Astronomia

Arriba l’esperat i irrepetible ‘cometa del segle’: on i quan veure’l

La brillantor del C/2023 A3 pot arribar a ser de les més potents dels últims cent anys

Imatge d'arxiu del pas del cometa Neowise per Montserrat l'any 2020
11/10/2024
3 min

BarcelonaJa tenim aquí una de les cites astronòmiques més importants de l’any. Es tracta del pas del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), que serà visible des del cel de tot el planeta i, per tant, també des de Catalunya. Molts experts l’han batejat com el cometa del segle per la seva espectacularitat, ja que tot fa preveure que la seva brillantor pot ser una de les més intenses dels últims cent anys en un fenomen d’aquest tipus.

El cometa va viure la seva màxima aproximació al Sol (moment conegut com a periheli) el 27 de setembre. Va sobreviure a les altes temperatures de l'escalfor solar i no es va desintegrar, cosa que li ha permès seguir la seva trajectòria i generar una cua molt brillant. La màxima aproximació de l’astre a la Terra serà el dissabte 12 d’octubre, i des de llavors i en dies posteriors serà visible. La distància mínima amb el nostre planeta serà d’uns 59 milions de quilòmetres i en cap cas hi ha risc de col·lisió.

On i quan veure el cometa

Fins ara el cometa ha estat poc visible i tan sols a finals de setembre es va poder observar amb aparells just a trenc d'alba mirant cap a l'est. Però ara arriben els millors dies per veure'l. Durant el clímax del fenomen a partir del 12 d'octubre el cometa serà perfectament visible a ull nu a casa nostra i sense necessitat de cap aparell, en aquest cas mirant als vespres cap a l’horitzó oest just després de la posta de sol i a la dreta de Venus, i cada dia que passi estarà més alçat en el cel i més nítid. Tot i això, un telescopi o uns binocles faran que l’experiència sigui encara més completa, ja que es podrà observar més detalladament el cos celeste.

L’astre està format a partir de materials com ara roques, gasos, partícules de gel o pols. Durant el seu apropament al Sol, la seva escalfor ha vaporitzat aquests materials i l'ha anat deformant, fent augmentar la cua de pols i de gas darrere del cometa, que brilla amb la llum solar. Durant aquests dies de mitjans d'octubre aquesta brillantor viurà el seu màxim, i és el que podrem apreciar des de la Terra.

Imatge del cometa C/2023 A3 el divendres 27 de setembre des de Vic, a Osona.

Requisits per poder-lo veure bé

Com sempre passa amb tots els fenòmens astronòmics, el més recomanable per tal de gaudir de l’espectacle és anar a zones allunyades de la contaminació lumínica i amb horitzons amplis i alliberats d’obstacles. Els cels més nets els acostumem a trobar en zones interiors poc poblades o en àrees de muntanya, especialment a les cotes altes. La revista National Geographic ha destacat el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (la Noguera), i la muntanya del Toro de Menorca entre els set millors llocs d’Espanya per poder observar el pas del cometa.

Només falta creuar els dies perquè la meteorologia acompanyi. De moment, dissabte al vespre sembla que tindrem força intervals de núvols en el conjunt del país que poden dificultar la visió del cometa, però diumenge el cel estarà més net i les condicions per observar-lo seran més favorables. En dies posterior la nuvolositat tornarà a augmentar.

Un cometa únic

El C/2023 A3 ha estat catalogat d'únic per diversos motius. El més destacat és la seva brillantor, que probablement serà equiparable a la de cometes famosos que van deixar empremta en el món de l’astronomia com són el Halley o el Neowise. Però un factor molt important a tenir en compte és que es tracta d’un cometa amb una òrbita molt llarga. D’aquesta manera, l’astre no es tornarà a acostar a la Terra fins a almenys d’aquí a 1.000 anys. Per tant, som davant d’un esdeveniment irrepetible i especialment important per als astrònoms i per a tots els aficionats a l’astronomia.

Aquest cometa va ser descobert l’any passat des de l’Observatori de la Muntanya Púrpura de la Xina i ha generat molta expectació a escala internacional. Es calcula que va néixer durant la creació del sistema solar i que prové del núvol d’Oort, ubicat als límits externs del nostre sistema i a un any llum de la nostra estrella.

stats