L'abans i el després d'un bosc afectat per processionària a vista de dron

BarcelonaMillora espectacular a l'Espunyola

A finals de gener ens fèiem ressò de l'impacte de l'insecte de la processionària a les pinedes de l'Espunyola (Berguedà). Les imatges, enregistrades a principis d'hivern per l'investigador del Creaf i el CTFC Lluís Brotons amb l'ajuda d'un dron, eren realment desoladores.

Els investigadors, però, ja van apuntar aleshores que, tot i que aparentment els arbres semblaven morts, tot feia pensar que tornarien a brotar a la primavera, ja que la processionària del pi només es menja les fulles verdes i rarament devora les gemmes tancades.

Les imatges adjuntades, capturades amb dron a l'estiu, mostren l'abans i el després de l'afectació en aquest sector de l'Espunyola. La millora ha estat espectacular i aquestes imatges donen fe, si més no en aquest entorn, que la majoria de pins no van morir i van reverdir de forma evident amb l'aparició de les noves acícules (fulles) a la primavera. Les imatges mostren, així doncs, el rebrot dels pins després de l'atac. La nova afectació que puguin tenir enguany aquests mateixos pins no es veurà fins a finals d'hivern.

El perquè de tanta processionària

Al llarg de l'hivern passat la plaga de la processionària va afectar de forma molt extensa les pinedes de molts sectors del país. Les elevades temperatures del conjunt del 2015, i sobretot les de la tardor, van afavorir que sobrevisquessin moltes més erugues del que és habitual i que, finalment, acabessin produint defoliacions extenses i intenses als arbres.

Jorge Heras, cap de la secció de planificació de la direcció general de Forests de la Generalitat de Catalunya, destaca que a banda dels paràmetres meteorològics n'hi ha d'altres –sovint amb interaccions complexes– que determinen els nivells de processionària.

En aquest sentit esmenta que "tradicionalment" s'observava que després d'un any amb molta processionària, els predadors i sobretot els paràsits de la processionària controlaven les poblacions. Els brots de la plaga de la processionària tenien lloc cada cinc o set anys. Malauradament, recalca que això està deixant de passar a Catalunya, ja que darrerament s'observen nivells molt elevats de processionària a força indrets en anys consecutius.

Campanya especial de tractaments aeris a Catalunya

A principis de tardor es van fer tractaments aeris de control de la processionària en una superfície de 20.000 hectàrees, tres vegades més que l'any passat. Entre les zones tractades recentment hi ha 400 hectàrees a l'Espunyola, on no s'havien fet aquests tipus d'actuacions des de feia més de vuit anys.

Per al tractament s'ha utilitzat un producte biològic, el bacteri 'Bacillus thuringiensis', variant 'Kurstaki', compatible amb l'agricultura i la ramaderia ecològica.

Heras destaca el paper dels tractaments: "La mesura de l'eficàcia dels tractaments aeris es fa comparant la presència de bosses amb erugues actives i de colònies inicials en zones properes i ecològicament similars, unes tractades i d'altres no". Això es pot veure, per exemple, a l'entorn de Casserres (Berguedà), on no s'han fet tractaments, i actualment hi ha afectacions importants, a diferència del que passa a les zones on s'han fet les actuacions de l'Espunyola.

La valoració de l'eficàcia dels tractaments d'enguany es pot acabar al cap dels dos mesos dels vols, comparant les zones tractades i les no tractades amb afectacions semblants.

Com evolucionarà la processionària enguany?

Per veure l'evolució de la plaga caldrà esperar uns mesos. Actualment les erugues de la processionària estan dins de les bosses –a dalt dels arbres– dedicant-se a menjar les acícules dels pins, "a cada zona a un ritme diferent", segons especifiquen els tècnics del Creaf.

Quan les erugues ja han completat el desenvolupament –alimentant-se de les fulles dels pins–, comencen a baixar dels arbres en processó. Això sol passar a finals d'hivern, per bé que depèn de la zona. Posteriorment es recullen a camp les dades dels graus d'afectació a les diferents zones i es cartografien per tenir una primera previsió de l'afectació la temporada següent.

Cal recordar que el fred causa mortalitat en les erugues, sobretot a principis de tardor, abans que formin les bosses a dalt dels arbres, on estan més protegides i es fan més resistents. És bo, per tant, que faci fred en aquell moment per controlar les poblacions, cosa que tampoc no ha passat enguany.

De moment els mapes no entreveuen cap situació de fred intens a mitjà i llarg termini, però tampoc temperatures especialment suaus. Més enllà, els models estacionals anuncien temperatures mitjanes lleugerament superiors a les habituals durant els mesos de gener i sobretot febrer.

Els drons, una nova tecnologia per avaluar l'estat dels boscos

L'investigador Lluís Brotons destaca els beneficis d'aquesta nova tecnologia pel fet que permet cobrir el forat d'informació que actualment hi ha entre les vistes de terreny, costoses i limitades pel que fa a superfície, i les dades que es poden obtenir a partir dels sensors dels satèl·lits o avions, de poca resolució i no sempre disponibles quan fa falta.

L'expert recalca que les possibilitats d'utilització d'aquesta tecnologia són infinites i que tot just estan començant a desenvolupar-se.

Els drons són l'eina idònia quan es pretén recopilar informació sobre la recuperació dels boscos afectats per la processionària. Tenen, però, algunes limitacions relacionades amb la poca durada del temps de vol i amb l'altura màxima de vol legalment permesa fins a 120 m.

Cal apuntar que en el camp de l'estudi dels boscos el CTFC i el Creaf estan desenvolupant un projecte pilot per utilitzar aquesta metodologia per tal de quantificar més bé la salut dels boscos. També estan treballant en la possibilitat de desenvolupar un projecte de ciència ciutadana en col·laboració amb la Fundació La Caixa.

El cicle de la processionària

La processionària és un insecte que pot esdevenir plaga. S'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls sedosos blancs a les branques dels pins o els cedres, per àrees desproveïdes de fulles al seu entorn i sovint per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa.

Les bosses es fan especialment visibles a la tardor, quan les erugues les formen per protegir-se del fred en grup al seu interior. De nit en solen sortir per tal d'alimentar-se de les acícules de pi (les fulles o agulles) de l'entorn més pròxim, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen.

Al final de l'hivern les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll –on fan la crisalidació– i donen lloc a noves papallones normalment a l'estiu, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.

No obstant això, les temperatures anormalment altes de les darreres tardors i hiverns han fet avançar els enterraments en molts indrets més d'un mes, atès que les erugues necessiten menys temps per assolir el desenvolupament complet.