Arriba oficialment l’hivern: quin temps s’espera i quins fenòmens astronòmics hi haurà
Dissabte comença la nova estació, que s’allargarà fins al 20 de març del 2025
BarcelonaJa tenim aquí l’hivern astronòmic 2024-2025. La nova estació viurà el tret de sortida oficial aquest dissabte 21 a les 10.21 hores, quan es produirà el solstici d’hivern. És el dia més curt de l’any, amb poc més de nou hores de sol. Tot i que des del 9 de desembre les tardes estan guanyant segons o minuts de llum solar, encara se’n van perdent a primera hora del matí. A partir del solstici hivernal, el dia anirà guanyant terreny a la nit a poc a poc.
Ara bé, sembla que la meteorologia no ens portarà la solució a la sequera i mantindrà les temperatures per sobre de la mitjana. Pel que fa a l’astronomia, i malgrat que el fred d’aquesta època convida poc a estar a l’exterior de nit, el cert és que l’hivern ens regalarà diverses cites astronòmiques importants. Un eclipsi total de Lluna o una de les pluges d’estels més importants de l’any són alguns dels esdeveniments que ens faran estar pendents del cel els pròxims tres mesos.
Quin temps ens espera a l’hivern?
L’hivern astronòmic arriba a les portes de Nadal, però el meteorològic va començar l’1 de desembre i s’allargarà fins al 28 de febrer. Tres mesos que, segons indiquen els mapes estacionals a llarg termini, continuaran amb la dinàmica de temperatures per sobre de la mitjana. Els termòmetres poden quedar especialment més alts en zones elevades, com ara el Pirineu. Tot i això, la nova estació començarà amb un ambient fred aquest dissabte i fins i tot amb valors lleugerament per sota dels que tocaria.
Pel que fa a les precipitacions, els models no són gens optimistes i auguren pluges per sota de la mitjana en conjunt. Tan sols el febrer podria comptar amb l’aigua habitual del mes. Per tant, sembla que l’hivern tampoc ens portaria la solució definitiva a la sequera. Cal recordar que l’hivern és una època en general seca a casa nostra, ja que els períodes més plujosos són la tardor i la primavera.
Val a dir que els mapes estacionals a llarg termini són orientatius i no s’han d’agafar al peu de la lletra, ja que tan sols marquen tendències. S’haurà de fer balanç al final de l’hivern per veure si s’ha complert aquest pronòstic a tan llarg termini.
Eclipsi total de Lluna a les portes de la primavera
Un dels fenòmens astronòmics més cridaners d’aquest hivern astronòmic serà l’eclipsi total de Lluna que tindrà lloc a les portes de la primavera, concretament la matinada del 14 de març. Tot i això, a Catalunya se'n veurà només la fase inicial, ja que la Lluna es pondrà just quan estigui a punt de començar el punt àlgid de l’esdeveniment. L’eclipsi començarà cap a les 06.10 h i acabarà a les 09.48 h, quan la Lluna ja s’hagi post.
El seu màxim serà entre les 07:26 h i les 08:31 h, però per exemple a Barcelona la posta del satèl·lit per l’horitzó oest es preveu cap a les 07.10 h. En canvi, al centre i a l’oest de la Península sí que es veurà el màxim del fenomen.
Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i el satèl·lit i l’ombra terrestre envaeix la superfície lunar. La Lluna no desapareixerà del tot en el cel durant el punt àlgid, sinó que agafarà un color vermellós. Durant l’inici i el final del fenomen sí que es podrà veure part de la Lluna oculta a Catalunya.
Aquest eclipsi lunar tindrà lloc durant l’última Lluna plena de l’hivern i poc abans de l’esperat eclipsi parcial de Sol visible des de Catalunya el 29 de març, ja a la primavera. Les altres dues llunes plenes hivernals seran el 13 de gener i el 12 de febrer.
Una de les pluges d'estels més intensa de l'any
L’hivern també és una època de pluges d’estels. La primera tindrà lloc només començar la nova estació, ja que el cap de setmana del 21 i del 22 viurem el pic màxim dels Úrsids, una pluja poc activa amb entre 10 i 50 meteors per hora que acostuma a passar desapercebuda perquè es produeix just entre dues pluges d’estels molt més actives. L’anterior va ser la dels Gemínids, i la següent serà la dels Quadràntids, que tindrà lloc pocs dies després, amb el seu punt àlgid entre el 3 i el 4 de gener.
De fet, la dels Quadràntids és la primera pluja d’estels de l’any i una de les més actives, amb la caiguda de més de 120 meteors per hora. A més, enguany la Lluna no serà un obstacle per gaudir d’aquest espectacle, ja que el satèl·lit es trobarà sortint de la seva fase nova i no enlluernarà el cel nocturn. Durant els mesos d’hivern també seran molt visibles Júpiter i Saturn.
Alineacions extraordinàries de planetes
Al llarg de l’hivern hi haurà dues alineacions de planetes poc habituals. La primera serà el 21 de gener, quan sis planetes del Sistema Solar es podran veure alhora al cel, tot i que no tots seran visibles a ull nu. Seran Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn i Urà. La segona cita serà encara més destacada, ja que el 28 de febrer es veuran fins a set planetes al cel nocturn. Seran els mateixos que al gener més Neptú.
