Hem deixat enrere una primavera seca al conjunt de Catalunya

BarcelonaLa primavera ha sigut seca a tot Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Durant els mesos de març, abril i maig, amb prou feines s'ha acumulat entre el 50% i el 90% de la precipitació normal per l'època. Només a les zones més elevades del Pirineu, a cavall de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, i a l'extrem nord del Ripollès hi ha plogut més del que toca.

A l'extrem sud és on el període ha sigut més eixut. En bona part del delta de l'Ebre i del tram més baix del riu s'han acumulat menys de 50 l/m2 durant els últims tres mesos. De fet, en 5 de les 81 estacions meteorològiques amb més de 20 anys de dades gestionades per l'SMC ha sigut la primavera més seca de la sèrie. Precisament, totes cinc estan situades a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre.

Observatoris amb més anys d'història, com és el cas de l'Observatori de l'Ebre, també mostren que ha sigut una primavera ben poc plujosa. Amb dades des de l'any 1905, aquesta ha sigut la dotzena més seca, i caldria retrocedir fins a l'any 2006 per trobar una primavera amb menys precipitació que la d'enguany.

El global de la primavera ha sigut normal o lleugerament més càlid al conjunt del territori. El mes de març, que va ser molt càlid a gairebé tot el país, ha quedat compensat per un maig més aviat fred. En conjunt la temperatura mitjana s'ha situat lleugerament per sota dels 0 ºC als cims del Pirineu, entre 6 i 11 ºC a la majoria de valls del Pirineu i entre 10 i 15 ºC a la resta del país.

També la irradiació solar ha sigut ben diferent d'un mes a l'altre. El temps estable que va dominar al llarg del mes de març va fer que hi hagués anomalies positives destacables a totes les comarques. En canvi, al mes d'abril hi va haver més nuvolositat que de costum i, per tant, les anomalies negatives van ser importants arreu. Així, la mitjana estacional de la irradiància ha estat al voltant de la normalitat.