L'estiu extrem del 2015 finalment no ha passat factura als boscos catalans

BarcelonaEl 2015 serà un any històric a nivell global pel fet de ser el més càlid des que es tenen registres instrumentals. A Catalunya també va camí de ser un any per recordar a nivell climàtic a causa de la gran irregularitat pel que fa a precipitacions -minses en conjunt-, per les onades de calor de l'estiu, o pel gran nombre de mesos amb valors mitjans de temperatura clarament superiors als habituals.

Cal recordar que, en base a les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la primavera va ser una de les més càlides de les últimes dècades i que fou seca a gran part de Catalunya, o molt seca a Ponent. Destaca la calorada dels dies 10 i 14 de maig, que ens va deixar temperatures de ple estiu a bona part del país. L'estiu va ser càlid arreu, el segon més càlid com a mínim des de 1950 a Catalunya, i molt irregular pel que fa a la pluviometria. Cal ressaltar sobretot les dues onades de calor, la del 4 al 7 de juliol i la del 9 al 21 del mateix mes, amb registres extrems de temperatura, rècords a diversos observatoris històrics.

La vegetació és sensible als episodis puntuals i extrems de calor o fred, i també a la persistència al llarg del temps de condicions poc favorables pel que fa a precipitacions o temperatura. En aquests casos molt sovint els seus efectes s'acaben fent evidents a nivell visual, per bé que en major o menor mesura en funció de l'espècie. Es poden manifestar externament en forma d'un assecament prematur, total o parcial del fullatge, o fins i tot, en casos més extraordinaris, en la mort d'alguns exemplars.

Per tal de saber quin és l'estat de salut dels boscos catalans, des de fa alguns anys el CREAF coordina el projecte DeBosCat (Decaïment de Boscos de Catalunya), impulsat per la Generalitat de Catalunya, per tal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució. El projecte es duu a terme amb col·laboració del Cos d'Agents Rurals, qui realitza la campanya de camp a finals de setembre, justament després de l'estiu.

Mireia Banqué és coordinadora del projecte DeBosCat. Segons les primeres dades del balanç d'aquest any comenta que curiosament "s'ha registrat molt poca afectació nova als boscos catalans, i només ha estat així en algunes zones del Maresme, i molt puntualment al Vallès Oriental i al Solsonès". També destaca que "el més sorprenent és que malgrat la calorada i la sequera del juny i del juliol, on fins i tot van quedar afectats roures i alzines, les pluges de finals de juliol i les de l'agost van ser suficients per tal que no es repetís l'escenari dels 2012 i que els arbres se'n hagin pogut sortir força bé".

Possiblement haurà anat de poc, però finalment el balanç d'aquest 2015 és, en qualsevol cas, una bona notícia pels boscos catalans, que van patir de forma important els efectes de la greu sequera de l'any 2012, la qual va implicar que aquell any el 3% del territori forestal català presentés signes de debilitament. La meteorologia més favorable dels anys 2013 i 2014 va ajudar a millorar-ne el seu estat, i actualment encara es troben en fase de recuperació.