes cites astronòmiques. La primera arribarà el 2 d’octubre, quan hi haurà un eclipsi anular de Sol que no serà visible a Catalunya. Tan sols serà total al sud de Xile i de l'Argentina, així com parcial al Pacífic i a gran part de Sud-amèrica.

També estem pendents del pas del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), que viurà el seu màxim apropament a la Terra pels volts del 12 d’octubre. Els experts l’han batejat com el "cometa del segle", ja que pot ser un dels més espectaculars i brillants dels últims cent anys. Una oportunitat única per veure’l, ja que no tornarà a apropar-se almenys fins d’aquí a mil anys.

També tindrem dues superllunes, les últimes de les quatre d’aquest any. Concretament, les llunes plenes del 17 d’octubre i del 15 de novembre. Pel que fa a les pluges d’estels, en tindrem algunes, tot i que no seran especialment intenses. Cap al 8 d’octubre hi haurà el pic dels Dracònids, el 21 d’octubre serà el màxim dels Oriònids, el 17 de novembre serà el punt àlgid dels Leònids i el 14 de desembre viurem el clímax de la pluja d’estels dels Gemínids.

Tornarem a canviar l’hora

Un altre factor característic de la tardor és el polèmic canvi d’hora d’hivern que, malgrat el debat generat a escala europea que genera la seva continuïtat, de moment haurem de seguir fent. Serà la matinada del diumenge 27 d’octubre, quan a les tres de la matinada haurem d’endarrerir els rellotges una hora, fins a les dues una altra vegada. Per tant, aquella nit podrem dormir una hora més, però a partir de llavors es farà de nit força aviat a la tarda.