Impressionant retrocés de la glacera austríaca del Grossglockner

BarcelonaAra fa uns mesos fèiem balanç de l'estat actual de les glaceres pirinenques sobre la base de les dades del glaciòleg català Jordi Camins, que es basa en la fotografia comparativa per enregistrar de forma visual el retrocés de les masses de gel al Pirineu. Malauradament, les glaceres del nostre àmbit agonitzen des de fa anys i, si es mantenen les condicions climàtiques actuals, es calcula que a l'entorn del 2040 les glaceres deixaran de ser actives i podrien extingir-se del tot a l'entorn del 2050.

Malgrat que la situació no és tan crítica als Alps a causa de la major latitud i altitud dels seus massissos i serralades, així com les grans dimensions de les seves glaceres, el gel també hi recula de forma evident des de fa anys. Un clar exemple el podem trobar a la glacera de Pasterze, la més gran d'Àustria, i d'aproximadament 8,4 km de longitud. Aquesta gran llengua de gel està situada sota la muntanya més alta d'aquest país, el pic Grossglockner, de 3.798 m d'altitud.

La glacera és a 3.453 m a la part superior i a 2.100 m a la part inferior. S'acaba en una zona de gran afluència turística, molt a prop del centre de visitants Kaiser-Franz Josefs-Höhe, des d'on l'autor de les imatges que il·lustren aquesta notícia va fer les fotografies comparatives a partir de l'any 2000.

L'escurçament i disminució de la glacera des de la primera imatge –feta l'any 1938– ha estat molt rellevant. L'escalfament planetari de la dècada del 2000 ha accelerat de forma evident la fusió de la part terminal d'aquesta gran massa de gel.

Des que es van fer les primeres mesures d'aquesta glacera alpina, l'any 1856, es calcula que el seu volum s'ha reduït a la meitat.

Malauradament, aquesta tendència a la baixa és també molt evident en altres glaceres emblemàtiques dels Alps com és el cas del Mer de Glace, la glacera de Bossons, o la glacera del Roine.