Un macrotemporal de fred i neu obliga a cancel·lar més de 4.000 vols als EUA
En algunes parts del país la temperatura ha arribat a caure més de 20 ºC en només 30 minuts
BarcelonaUn temporal de neu, vent i fred està afectant aquesta setmana molts estats del centre i de l'est dels Estats Units. La formació d'una borrasca molt profunda que s'està gestant sobtadament, el que s'anomena ciclogènesi explosiva, està provocant un temps extremadament complicat en moltes parts del país durant els dies previs a Nadal.
El canvi de temps està comportant sobretot baixades molt fortes de temperatura en hores o fins i tot minuts, condicions de vent molt fort i en alguns estats situats la previsió de pluges abundants. El servei meteorològic dels Estats Units (NWS) alerta d'una situació de les que es produeixen un cop cada generació, que pot provocar fred extrem, nevades fortes, ventades que poden fer mal i fins i tot situacions de pluja molt abundant i d'inundacions. El temporal ha començat en estats de l'Oest Mitjà i a mesura que avanci dijous i divendres escombrarà també sectors de l'est i del sud del país.
Tot i que aquests canvis tan sobtats són relativament habituals al centre i a l'est dels Estats Units, la situació de les últimes hores ha batut ja alguns rècords. A Cheyenne, a l'estat de Wyoming, s'ha registrat una baixada de temporal totalment extraordinària de 22 ºC en només 30 minuts. Ahir al migdia es va passar de 6 °C positius a -16 en un tres i no res. No és un cas aïllat, a l'aeroport de Denver la temperatura va de 5 ºC positius a -15 en només una hora, una baixada que també és un rècord. Al nord-est de Colorado s'ha arribat a registrar una baixada de 47 graus Fahrenheit en una hora, el que equival a 26 ºC.
En general no preocupa tant la neu com les condicions de fred i vent, que el NWS alerta que poden amenaçar la vida dels viatgers que es puguin quedar atrapats a la carretera. Àmplies zones del país poden registrar temperatures de sensació per sota dels -40 graus a causa de la suma de l'entrada d'aire fred i del fort vent.
Més de 4.000 vols han estat cancel·lats entre dimecres i divendres segons dades del portal d'informació de vols Filghtaware. Només a Chicago ja hi ha hagut més de 370 vols suspesos a causa del mal temps. Més de 200.000 cases s'han quedat sense llum en estats com Texas, Geòrgia i Louisiana, segons dades del portal Poweroutage.us. Les autoritats alerten de centenars de vehicles atrapats per la neu i el fort vent i de diversos accidents mortals ocasionats per les males condicions meteorològiques.
El canvi de temps està sent provocat per la combinació d'una baixa molt profunda i un anticicló potentíssim que fa de contrapès a l'oest del país. Segons els meteoròlegs Bob Henson i Jeff Masters l'anticicló podria arribar a batre el rècord de pressió de 1064 hPa, el valor més alt que s'hagi mesurat en territori continental dels Estats Units.
A Nova York s'esperen pluges entre dijous i divendres i una baixada de la temperatura des dels 12 graus fins als -8 en poques hores divendres. A Chicago la sensació tèrmica baixarà per sota dels -30 graus entre divendres i dissabte. A la zona dels Grans Llacs és on la neu pot ser un problema més greu. Les autoritats alerten també del perill que el fort vent provoqui talls de llum en el que s'entreveu com el Nadal més fred des dels anys 90.
S'estima que 113 milions de nord-americans es desplaçaran com a mínim 80 km durant els dies previs a Nadal, un 3% més que l'any passat, segons dades de l'Associació Nord-americana de l'Automòbil (AAA). Més de 100 milions ho faran en cotxe, però més de 7 milions tenen previst agafar un vol.
Cancel·lacions al Canadà
Al Canadà aquests primers dies de la setmana ja s'han notat els efectes de la borrasca. Aquest dimarts l'aeroport de Vancouver va experimentar “cancel·lacions i alteracions sense precedents” a causa del temporal, segons les autoritats de l'aeroport. Segons dades del portal Flightaware més de 300 vols han sigut cancel·lats durant les últimes 24 hores en el que és el segon aeroport més important del país. Les nevades de les últimes hores han deixat més de 20 cm a la regió.